Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2022

LES DONES A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
L'antiga Grècia es descriu com una societat patriarcal. Durant el desenvolupament de la ci utat al llarg del segle VIII aC, es van establir dos grans grups socials basats en criteris d'exclusió: el "cercle de ciutadans", que excloïa als estrangers (metecs) i als esclaus i el "club d'homes", que excloïa a les dones. El nom del ciutadà es va establir com aquell que tenia possibilitat de participar en el poder polític, activitat en la qual les dones eren el sector social més allunyat a obtenir la possibilitat de participar en el poder polític, però tot i ser difícil no eren excloses a diferència dels esclaus i estrangers que mai podien convertir-se en ciutadans, per tan no podien participar en política. Les noies vivien recloses sense poder ni sortir al pati interior de la casa. Allà era la mare o l'àvia l'encarregada de l'educació. Els hi ensenyen a cuinar, a treballar la llana i el teixit i a portar les tasques de la casa. De vegades fins i to

LES SIRENES I ULISSES

Imatge
Les sirenes són éssers que tenim associats com a meitat peix i meitat humà, dons be, en cultura grega les sirenes eren diferents físicament i de caràcter. Eren éssers semblants a nimfes i solien aparèixer en grups de  tres, cinc o vuit. Vivien al mar, prop de Sicília i el seu cos tenia l'aspecte d'un ocell i el cap de dona. La principal característica de les sirenes era la veu, que era com atrapaven els vaixells de mariners i feien que els tripulants saltessin per la borda meravellats per la veu d'aquestes dones ocell. Ulisses, però, va aconseguir esquivar i vèncer el cant d'aquestes. estàtua d'una sirena grega Ulisses durant la seva tornada a casa després de la guerra de Troia, en el seu retorn a casa seva, Ítaca, va haver de passar pels terrenys de les sirenes. Aquestes tenien el deure d'atrapar tots aquells mariners homes que passessin per allà i si no aconseguien encantar-los amb el seu cant, una de les sirenes havia de morir, fins el moment cap altre tripul

PIGMALIÓ

Imatge
Pigmalió es una figura de la mitologia de Xipre, es troba al mite recreat per Ovidi en el llibre X de la  Metamorfosis on ens explica que, Pigmalió, a mes de ser rei de Xipre també va ser un gran escultor . Durant molt temps ell va estar cercant per una esposa que complís les seves expectatives. Finalment no es va casar ja que no trobava  la dona perfecte i va decidir dedicar tot el seu temps a l'amor a la creació d'estàtues. Després Pigmalio, inspirant-se en el seu ideal va crear una estàtua de marfil a la qual va anomenar Galatea. L'estàtua era tan bella i perfecte que Pigmalió va caure enamorat d'ella, la vestia amb teles i la besava esperant que algun dia la seva creació cobrés vida. Segons com s'explica en la història en una de les festes dedicada a la deessa de l'amor, Pigmalió va a demanar a Venus que fes els seus desitjos realitat, al demanar-li les flames del temple es van alçar 3 vegades sorprenent  Pigmalió.   Pigmalió pregant a Venus perquè animi la

DEL LLATÍ AL CATALÀ

Imatge
El català com altres llengües romàniques deriva d'un llatí vulgar o una varietat col·loquial. Aquestes llengües es van anar formant de manera esgraonada, és a dir, d'un dia a l'altre no es van començar a fer servir sinó que poc a poc a poc la gent les va posar en ús a les terres que van ser propietat de l'Imperi Romà després del seu enfonsament, fins que finalment es va començar a tenir consciencia d'aquestes noves llengües fins que es van començar a fer servir en l'àmbit cultural i per tant documents i escriptures.  Les llengües romàniques son part d'un grup molt extens de llengües indoeuropees: irlandès, grec, rus, lituà, albanès , suec, anglès... etc. Aquestes llengües van ser posteriorment extenses per parts d'Àsia i gairebé tota Amèrica. Dintre del grup de les romàniques hi trobem el català. Al segle VII a.C van existir contactes en el món grec/català ( a Empúries), però encara amb això en català ens queden pocs hel·lenismes (només en topònims). El

CURIOSITATS DE L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
En aquesta entrada comentaré les curiositats que he descobert sobre l'antiga Grècia que he trobat més interessants i més sorprenents i desconegudes: - El primer de tot és que l'esperança de vida era molt més alta que l'actual, arribaven als 100 anys i més i tot. És molt curiós sobretot tenint en compte que en aquella època no hi havia gaires avenços mèdics. Alguns especialistes diuen que es devia a la dieta mediterrània i a l'esport que practicaven.  Hipòcrates va dir: "deixa que el menjar sigui la teva medicina i la medicina el teu menjar". - La segona curiositat que m'ha cridat l'atenció és que els grecs creien que l'òrgan de les emocions era el fetge, a diferència de nosaltres que creiem que és el cor (tot i saber que el cervell és qui realment les controla). Ho creien així a causa de l'existència del mite de Prometeu , el qual és castigat pels déus a que les àligues li mengessin el fetge eternament, però el fetge es regenerava contínuamen

