Entrades

MEDUSA

Imatge
Quan pensem en la mitologia grega, ens venen al cap déus com Zeus o Atena, herois com Hèracles o Aquil·les, i criatures fascinants com centaures i sirenes. Però entre totes aquestes figures, n’hi ha una que destaca per la seva força simbòlica: Medusa, la Gorgona amb serps al cap i una mirada capaç de petrificar qualsevol que l’afronti. Avui, el seu rostre no només és recordat per la mitologia antiga, sinó que ha estat reinterpretat i reivindicat com un símbol de poder femení, resistència i justícia. QUI ERA MEDUSA? Segons la mitologia grega, Medusa era una de les tres Gorgones, però l’única mortal. Inicialment, no era cap monstre, sinó una dona jove de gran bellesa, sacerdotessa del temple d’Atena, consagrada a la castedat. El gir tràgic arriba quan Posidó la viola dins el temple sagrat. En comptes de castigar el déu del mar, Atena, enrabiada pel sacrilegi al seu espai sagrat, descarrega la seva fúria contra Medusa: la transforma en una criatura monstruosa, amb serps en lloc de cabells...

LA MÚSICA I LA DANSA A L’ANTIGA GRÈCIA

Imatge
A l’antiga Grècia, la música i la dansa eren molt més que una forma d’entreteniment: eren una part fonamental de la cultura, la religió i l’educació. Per als grecs, aquestes dues formes d’expressió tenien un valor gairebé sagrat i es consideraven essencials per a una vida equilibrada i harmoniosa. LA MÚSICA Els grecs pensaven que la música tenia un origen diví. De fet, la paraula “música” ve de les Muses, deesses inspiradores de les arts, especialment la música i la poesia. Es deia que Apol·lo, déu de la música, tocava la lira amb tanta bellesa que podia calmar les bèsties ferotges i fins i tot moure els arbres. La música estava present en molts àmbits de la vida: En les cerimònies religioses, es tocava música per honorar els déus. En els jos olímpics, hi havia concursos musicals. En els banquets, es combinava la música amb poesia i dansa. En el teatre, especialment a les tragèdies i comèdies, el cor cantava parts del text. Fins i tot es feia música en els contextos militars, per marca...

LES MALALTIES A L'ANTIGA ROMA I GRÈCIA

Imatge
  A l'antiga Roma i Grècia, la medicina encara estava molt lligada a la religió i les creences màgiques, tot i que amb el temps va anar evolucionant cap a una comprensió més racional de les malalties. Tant els grecs com els romans van fer grans avanços en l'àmbit de la medicina i la salut, però per molts avenços que fessin el problema era constant i molt greu. Causes de les malalties Inicialment, la gent es pensava que les malalties eren un càstig diví, de fet a Grècia, Hipòcrates considerat el pare de la medicina, va ser un dels primers en defensar que les malalties tenien causes naturals i no màgiques. Segons ell, el cos humà estava format per quatre humors: sang, bilis groga, bilis negra i flegma, i que la salut consistia en l'equilibri entre aquests quatre. Els romans van adquirir molts coneixements dels grecs, també combinaven la medicina amb higiene ja que creien molt en la prevenció, i és per això que construïen termes, clavegueres i aqüeductes per mantenir la ciutat...

LA FILOSOFIA GREGA

Imatge
La filosofia grega fa referència a una etapa de la història del pensament filosòfic que s'estén des dels inicis de la filosofia occidental, durant l'època dels presocràtics al segle VI a.C, fins al desenvolupament de la filosofia hel·lenista , la quan es considera que conclou, segons la data establerta, cap a l'any 30 a.C.    De vegades es fa servir el terme filosofia clàssica o antiga per referir-se a aquest període, tot i que també inclou el pensament dels romans. La societat grega tenia trets distintius, és a dir, estava organitzada al voltant de les polis (ciutat-estat), practicava una regió politeista sense cap estructura rígida i comptava amb una classe social activa, centrada en el comerç i nombrosos intercanvis culturals amb altres pobles de la Mediterrània.  La combinació d'aquests factors, va afavorir la formulació de noves maneres d'entendre la natura i la condició humana.   ETAPES DE LA FILOSOFIA GREGA    Presocràtics (segle VI - V aC...

ULISSES I L'ODISSEA

Imatge
Ulisses, és el rei d'Ítaca, una heroi astut i valent que participa en la guerra de Troia. Després de la victòria dels grecs, (gràcies al famós cavall de Troia, ideat per ell mateix), Ulisses comença un llarg viatge de retorn a casa.  El viatge s'allarga durant 10 anys a causa de la còlera dels Déus, especialment Posidó, déu del mar, a qui Ulisses ofèn. Ulisses salvat per la nimfa Leucótea, Pellegrino Tibaldi Principals etapes del viatge Els Ciclops i els Lotòfags: Ulisses arriba a la terra dels Lòtofags, on els habitants mengen flors de lotus, que fan oblidar el desig de tornar a casa. Ha de forçar als seus homes a marxar. El Ciclop   Polifem: Arriba a una illa on viuen els ciclops, gegants d'un sol ull. Entren a la cova de Polifem, que se'ls menja. Ulisses el cega amb una estaca i escapa amagant-se sota les ovelles. Quan fugen, Ulisses revela la seva identitat i els gegants preguen a Posidó, els seu pare que el castigui. Èol, el déu dels vents: Ulisses rep una bossa am...

L'ENGINYERIA ROMANA

Imatge
L'enginyeria romana va ser un dels èxits més impressionants de l'Antiga Roma. Gràcies a les seves innovacions tècniques, Roma va poder construir i mantenir un vast imperi que es va estendre per Europa, Àsia i Àfrica. Aquestes obres no només tenien fins pràctics, sinó que també demostraven el poder i l'organització de l'Estat romà. 1. AQÜEDUCTES Els romans van desenvolupar un sistema d'aqüeductes que transportaven aigua des de fonts i rius fins a les ciutats. Moltes vegades recorrent desenes de quilòmetres.  Característiques: - Funcionaven per gravetat, amb un pendent molt lleuger però constant. - Combinaven canals subterranis, ponts i arcs elevats. - Alguns estaven fets amb pedra o maó.  Exemples: - L'aqüeducte de Segovia (Espanya) - L' Aqua Appia i el Aqua Claudia a Roma. L'aqüeducte de Segovia 2. CALÇADES ROMANES Les vies romanes unien totes les regions de l'imperi i eran claus pel comerç, la comunicació i el moviment de tropes. Construcció: - Molt...

DÉUS GRECS VS DÉUS ROMANS

Imatge
Tots hem sentit parlar algun cop de diferents déus romans i grecs. Molts cops, però, trobem similituds o simbologies en comú entre aquests. Això és atès que, segons les llegendes de la creació de Roma, els romans provenien dels grecs. Per tant, els romans van adoptar moltes creences, mites i divinitats del món grec. Fent les seves pròpies versions d'aquests.  A aquesta entrada veurem algunes similituds per així comprendre d'on provenen les semblances entre les dues cultures. Zeus VS Júpiter Com és sabut, Zeus , fill de Cronos i Rea i germà de Posidó i Hades, era considerat el déu dels déus. El gran governant per sobre de tot amb el seu llamp mortífer. Júpiter, de la cultura romana, també era considerat déu de déus i governador de tant el cel com la terra. No només això sinó que també utilitzava el llamp com a arma principal. Compartint símbols com el roure o l'àguila. Il·lustració de Zeus i Júpiter per AtlasMystica Afrodita VS Venus Podem observar diverses similituds sobre ...