CLÀSSICS A LA ROMANA

La mitologia grega explica la història d'Ícar i el seu pare Dèdal. Dèdal era un hàbil artesà i arquitecte, conegut per haver construït el laberint de Creta per ordre del rei Minos. Tot i això, en ser tancats al laberint perquè no revelessin el seu disseny, Dèdal va idear un pla d'escampament: construir ales per a ell i el seu fill Ícar.  Aquestes ales estaven fetes de plomes unides amb cera. Dèdal va advertir a Ícar que no volés gaire alt, a prop del sol, ni gaire baix, a prop del mar, per evitar que les ales es desfessin per la calor o la humitat. Tot i això, Ícar, seduït per l'emoció del vol, va desobeir els advertiments del seu pare i va començar a ascendir cap al cel. El vol d'Ícar va ser cada cop més alt i emocionant, fins que es va acostar massa al sol. La calor va fondre la cera que sostenia les plomes de les ales, i Ícar, en perdre la sustentació, va caure en picada cap al mar i es va ofegar. Aquest mite és interpretat de diverses maneres al llarg del temps. Un

El títol d'aquesta entrada correspon al nom d'una cançó de Hozier, un artista irlandès que a través del mite d'Ícar crea una metàfora sobre enamorar-se.  El mite el coneix tothom, el noi que tot i els advertiments del seu pare va volar massa a prop del sol, i per això es va precipitar al mar mentre la cera de les seves ales es desfeia. A partir d'aquesta història el cantant va crear una cançó anomenada I, Carrion (Icarian). La caiguda d'Ícar de Jacob Peeter Gowy La lletra comença amb Ícar volant i descrivint el sentiment de lleugeresa que l'envaeix:  "I feel lighter than I have in so much time I've crossed the border line of weightless One deep breath out from the sky I've reached a rarer height now that I can confirm All our weight is just a burden offered to us by the world" El narrador de la cançó, utilitza el sentiment de volar com a metàfora d'entrar en una nova relació, on tot sembla molt senzill. A més, de la mateixa manera que Ícar

El mite d'Helena és una de les històries més famoses de la mitologia grega, i és un component central de la llegenda de la coneguda Guerra de Troia. Aquest mite ens parla d'Helena, una dona d'una bellesa extraordinària. Segons la llegenda, Helena era la filla de Zeus, el rei dels déus, i de Leda, la reina d'Esparta. Va néixer a la ciutat d'Esparta, i des de la seva infància es va distingir per la seva increïble i destacable bellesa. Això feia que tots els homes s'enamoressin només al veure-la i que molts prínceps i reis intentessin guanyar la seva mà en matrimoni.  El seu pare, Tíndar , va organitzar un concurs d'habilitats per determinar qui seria el seu marit. En aquest concurs, Menelau, el rei de Micenes, va resultar el guanyador i es va casar amb ella. Però la vida matrimonial d'Helena amb Melenau no va ser del tot tranquil·la El mite pren un gir dramàtic quan Paris, el fill del rei trià Príam, visita Esparta com a convidat. La deessa de la bellesa,

Si pogués, avui en dia, comunicar-me amb alguns déus i deesses gregues, els hi recomanaria sèries o pel·lícules que estiguessin relacionades amb cada una d'elles.  Afrodita: A l' Afrodita li recomanaria la pel·lícula anomenada " Romeu i Julieta". Li recomanaria aquesta pel·lícula ja que ella és la deessa de l'amor i el tema principal d'aquesta pel·lícula, és la bellesa i l'amor. El naixement de Venus , Botticelli Any 1879 Atena: Atena és deessa de la guerra, la saviesa i la intel·ligència i és per això que li recomanaria la pel·lícula " 1917 ". És una pel·lícula sobre dos soldats que s'estimen molt ja que són molt amics, i lluitant a la guerra mentre van passant diferents aventures. Atena Estàtua,  S. II aC Anònim Cloris: Cloris és deessa de les flors i dels jardins. Per aquest motiu, li recomanaria una sèrie anomenada "Anne with an E". Aquesta sèrie tracta d'una nena que té una vida molt complicada però li agrada molt la natu

Benvolguts lectors, ens tronem a trobar aquí un dilluns més. Avui m’enfocaré a parlar sobre el paper de la religió a l’antiga Roma. Així doncs, no vull fer-vos esperar més. Comencem! A l’antiga Roma, la religió tenia un paper molt important i central a la vida quotidiana, la política i la societat. Els romans adoraven una diversitat de deus i deesses i creien en la importància de realitzar rituals i sacrificis per assegurar el favor diví i el benestar de l’estat. Els sacerdots i sacerdotesses portaven a terme un paper important en la interpretació dels desitjos dels déus i la realització de les cerimònies religioses. La religió també estava estrictament vinculada amb l’autoritat política, ja que els emperadors sovint reclamaven un estatus diví i utilitzaven la religió com un mitja per legitimar el seu govern  Anem a parlar sobre aquests aspectes d’una forma més detallada:  1. Política i religió: La religió estava intrínsecament lligada a la política de Roma. Els líders polítics i milit

