Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2018

ECONOMIA I MONEDA A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
L'economia a l'antiga Grècia es caracteritzava per la gran importància de l'agricultura, augmentada encara més per la pobresa relativa dels camps de cultiu de la geografia de Grècia. Al començament del segle IV a.C. , es van desenvolupar la artesania i el comerç (principalment marítim), que van ser cada vegada més importants en el període clàssic. ELS GRECS A CATALUNYA Durant els segles VIII a.C. a l'altre banda de la Mediterrània els grecs van viure una època de greu inestabilitat social, causada principalment pel creixement demogràfic i l'escassetat de recursos. Això va provocar un important moviment migratori que encetà un període d'establiment de colònies de poblament al llarg del Mediterrani. LA MONEDA GREGA L'encunyació de monedes va arribar a Grècia a l'any 550 a les ciutats comercials costaneres. Els primers intercanvis comercials es van fer a barata o amb monedes gregues.  Les primeres monedes eren d'electrum (barreja d'or i

LA VESTIMENTA ROMANA

Imatge
Una societat, i més ben dit una civilització, es defineix per diferents patrons culturals. La vestimenta és gran part de la cultura d'una nació: ens permet conèixer els seus gustos, les seves idees, i el seu poder de creativitat. Roma va convertir la vestimenta en un símbol nacional i estatus social. Veient a un romà per la seva vestimenta, podríem saber en qüestió de segons,  si aquest és ric o pobre. També veient a dos romans rics, podríem saber immediatament quin d'aquests té un càrrec públic. La vestimenta no només ens diferencia del qui és romà i del que no ho és, sinó que també ens permet diferenciar al romà del romà. Va ser dissenyada per ser un símbol d'estatus i poder personal, aquesta es va anar adaptant des dels seus principis.  1.Els teixits a Roma Els romans van usar pràcticament els mateixos teixits que els grecs, però els més comuns, eren la llana i el lli . Hi ha alguna evidència de que van utilitzar cotó importat de la Índia.  La llana era l

GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (V): HERA

Imatge
Quan sentim la paraula mare, pensem en una figura acollidora i reconfortant. Bé, Hera podríem dir que no era res d'això. Tot i així, és una gran deessa i convé explicar la seva història. ZEUS I HERA Zeus, després d'intentar emparellar-se amb les seves altres dues germanes, es va decidir per Hera. Era la més bonica de totes, i Zeus n'estava ben enamorat. Però Hera, havent sentit el que els havia passat a les anteriors pretendents, sempre el rebutjava. Tot i així, gràcies a un pacte i a la perspicàcia de Zeus, es van acabar casant, i Hera es va convertir en la deessa del matrimoni. Després, van tenir uns quants fills: Ares, déu de la guerra, Enió, deessa de les batalles, Hebe, deessa de la joventut i Ilítia, deessa dels parts. Estàtua d'Hera ELS SEMIDÉUS I HERA Zeus no és conegut precisament per ser un marit bo i fidel. Enganyava Hera sempre que podia amb princeses mortals, cosa que feia que Hera s'enfurismés molt sovint. Podem parlar de molts herois que

LES CRIATURES A HARRY POTTER

Imatge
Com ja deveu haver vist, m'agrada molt Harry Potter, i en aquesta tercera entrada referent a la saga de llibres escrita per J. K. Rowling, us parlaré sobre les criatures fantàstiques que hi apareixen, les quals estan relacionades amb la cultura clàssica. FLUFFY Fluffy és el gos de tres caps encarregat de guardar la pedra filosofal, el qual té origen en el ca Cèrber, qui s'encarrega de custodiar l'Inframón. A aquest l'adormen amb música, com ho feia el personatge mitològic Orfeu, que adormia a les bèsties amb la seva lira. BASILISC El basilisc, en la mitologia clàssica, té la capacitat de petrificar amb la mirada, com la gorgona Medusa. El nom d'aquesta criatura prové del grec βασιλίσκος, que significa "petit rei" (entre les serps). BUCKBEAK És una criatura hipogrif, és a dir, un encreuament entre un griu i una euga. En les novel·les, apareix tirant del carro del déu del sol i les arts, Apol·lo / Febo. THESTRAL Són cav