PERSEU

Imatge
En la mitologia grega, Perseu, el llegendari fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles, era, junt amb Cadme i Bel·lerofont,  el gran heroi grec i assassí de monstres abans de l'era d'Hèracles. Va decapitar a la gorgona Medusa i va salvar a Andròmeda del monstre marí Ceto. També era el mig-germà i avantpassat d'Hèracles. Mites: Origen a Argos Perseu era el fill de Zeus i Dànae, la filla de Acrisi, i Acrisi era el rei d'Argos. Decebut per la seva falta de tenir un fill, Acrisi va consultar l'oracle de Delfos, que li va advertir de que un dia seria assassinat pel fill de la seva filla. Per evitar que Dànae tingués fills, Acrisi la va tancar en una cambra de bronze, oberta al cel en el pati real. Zeus va venir a ella en forma d'una pluja d'or i la va deixar embarassada. Poc després va néixer el seu fill: Perseu Eurimedont, que era el nom amb què la seva mare li anomenava. Acrisi va llançar Perseu i Dànae al mar, amb un cofre de fusta. Mare i fill van ser

MÚSICA A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
La música en l'antiga Grècia era molt important. Es trobava present en tots els actes socials i religiosos com ara; espectacles, casaments, circs, funerals, teatre... Principalment aquestes interpretacions musicals anaven destinades als poders divins i als déus. ORIGEN Les primeres peces musicals que trobem son unes versions musicalitzades de Homer, la Ilíada i l' Odissea.  Era tan important que fins i tot era una matèria obligada en els estudis de la població, i és per això que en l'actualitat a les escoles, s'hi estudia música. La disciplina i cultura musical estava molt ben vista i per això els aficionats eren considerats un símbol de bon gust i cultura. La musica grega es va expandir per tot el mediterrani i això va fer que influís en altres cultures i de retruc també fos influenciada per altres.  Els hi encantava poder fer servir la música com a eina innovadora i incorporar-la en els seus espectacles, per crear uns moments de catarsis en certes escenes més intensos

DIÒGENES DE SINOPE

Imatge
Diògenes va néixer a Sinope, un ciutat en la costa turca del mar Negre. Era fill de Hissessis, un banquer que junt amb el seu fill van ser exiliats de Sinople per falsificar una moneda. Tanmateix va fer una burla en cara dels ciutadans del seu país natal "Ells em condemnen a marxar i jo els condemno a quedar-se" Es poden explicar més anècdotes seves que de qualsevol altre filòsof, degut a la seva peculiar forma de vida. Va agafar lloc a l'àgora d'Atenes i allà va viure en un barril de pluja, sobrevisquin del que trobava i de les  donacions i almoines que rebia de les persones que l'admiraven. Tenia una tassa amb la que contava la quantitat de menjar que tenia però la va llençar quan va veure a un nen bevent aigua amb les mans, al donar-se compte de que no necessitava ni aquell objecte per viure. Era fidel a la seva "recerca del home honest i franc", el que intentava demostrar era la hipocresia i la falsedat de la societat.                               

ELS DOTZE TREBALLS D'HÈRACLES

Imatge
Euristeu li va posar dotze treballs a Hèracles que només ell podia aconseguir ja que Oracles li va ordenar que ho fes Aquests dotze treballs van ser els més cèlebres de tots els que va realitzar, però tit i així va protagonitzar moltes altres empreses com l'alliberament de Prometeu i l'expedició dels Argonautes. Mosaic dels 12 treballs d'Hèrcules I. El lleó de Nemea: Hèracles amb els seus braços va escanyar el lleó de Nemea que ningú podia caçar perquè era massa invencible a qualsevol arma. Amb la pell del lleó se la va posar a les espatlles com a abric, i el lleó es va convertir en la constel·lació del Lleó. II. La Hidra de Lerna: Hèracles va matar a la Hidra de Lerna, que era un horrorós monstre gegant amb múltiples caps, Així doncs la va matar tallant-li tots els caps. III. El senglar d'Erimant: Hèracles va seguir-lo durant bastantes hores i al final el va aconseguir caçar un enorme senglar dels boscos d'Erimant i viu el va portar a Euristeu, que es va quedar

