CLÀSSICS A LA ROMANA

Ulisses, abans de casar-se amb Penèlope era un dels pretendents de la seva cosina Helena . Els seus pares eren germans i fills del rei d'Esparta. Helena tenia com a la millor confident a la seva cosina i aquesta la va ajudar a triar el seu marit. al casar-se amb Menelau . Ulisses es veu bojament enamorat de Penèlope, així que demana la seva mà. Ell la veu com una de les dones més belles del món juntament amb la seva cosina.        Ceràmica de Menelau i Helena Ulisses i Penèlope es casen i s'en van a viure a Ítaca . El pare d'ella veu que no pot viure sense la seva filla i la fa triar entre tornar a casa i quedar-se amb el seu marit, ella acaba triant el que creu millor per ella i es queda amb Ulisses el seu únic i vertader amor. Poc després de la boda van tenir un fill, però les conseqüències de la guerra de Troia  el fa deixar a la seva família i s'en va a combatre a la guerra. Després d'haver passat la guerra de Troia , Ulisses tarda vint anys en

Al llarg d'aquesta entrada us explicaré una mica la cronologia dels romans però molt o fins i tot massa per sobre, les coses bàsiques que s'haurien de saber: aC : -753: La llegenda romana diu que Roma va ser fundada per Ròmul.  Els primers romans eren pastors i vivien en una regió anomenada Latium . -509: Els romans estaven farts de Tarquini , un rei molt cruel. Per això el treuen  i governen ells mateixos (passa a ser la República ). -264: Succeix la primera de les guerres Púniques contra el gran enemic, Cartago (nord d'Àfrica). Resultat: Roma 1. Cartago 0. -218: Hannibal de Cartago ataca Roma amb l'ajuda dels elefants. No pot capturar Roma, però arrasen tot el voltant d'Itàlia aterrint a la gent. -202: Escipió es fa càrrec de l'exèrcit romà i bat a Hanníbal  Roma 2- Cartago 0. Els pagesos romans es van apoderant de terres cada vegada més fins que tenen tota Itàlia. -146:  Hi ha una tercera guerra per netejar Cartago per sempre. Als romans

Hi ha diferents maneres de saludar, mai us heu parat en pensar en quina era la salutació dels romans ? La salutació romana és un gest en el qual una persona estén el braç dret cap a davant, de manera recta, amb la palma de la mà cap avall. Aquesta salutació ha evolucionat a través del temps, i  no es considera que en l'antiga Roma s'utilitzés de manera oficial , tot i que existeixen molts  testimonis del seu ús en l'Imperi Romà. En la Columna de Trajà , és a dir, a Roma, apareixen molts relleus on es mostra legionaris saludant a l'emperador d'aquesta manera. O també, en un relleu del segle II d.C, que va ser trobat a prop d' Efes , apareix aquesta salutació en un funeral d'un oficial militar. Amb la desaparició de l'Imperi Romà també va desaparèixer aquesta salutació,   tot i que més tard, al segle XVIII, molts intel·lectuals i filòsofs van revalorar les institucions tradicionals de l'antiga República Romana, i van donar un significa

Sempre que parlem d'història clàssica, pensem en monuments, temples per exemple, déus, mites i alguna que altre guerra. Bé, també parlem d'alguna epidèmia... Però... i tot allò que fa que sigui possible que parlem de totes aquestes coses? És a dir, la vida personal de la gent de l'època.  Parlem de com anàvem vestits i quines armes tenien, però no de la seva salut i la seva alimentació. Bé doncs, jo us en parlaré una mica. Logo de la salut, amb la serp enrotllada  Esculapi, déu de la medicina Per començar, la salut pels romans era un aspecte molt important. Fixant-nos per exemple en la forma en que deien adéu, que era vale .  Això significava literalment "que estiguessis bé de salut". Un altre cas que ens demostra la importància que tenia la salut, és la forma en què començaven les cartes.  Deien: Si vales, bene est, ego valeo , és a dir: "si la teva salut és bona, n'estic content, la meva ho és."  La paraula "salut" p

El vestit més utilitzat pel romans era la túnica. Estava formada per dues peces cosides entre elles. Estaven fetes de lli. Normalment les túniques arribaven fins a sota els genolls i anava s'ajustava amb un cinturó. TÚNICA MASCULINA : Els nois, quan estaven amb la família o al camp només portaven la túnica però quan havien de sortir al carrer o havien d'anar a un acte, sobre la túnica afegien un Toga, que el vestit nacional romà. Havien de portar la Toga simplement perquè els poguessin distingir d'un esclau. Posar-se la Toga era molt difícil, llavors necessitaven l'ajuda d'una persona. procediment per posar-se una Toga TÚNICA FEMENINA: Al principi les dones vestien igual que els homes però a mesura del temps va anar canviant i es posaven una estola. Una estola era un vestit llarg fins els peus que era subjectat amb un cinturó per la cintura. Quan sortien en públic, si volien es podien posar un mocador anomenat palla que els hi cobria les