ART ROMÀ

Imatge
L'art romà va ser un detonant per l'art de més tard, ja que, juntament amb altres poblats, van formar una base artística increïble. Les obres d'art de l'Antiga Roma denoten influències d'estils artístics dels pobles conquerits, com per exemple regnes hel·lenístics o l'art etrusc. LES CIUTATS L'art romà va ser fonamentalment urbà, ja que les ciutats eren on s'hi passava més temps. Això és reflexa en que les ciutats romanes solien tenir un traçat regular, i en l'espai intern, el qual s'organitzava entorn el cardus  i el decumanus  (els dos carrers principals que es creuaven al centre, on hi havia el fòrum). Es van pavimentar els carrers, construir clavegueres i conduccions d'aigua i els habitatges dels ciutadans més rics (les domus ), que eren decorats amb pintures i mosaics. També es van construir les insulae , cases de pisos on hi vivia més d'una família. Ciutat de Tàrraco L'ARQUITECTURA Els romans van

GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (IV): GEA

Imatge
Hem parlat de moltes mares de la mitologia, però sens dubte cap d'elles és comparable a la Mare Terra. Així doncs, aquesta és la seva història. Tot i així, us aviso; l'incest és cosa normal entre les divinitats. INICIS Al principi només existia el Caos, una força obscura. Aquesta va crear Gea, la Terra, junt amb Pontos, el mar, i Tàrtar, la personificació de l'inframón. Segon alguns mites també crea Eros, el déu de l'amor. A Gea se l'anomena la Mare Terra perquè engendra gran part de personatges de la mitologia, i per tant és mare o àvia de la majoria de divinitats.  Gravat de Gea amb alguns fills seus FILLS Tal com hem dit abans, Gea engendra moltes criatures, però algunes les engendra sola, i d'altres no (deixarem el factor biològic de banda). Ella mateixa, doncs, dona llum a Urà, déu del cel, Èreb, que representa la capa sota la terra destinada a les persones mortes (una part de l'inframón), Nix deessa de la nit i les tres ennies, portad

IFIGÈNIA

Imatge
Anselm Feuerbach, Ifigènia I figènia era la filla gran del Rei Agamèmnon i la seva esposa Clitemnestra. Un dels mites més famosos i més escoltats va ser quant el seu pare, va anar a fer un viatge des de Aulis fins a Troia. Ell era el capità de les tropes gregues. Va començar a fer un vent molt fort i desfavorable per el viatge, llavors el vident Calcas va dir que la causant d'aquest vent era la seva filla gran. Es veu que Artèmia havia estat ofesa per Agamèmnon, que va dir que era millor caçador que ella. Llavors Artèmia es va enfadar molt i va decidir fer aquest vent que cada cop anava a més. Al cap de bastant, Artèmia va decidir que el perdonaria i faria desaparèixer el vent si sacrificava a la seva filla gran, Ifigènia. Així que Agamèmnon es va preparar per la terrible pèrdua de la seva filla, va deixar que la seva filla marxés des de Micenas fins a Aulis. Agamèmnon va decidir que la seva esposa no sabés el que anava a succeir i li va dir que anava a casar-la amb

CURIOSITATS SOBRE L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
P arelles de soldats homosexuals Resulta que a més a més d'acceptar l' homosexualitat també es fomentava: enviaven a la guerra parelles homosexuals de soldats. La lògica que seguien per a fer-ho, encara que a l'actualitat podríem pensar que és contraproduent, és que, al tenir una relació sentimental amb la teva parella al combat, faries el possible per a salvar-la i així convertint-te en un soldat molt més eficaç. A més a més, deien que si un dels dos moria, el dolor faria que l'altre es volgués venjar, arribant a combatre més feroçment. parella homosexual Existien diferents tipus de prostitutes La prostitució és la professió més antiga del món. Existia una jerarquització, existien les esclaves, prostitutes independents i les luxoses. Aquestes últimes eren extremadament belles, tenien formació artística i vestien amb roba luxosa. Disposaven una posició social alta i no eren repudiades. Fins i tot, molts homes preferien que els veiessin amb companyia d&