El mite de l'origen de les Muses és una narració fascinant de la mitologia grega que explica com aquestes deesses van néixer i van ser associades amb l'art, la poesia i la ciència. Segons la llegenda, les Muses eren filles de Zeus, el rei dels déus de l'Olimp, i de Mnemòsine, la deessa de la memòria.  El mite relata que Zeus va tenir una relació amb Mnemòsine durant nou nits consecutives al mont Olimp, i aquesta unió va donar lloc al naixement de les nou Muses. Durant aquest nou dies, cada una de les Muses van néixer successivament, i cada una d'elles va ser dotada amb una habilitat particular i única per inspirar i influir en diferents aspectes de l'expressió humana.  Les Muses són les següents:  1- Calíope: La musa de la poesia èpica i la poesia heroica.  2- Clio: La musa de la història i la retòrica.  3- Erato: La musa de la poesia amorosa i l'erotisme.  4- Euterpe: La musa de la música, especialment de la música instrumental.  5- Melpòmene: La musa de la tra

Fent un treball sobre dos mites de la mitologia grega, vam trobar un mite que ni jo ni la meva companya havíem llegit. El mite de la Via Làctia, i a partir d'aquest mite vaig investigar més sobre la mitologia grega i l'univers. Per començar, us explicaré el mite sobre la creació de la Via Làctia. Zeus, com tots sabem, no era fidel a la seva dona i germana Hera. Aquest no només l'enganyava amb altres deesses, sinó que també amb mortals. Una de les seves traïcions va ser amb la bella Alcmena , la qual va ser la més humiliant per a la deessa Hera. Zeus es va aprofitar que el marit d'Alcmena havia anat a venjar-se per la mort dels seus germans i va adoptar el seu físic per seduir-la (fent veure que ja havia acabat la missió i havia retornat). Alcmena es va entregar totalment perquè pensava que estava mantenint relacions amb el seu marit. Zeus, com mai havia fet abans, va endarrerir la sortida del sol per ordre divina i el sol va estar submergit a l'oceà durant tres dies

La poma de la discòrdia va ser un objecte que va tenir un pes enorme sobre la societat grecollatina, ja que aquesta va provocar un conflicte que va començar sent una petita disputa entre deesses però que va acabar convertint-se en un dels successos més d'estacats d'aquella època.  El gran Zeus estava enamorat d'una nereida anomenada Tetis. Com era costum en aquella època, va a anar a consultar a l'Oracle, i aquest li va dir que Tetis tindria un fill i que aquest seria el més poderós de tots els cavallers. Va dir que seria tan gran el seu poder que seria capaç d'eclipsar al seu pare. Zeus, temorós per la possibilitat de ser ell el pare d'aquest nen, decideix no només deixar de cortejar a Tetis, sinó que la va casar amb un dels més grans combatedors grecs, el gran Peleu, rei de Fitis. Tot va començar amb el casament de Peleu, un magnífic heroi grec, i Tetis, la Deessa del Mar. Per celebrar les seves núpcies van convidar a tots els déus al banquet. A tots menys a E

Hola! Em dic Hèrcules (o Heracles) i fa temps em van encomanar el repte de robar el remat de vaques de Gerió com a penitència.  Per aconseguir-ho, vaig haver de viatjar per tot el món i anar superant obstacles, alguns de molt complicats, per arribar a l' illa d'Eritia que és on viu Gerió.      Escultura de Gerió Museu de Girona Quan hi vaig arribar, em va tocar lluitar-hi. Em  va costar molt aquesta batalla en concret perquè Gerió era molt fort i, com que tenia tres caps i sis braços... Però finalment el vaig aconseguir derrotar. Això sí, fent ús de fletxes enverinades i amb moments de lluita cara a cara.  Però... El vaig derrotar! Una vegada ja el vaig haver derrotat, vaig agafar el remat i vaig emprendre el meu viatge cap a Grècia. Crec que aquest mite és interessant, ja que demostra com qualsevol persona, en aquest cas ja un heroi, ha de superar reptes per assolir els seus objectius. En aquest cas, Hèracles, va demostrar valentia, força i astúcia en la seva lluita contra G

El mite d'Aquil·les, un dels personatges més emblemàtics de la mitologia grega, s'entén a través de múltiples capítols, omplint les pàgines de L a Ilíada  d'Homer i donant vida a un dels episodis més importants de l'antiguitat: La Guerra de Troia. La història d'Aquil·les comença amb una profecia, una que lligaria el seu destí a la grandesa i, al mateix temps, a la seva pròpia. Fill del rei Peleu de Fthia i la nereida Tetis. Aquil·les va ser educat pel centaure Quiró, que li va ensenyar les arts de la guerra i el va preparar pel seu destí com a gran heroi. Tetis, la mare d'Aquil·les, coneixedora del seu propi destí, va intentar fer al seu fill immortal. Va submergir-lo a les aigües del riu Estígia, a excepció del seu taló, el lloc on ella el va sostenir. Així, Aquil·les es va convertir en un dels homes més forts i invulnerables del món, excepte per aquesta petita part del seu cos.  La Guerra de Troia, desencadenada per l'abducció d'Helena, va ser l'es