Carpe diem és una expressió provinent del llatí que significa "aprofita el dia". Aquesta frase es troba en un poema de l'obra Odes , escrita per Horaci , on diu: "C arpe diem, quam minimum credula postero " ("aprofita el dia, no et fiïs del demà"). Per altra part, C arpe diem comportava una ideologia que es contraposava amb la de l'Edat Mitjana ja que en aquella època es pensava que la vida era una etapa que s'havia de patir abans de poder entrar al cel. Posteriorment, aquesta expressió va repercutir molt en el Renaixement, el Barroc i el Romanticisme, especialment com a base filosòfica per la creació de diverses obres. Carpe diem té diferents significats: "Aprofita el dia" - És la intenció amb la que Horacio va escriure-la, i que vol dir que facis tot això que puguis per no perdre l'instant d'amar, d'aprendre, de créixer cada dia més com a persona, que no pensis en el futur i gaudeixis el present. Significa

Eco i Narcís és un mite d'amor de la mitologia grega, que ara us explicaré. La nimfa Eco era l'encarregada de vigilar a distància la deessa Hera, que era l'esposa de Zeus, tot això Eco ho feia per a què Zeus no fos descobert quan cantava i jugava amb les nimfes. Hera , que estava molt entretinguda amb la conversa d'Eco, no detectava la infidelitat del seu marit, però al final se'n va assabentar.  Quan ho va saber, va transformar la nimfa en un eco, de manera que no tenia el control sobre les seves paraules, ni podia parlar abans que un altre ho hagués fet, ni romandre callada quan algú havia parlat. En el camp, Eco es va enamorar de Narcís, un pastor fill de la nimfa Liríope i del déu-riu Cefís. Narcís no tenia cor i va menysprear i ignorar totalment a Eco. Amb el cor trencat, ella va passar la resta de la seva vida  solitària, sospirant per l'amor que mai havia conegut, va començar a debilitar i aprimar-se fins que només li va quedar la veu.

Segur que fa uns dies vau llegir l'entrada sobre el mite d'Aracne, avui us vinc a parlar sobre el teixit que va fer el qual es titulava " El rapte d'Europa ". Europa era una dona Fenícia, de Tir, filla del rei fenici Agenor i de la reina Telefasa. segons la llegenda, Zeus estava enamorat d'Europa i per aquesta raó va decidir transformar-se en un toro blanc i barrejar-se entre les manades del pare d'Europa. Mentre Europa recollia flors a prop de la platja, va veure el toro i va acariciar els seus costats, i com que veia que era una bèstia mansa va pujar al seu llom.  Europa a lloms de Zeus Zeus va aprofitar aquesta oportunitat i va córrer cap al mar amb la noia pujada sobre seu. Zeus volia portar la noia bastant lluny on ningú la pogués rescatar. Nedant van arribar fins l'illa de Creta on Zeus va mostrar la seva veritable forma a la noia. El rapte D'Europa De la unió entre Zeus i Europa van néixer tres fills, Minos, Rada

Companys i companyes del bloc, m'he adonat de que això de fer llatí...et persegueix eternament. No només m'he passat el curs parlant sobre els nostres avantpassats, sinó que a més també ho he fet a l'estiu. He estat rondant per Grècia, i he pogut visitar uns quants edificis que ens han deixat i que encara avui dia es conserven. El que més em va impressionar va ser l'Acròpolis . I pensareu: clar, és típic, l'Acròpolis de Grècia és el lloc més turístic de la ciutat. Doncs sí, però ara ja sé perquè i és que està tot tan bé conservat! Sembla mentida que aquestes estructures que ara mateix estan intentant reconstruir i arreglar, segueixin en peu després de tantíssims anys i successos que deuen haver passat durant tot aquest temps. Reconstrucció de l'Acrópolis Us explicaré una mica què i com és l'acròpolis.  Acro en llatí vol dir alt, i Polis ciutat, així doncs acròpolis vol dir ciutat alta . La "ciutat alta" d'Atenes, està situada d'a

El dissabte 27 d'octubre es va inaugurar un parc arqueològic i de natura amb el nom de Mons Observans a un jaciment del primer moment de la romanització.     Vista aèria de l'assentament romà És un assentament romà construït a finals del segle II aC. a d'alt d'un turó que és a la vora del mar. Els servia per controlar les principals vies de comunicació que hi havia per la plana, una de les quals era la via Augusta . T é una superfície d'uns 2.500 metres quadrats, té una part on es pot residir, patis, zones de servei i cisternes. Aquestes restes arqueològiques es poden visitar seguint un itinerari, en el qual es mostra l'aspecte original de la zona excavada.  Visita guiada a Mon observans És considerat singular per les restes de pintura mural romana recuperades en diverses parts de l'assentament. És una troballa molt important, ja que a la península ibèrica no hi ha gaires exemples d'aquest estil decoratiu. En restaurar-se els fr