ELS RIUS DE L'INFRAMÓN (I): ESTIX

Imatge
És un afluent d'un riu que s'ha de travessar perquè córrer just per davant de l'entrada a l'inframón i es deia que tenia propietats màgiques. Estix significa "odi" i més endavant explicaré perquè s'anomena així. Estix la nimfa Estix era una de les nimfes filles d'Oceà i Tetis la qual donava nom a una Font d'Arcàdia que es deia que perdia la seva aigua a sota terra i alimentava al riu també anomenat Estix. Aquesta nimfa és la personificació d'un dels rius infernals d'Hades. Va tenir quatre fills amb Pal·lant anomentas Nice, Cratos, Bia i Zelos a més del monstre anomenat Escil·la. Un altra fill atribuït a Estix és Ascàlaf. El riu Estix i les seves propietats L'indret on s'unien tots els rius de l'inframón s'anomenava llacuna estix. Es deia que l'aigua d'aquest riu era verinosa.  A més, els déus anomenaven el riu Estix per fer el seu jurament més sagrat. Quan les persones morien les ànimes eren e

ETS LA MEVA MUSA

Imatge
Encara que la seva definició sigui incerta, es considera que les Muses van ser les nou filles de Zeus i Mnemosine . Es deia que les muses baixaven a la terra i buscaven als homes dels quals la seva inspiració havien d'alimentar. Aquests homes privilegiats sentien les seves veus i les transformaven en idees i pensaments propis. Tot i així, antigament, les muses només eren tres les quals es dedicaven a la meditació, la memòria i el cant. Finalment, es va acabar consolidant per tot Grècia que de muses n'hi havia nou. Homer menciona varies vegades a una Musa en particular i a altres Muses en plural però tan sols una vegada diu que eren nou muses, però sense mencionar els seus noms. Hesíode va ser el primer que va donar els noms, i a partir d'aquí, doncs, comencen a ser reconegudes. Les nou muses En un principi, les nou Muses fomentaven la inspiració dels homes, però més tard, cada una d'elles va adquirir una determinada funció. Les nou muses eren les següents

LA SOCIETAT ROMANA

Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q

EL LLATÍ , LA LLENGUA DE L'IMPERI

Imatge
L'origen i expansió del llatí El llatí, és una llengua de la branca itàlica, que va ser parlada en l'Antiga Roma i, posteriorment, a l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna, arribant fins i tot a l'Edat Contemporània, ja que es va mantenir fins i tot com a llengua científica fins al segle XIX. El seu nom deriva d'una zona geogràfica de la península itàlica on es va desenvolupar Roma, el Laci ( Latium ). ubicació del Laci (Latium) actualment Entre els segles III aC i II dC, el llatí va esdevenir la llengua de la gran part dels pobles que constituïen el regnat romà, com a part del transcurs de la romanització.  El llatí anava substituint de manera parsimoniosa la majoria de les llengües assentades de la meitat ponent de l'Imperi. Es va desenvolupar fins esdevenir a les llengües romàniques, que són les següents:     * La península Ibèrica: castellà, català, portuguès i el gallec.     * França: francès i occità.     * Itàlia: italià i sard.     * S

LES DONES A GRÈCIA

Imatge
La dona a l'Antiga Grècia era triplement esclava: marit, fills i llar. Les dones a l'Antiga Grècia  Durant al llarg de la seva vida estava obligada a ser representada per un tutor. Durant la infància de la dona, estava sotmesa pel seu pare. A l'adolescència, es casava amb catorze o quinze anys i estava sotmesa pel seu espòs, que sempre ell era més gran que la dona. A la vida adulta, estava sotmesa pel seu espòs, però si quedava viuda, llavors estava sotmesa pel seu germà. Les dones no tenien drets, estaven totalment apartades de la vida pública, no podien votar, ni divorciar-se, ni tenir propietats, ni parlar en públic. Les dones podien sortir de casa , només quan hi havia festes religioses. CONCEPCIÓ I NAIXEMENT La repressió i el pensament purament masclista es donava des de que les gregues eren nadons. Mantenir una dona era molt poc enriquidor i no valia la pena. La majoria d'elles eren abandonades. INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA Durant la infànc