HERA

Imatge
Hera era la filla major de Cronos i Rea, quan va ser empassada pel seu pare, Zeus la va salvar d'aquest terrible final, per poder llavors alliberar tots els seus germans. Es diu que va ser criada per Oceà i Tetis.  Hera, era coneguda per la seva actitud venjativa perquè era una esposa gelosa, tot i que no li faltaven motius. Ella estava casada amb Zeus i també era la seva germana. Ella li era fidel en tot moment, però, en canvi, ell tenia aventures constants amb altres deesses i mortals, i fins hi tot va tenir fills il·legítims durant aquestes infidelitats.                                                                Hera el museu del Louvre La parella va tenir quatre fills: Ares, déu de la guerra; Hebes, deessa de la joventut; Ilítia, deessa dels parts i Hefest, déu dels ferros. Ella, tot i ser la deessa de la família, no era una bona mare. Per exemple, va rebutjar a Hefest perquè el considerava massa lleig, i el va fer fora de l'Olimp.  Hèrcules va ser fruit d'una de

NARCÍS I ECO

Imatge
La paraula narcisista l'hem sentit tots, però, quin és l'origen d'aquesta expressió sinònim de presumit? No es un altre que el mite de Narcís i Eco. Narcís era un jove de bellesa inigualable. Només néixer, l'endeví Tirèsias va preveure la seva mort tan bon punt es veies reflectit en un mirall, per tant, la seva mare va evitar sempre objectes on es pogués veure reflectit. Eco era una nimfa molt xerraire, que tenia llargues converses amb Hera, distraient-la mentre Zeus, el marit d'Hera, marxava amb altres dones. Això va enfadar molt a Hera un cop ho va descobrir, i va condemnar a Eco, deixant-la sense paraula, i nomes amb la capacitat de repetir les últimes paraules de les altres persones.  Eco, avergonyida, va abandonar els boscos per habitar dins una cova a la vora d'un rierol. Allà, un dia, va veure a Narcís, de qui va quedar enamorada, i va començar a seguir al jove cada cop que el veia. Un dia, Eco va trepitjar un branquilló, i Narcís va descobrir la presènci

EL MENJAR

Imatge
El menjar: L'aliment principal dels grecs era un tipus era menjar compost només de cereals. Però també menjaven llegums (faves, llenties, cigrons, mongetes i pèsols), verdures, fruita, hortalisses ( enciam, lletsó, carxofa, col, ceba, all, etc) i molts bolets, dessecats, crus a la brasa o bullits. L'aliment que més engreixava era el porc, el bou, la cabra, el xai, la llebre i el conill. Entre les begudes, la llet i el vi ( generalment barrejat amb aigua) van ser les més importants; tot i que també bevien aigua i hidromel (beguda feta amb una part de mel i dues d'aigua). Ben aviat van elaborar formatge a fi de conservar la llet que no es consumia. Condimentaven els aliments amb orenga, oli i sal, i els endolcies amb mel. Com menjaven: Els grecs , tan exquisits en les arts culinàries , van instaurar l'hàbit de menjar estirats com a símbol de distinció social. Quan un senyor adinerat o poderós rebia a casa seva, els convidats havien de despullar-se de les sandàlies i canvi

TITÀ HIPERIÓ

Imatge
Hiperió era un dels dotze déus Titans, fill d'Urà i Gaia, mare terra. Ell representava la llum, la saviesa i la vigilància. Com a Tità va destacar durant l'Edat d'Or  on va ajudar a Cronos a castrar a Urà, el seu pare. Hiperió e ra el pare del sol, la lluna i l'alba. En alguns dels primers  relats, el sol s'esmenta com Hèlios o Hyperió. No obstant això, en textos posteriors, incloent-hi els escrits d'Homer i Hesíode, Hyperió i Hèlios són dues deïtats, sent aquesta última una representació física del sol. Hiperó no s'esmenta a la titanomàquia ,  tot i això, s'assumeix que va lluitar a favor dels Titans, i,per tant, abans de començar la guerra hauria estat empresonat dins del Tàrtar a causa de la maledicció d'Urà sobre Cronos , en conevrtir-se temorós dels seus fills. Malgrat això quan Zeus els va alliberar per ajudar a matar a Cronos, posteriorment de la guerra, es creu que els demanar ajuda per la creació de la humanitat i Hiperió els va donar la cap

DAMNATIO MEMORIAE

Imatge
Damnatio Memoriae , que traduït significa 'la condemna de la memòria', ve a ser un càstig o condemna que portaven a terme els romans temps enrere, que consistia en en el fet que la mort d'algú no només fos física, és a dir, eliminaven qualsevol indici que verifiqués l'existència d'aquesta persona. Bàsicament, condemnat a no haver existit mai. Es desfeien de qualsevol paper que portés el seu nom, fotos, firmes, documents, morals, estàtues, fins i tot músiques populars, i no es tornava a mencionar el seu nom i així és com quedava en l'oblit. Aquest càstig tenia el seu origen des dels temps de la República. En aquell temps existia l' abolitio nominis , que prohibia que el nom del condemnat passés de generació en generació, i la rescissio actorum , que imposava la destrucció completa de la seva obra política o artística. No va ser fins a l'Imperi romà quan es va millorar el nivell de la perfecció a l'esborrat de la memòria. El damniato memoriae  era una