La República romana va crear un gran model polític d'allò més interessant, el qual  va trobar el seu equilibri entre tres òrgans polítics que es controlaven mútuament: els magistrats , el senat i les assemblees  del poble  o comicis. En  la constitució republicana, fonamentada sobre la separació de poders, els magistrats representaven el poder executiu.  Aquí trobem les magistratures següents: - ELS CÒNSOLS ( consules ): dos magistrats suprems anuals amb poder civil i militar . - ELS CENSORS ( censores ): encarregats del cens (es feia cada cinc anys, tenint en compte el patrimoni dels ciutadans) i de la vigilància dels costums.  - ELS PRETORS ( praetores ): administradors de justícia . - ELS CUESTORES ( quaestores ) encarregats de la hisenda pública.  - ELS REGIDORS ( aediles ): encarregats del proveïment de queviures , de la policia de la ciutat i de l’organització de jocs i festes. - ELS TRIBUNS DE LA PLEB ( tribuni plebis

Tots sabem que avui en dia les monedes, el diners són molt importants, llavors he pensar que estaria bé saber quines monedes utilitzaven els romans. La moneda romana principalment era la lliure i estava feta de coure.                                                      A part de la lliura també hi ha: L'As:  moneda de bronze utilitzada com unitat de mesura romana. ( 1 As= 88 lliures).                                     moneda As Denari: feta de plata. (1 Denari= 10 Asos= 880 lliures). El Denari va substituir l'As ja que es deixava d'utilitzar.                                  moneda Denari Libel·la:  era feta de plata. Va durar un llarg període. És equivalent a un AS. Quinari: moneda de plata. ( 1 Quinari= 5 Asos). Aquestes són les monedes fraccionaries:  · Quadrant (4 Quadrants= 1 As ).  · Semis ( 1 Semis= 1/2 As)  · Sextant ( 6 Sextants = 1 As).  · Trient ( 3 trients = 1 As). I per finalitzar la moneda

La fundació Príncep d'Astúries convoca un acte anualment, des del 1981. Es premia als candidats per varies coses: arts, comunicació i humanitats, lletres, esports, ciències socials, investigació científica i tècnica, cooperació internacional i, per últim, concòrdia.  Aquest any 2012, han sigut els diversos afortunats els qui han rebut aquest premi de les mans del príncep d'Astúries: Rafael Moneo (arts), Martha C. Nussbaum (Ciències Socials), Shigeru Miyamoto (Comunicació i humanitats), Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (Concòrdia), Moviment Internacional de la Creu Roja i Lluna roja (Cooperació internacional), Iker Casillas i Xavi Hernández (Esports), Gregory Winter i Richard A. Lerner (Investigació científica i tècnica), i, finalment, a Philip Roth (Lletres). Nosaltres, però, ens fixarem en el cas guanyador de les Ciències Socials, Martha C. Nussbaum.  Martha C. Nussbaum Martha Craven Nussbaum va néixer el 6 de maig de 1947. És considerada una bona filòsof

El dret com nosaltres el coneixem és el conjunt  de normes que regulen la convivència social mitjançant la fixació d'unes regles. El dret romà és el conjunt de normes que regulaven les relacions jurídiques del poble romà des de la seva fundació fins a la caiguda de l'imperi d'Occident i que va seguir fins a la desaparició de l'imperi d'Orient. Hi havia diferències entre el ciutadà romà que havia de seguir l' ius civile (dret civil) i la resta d'habitants dels diferents territoris que seguien l' ius gentium (dret del pretor). Ius civile : Recollia els drets principals dels ciutadans romans tot i que hi havia una delimitació dels drets i es discriminava algunes persones: - La dona no tenia dret a l' ius sufragii ni a l' ius honorum . - Els plebeus no tenien dret a assistir a les magistratures però més endavant ho van aconseguir. - Els magistrats provincials no tenien dret a casar-se amb dones del país ni a l' ius comercii .

 Màxim Dècim en la portada de la pel·lícula Gladiator . Màxim Dècim és un gran militar que porta els exèrcits de l'emperador Marc Aureli a nombroses victòries. Quan torna de la batalla de Germània, l'emperador li comunica en privat que desitja deixar-li la corona perquè d'aquesta manera Roma sigui de nou una República.  Còmmode , fill de Marc Aureli, estava gelós de que Màxim rebi el poder i ell no. És per això que decideix matar al seu pare abans de que la noticia s'anunciï oficialment. D'aquesta manera, passa a ser el nou hereu de la corona.  Tot seguit el nou emperador li ofereix al gran militar besar la seva mà per a d'aquesta manera saber que estaria al seu servei. Però, per sorpresa, aquest li gira l'esquena i Còmmode ordena la seva execució.  Màxim aconsegueix escapar-se, però quan arriba a les seves terres veu la seva dona i el seu fill calcinats i crucificats a la porta de casa seva. És així que ell comença a caminar pel bosc fin