Els dotze treballs d'Hèrcules, també conegut com a Hèracles, són una sèrie de fites llegendàries que aquest heroi mitològic va fer com a càstig per haver matat a la seva esposa i els seus fills en un rampell de bogeria, induït per Hera. Aquests treballs són un clar exemple de la seva capacitat per superar desafiaments d'habilitat força i astúcia aparentment insuperables. En l'actualitat, els dotze treballs d'Hèrcules poder ser interpretats metafòricament com una representació dels desafiaments i obstacles que enfrontem a la nostra vida quotidiana. Cadascun dels treballs ofereix valuoses lliçons que es poden aplicar a situacions contemporànies, des de l'àmbit personal fins al professional i social.  Hèrcules i l'Hidra - Antonio Pollaiuolo, 1475 A con tinuació us explicaré breument cada un dels dotze treballs i la seva rellevància en el món modern: 1: El lleó de Nemea: Hèrcules va estrangular al lleó i el va superar, amb molt de coratge i determinació. En l'ac

Avui us vinc a parlar d'un tema que m'interessa molt, ja que fa realment poc el desconeixia per complert. Aquest tema es la vestimenta i la moda en l'antiga Roma. Primer de tot una cosa molt important que hem de saber és que en aquells temps la moda i la vestimenta variava segons el gènere, la classe social, l'ocupació i l'ocasió. Una altre cosa molt important es que la vestimenta a l'antiga Roma estava subjectada a normes socials i protocols específics. Aquestes lleis de vestimenta podien dictar quin tipus de peces podien portar certs estaments socials o grups específics de la societat romana. També la moda i els estils podien canviar amb el temps i la influència d'altres cultures.  Tant els homes com les dones tenien estils i peces de vestir específiques que reflectien aquest factors. La manera com es vestien era una part important de la seva identitat i del seu esteta dins de la societat romana. A continuació us presentaré una visió general de com es vest

Orfeu era un cantant , el qual se li atribuïen habilitats sobrenaturals, tot i ser un mortal. Molts escriptors deien que amb la seva música era capaç d'encantar persones i bèsties. Ens diuen que amb la seva veu i la seva lira, animals, boscos i muntanyes seguien el ritme de la seva música. També es deia que amb la seva música podia purificar malalties i malediccions. Es diu que Orfeu va arribar a fer ombra Apol·lo, déu de les arts, i es va casar amb Eurídice.           Orfeu i Euridice,  P.P.Rubens Eren una parella feliç, fins que un dia una serp va mossegar Euridice i ella va morir. En aquell moment, Orfeu, trist per la mort de la seva dona, només tocava melodies tristes i doloroses, fins que les nimfes el van convèncer per recuperar a Euridice, i Orfeu es va aventurar a l'inframon per rescatar a la seva dona. Orfeu va anar a buscar Caront (el barquer de l'inframon), perquè el portés a l'inframon. Ell va negar-s'hi, però Orfeu va utilitzar la seva lira per embruixa

Aquest mite comença amb Alcmena, una dona mortal casada amb Amfitrió. Zeus, el rei dels déus volia tenir un fill amb Alcmena, així que va idear un pla per enganyar-la. Disfressant-se com Amfitrió, Zeus va passar una nit amb Alcmena, mentre el vertader Amfitrió estava fora degut a les seves responsabilitats militars. Aquella mateixa nit, Hera, la legítima esposa de Zeus, es va adonar de l'engany i va jurar venjança contra el fill que naixeria d'aquella unió. Quan va néixer el fill d'Alcmena, al qual van anomenar Hèracles, Hera va buscar maneres de fer-li la vida difícil.  Un els primers actes de venjança d'Hera va ser fer que Hèracles es tornés boig temporalment, durant el qual va cometre un acte terrible: va matar els seus propis fills. Després, quan va tornar a la normalitat, i adonar-se de la tragèdia que havia passat, Hèracles va fer tot el possible per canviar i alliberar-se dels seus pecats.  Com a part de la seva penitència, Hèracles va consultar l'oracle de

Hi ha molts monuments a Catalunya fets amb mosaics com el drac i els bancs del Parc Güell, el mosaic del Pla de l'Os de La Rambla o les columnes del Palau de la Música entre d'altres. Aquesta tècnica d'ornamentació va ser molt popular a Catalunya durant l'època del Modernisme però és molt més antiga i  ja en trobem mostres fins i tot a l'època dels romans.             Parc Güell (Antoni Gaudí)                    Plà de l'Os (Joan Miró)                          Palau de la Música (Domènech i Montaner) Tot i que els romans utilitzessin molt aquesta tècnica no va ser invenció seva, els mosaics es van començar a utilitzar per a altres civilitzacions anteriors com els assiris, egipcis, perses... Es considera que aquests mosaics són un dels millors i són molt importants perquè han permès estudiar la vida quotidiana i cultural del romans. Al principi es feien en superfícies planes i servien per decorar els sostres i les parets, rarament es posaven als terres perquè no