Entrades

ORFEU I EURÍDICE: UN AMOR ETERN

Imatge
La història d'Orfeu i Eurídice és una de les històries d'amor més populars de la mitologia grega.  Orfeu era un jove grec que tenia una gran habilitat per tocar la lira  amb la qual captivava a tothom. Es deia que quan Orfeu tocava la lira tant homes, dones, déus i animals es paraven a escoltar-lo. Representació d'Orfeu d'autor anònim Eurídice, una bella nimfa, va caure enamorada del jove pel seu do per la música. Aquest amor va ser correspost per Orfeu així que no van dubtar a casar-se per viure junts la resta de les seves vides.  El que ells no sabien, és que poc després una serp va enverinar a Eurídice, fent que aquesta morís. Orfeu va entrar en depressió després de la mort de la seva estimada, era tan gran la pena que sentia que va decidir baixar al regne dels morts per tornar a veure-la i intentar que pogués tornar al món dels vius.  La mort d'Eurídice d'Erasmus Quellinus ll  (1636 - 1638)  Museu del Prado   Finalment, Orfeu, es va presentar a les portes de

LA VIDA QUOTIDIANA A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
INTRODUCCIÓ La vida a l'antiga Grècia estava marcada per costums i pràctiques que variaven segons la ciutat-estat (polis), la classe social i el gènere però compartien una base cultural comuna. Els aspectes claus inclouen l'educació, la família, el paper de la dona, l'oci i les estructures socials.  EDUCACIÓ I INFÀNCIA - Atenes : Els nois atenesos de famílies benestants rebien una educació formal centrada en l'escriptura, la lectura, la música, les matemàtiques i la gimnàstica. Als més grans sel's ensenyava filosofia. Les nenes es quedaven a casa i aprenien a fer tasques domèstiques, teixir, cuinar, netejar... - Esparta : L'educació espartana era militar, tant per nois com per noies. Els nens es preparaven des de ben petits per al servei militar i la disciplina era extremadament rigorosa. Les nenes també rebien entrenaments físics, ja que es valorava que fossin fortes i sanes per tenir fills forts.  ORGANITZACIÓ FAMILIAR La família era la unitat bàsica de la soc

PROMETEU, EL LLADRE DEL FOC

Imatge
El mite de Prometeu és una història de la mitologia grega que explica com aquest tità va ajudar els humans donant-los el foc que havia robat als déus. Prometeu era un tità molt astut i generós, que es preocupava pel benestar dels mortals . Un dia, va observar que els humans vivien en la foscor i el fred, sense poder cuinar els seus aliments ni defensar-se de les feres. Llavors, va decidir pujar al mont Olimp , on residien els déus, i robar una espurna de foc de la forja d’Hefest, el déu del foc i la metal·lúrgia. Amb una canya buida, Prometeu va amagar el foc i el va portar a la terra, on el va lliurar als humans. Així, els va ensenyar a utilitzar-lo per escalfar-se, il·luminar-se, cuinar i crear eines i armes. Prometeu, el lladre del foc Tanmateix, Zeus, el rei dels déus, es va adonar del robatori i es va enfurismar amb Prometeu. Zeus considerava que el foc era un privilegi diví i que els humans no havien de posseir-lo. Per aquest motiu, va castigar Prometeu d'una manera cruel:

LA CREACIÓ DE ROMA, MITE O REALITAT?

Imatge
Tots nosaltres som coneixedors del gran impacte que ha tingut la cultura i la societat Romana en el nostre món actual i la nostra manera de viure.  Hem escoltat històries i mites de com els Romans van ser capaços de construir un dels imperis més grans que la humanitat ha vist mai.  En aquesta entrada ens capficarem més a fons en la creació d'aquesta petita ciutat que va ser Roma.  Parlarem sobre el mite de Ròmul i Rem sobre la creació de Roma i veurem com es va crear aquesta gran civilització. Aquest mite comença amb la ciutat  d' Alba Longa , antigament situada a prop dels monts Albans. El rei d'Alba Longa era anomenat Numitor. Numitor va ser destronat pel seu germà Amuli i va ser expulsat d'Alba Longa. Amuli va matar als fills mascles de Numitor per així deixar-lo sense descendència amb possibilitats al tron i va obligar a Rea Sílvia a renunciar a no tenir fills per no tenir possibilitats de disputar-se el tro amb ells.  Tot i aquesta promesa, Rea Sílvia va tenir dos

ELS ESPORTS A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
Els jocs olímpics a Grècia sempre han sigut un esdeveniment molt important, tan pel significat religiós com pel cultural. Els primers jocs olímpics es van celebrar a Olímpia al 776 aC. Es celebraven cada quatre anys.  La religió Els jocs olímpics es van originar com un festival religiós en honor a Zeus. Els competidors que participaven feien ofrenes i sacrificis. Era l'esdeveniment més important al món grec. Competicions esportives Algunes de les competicions més destacades als jocs olímpics van ser: Cursa a peu: era la prova principal i consistia en una cursa de 200 metres.  Lluita i boxa:  eren proves físiques de les més populars als jocs olímpics.  Pentatló: tal i com ho explica el nom, eren 5 proves, les quals consistien en salt de llargada, llançament de disc, llançament de javelina les dues prèviament mencionades cursa a peu i lluita.  Una altra de molt popular eren les carreres de carros, que es disputaven als hipòdroms i eren molt perilloses, però alhora espectaculars.  I

QUÈ ES FEIA EN EL COLOSSEU ANTIGAMENT?

Imatge
Com bé sabem, una de les civilitzacions més  importants de l'antiguitat va ser la romana. En aquell temps, ells tenien tot el poder, i per demostrar-ho creaven grans i majestuosos edificis, sobretot a la ciutat de roma.                                                Colosseu, segle 80 dC                                Arc de Titus, segle 81 dC                      Panteó d'Agripa, segle II dC  En l'antiga Roma, els espectacles eren una de les formes principals d'entreteniment, i, els emperadors s'asseguraven de què el poble estigués sempre distret. Igual que avui en dia nosaltres tenim cinemes, museus i parcs d'atraccions, els romans també hi comptaven amb circs on se celebraven carreres de cavalls, teatres i amfiteatres  per tots els festius que tenien. Un dels amfiteatres més coneguts i més grans va ser el Colosseu, un lloc emblemàtic de la ciutat. Encara que el seu nom oficial és l'Amfiteatre Flavi, la majoria de les persones el reconeix com el Colosseu.

ELS ATRIBUTS A LA MITOLOGIA GREGA

Imatge
A la mitologia grega, cada déu té els seus atributs propis. Els atributs són objectes que són directament relacionats amb un déu, i que faciliten el reconeixement del déu en qualsevol representació gràfica com poden ser escultures o pintures. En aquesta entrada us explicaré quins són els atributs dels déus més coneguts i com se'ls sol representar. Zeus  És un dels déus més coneguts. El seu atribut principal és el llamp, que representa la vitalitat i el poder sobrenatural, però també se li atribueix el ceptre, per representar el poder suprem. Demèter  És la deessa de l'agricultura. Els seus atributs principals són corona d'espigues i la torxa. La corona d'espigues fa referència a l'agricultura, i la torxa la porta perquè, segons la llegenda del rapte de Persèfone , Demèter, la seva mare, la va estar buscant durant nou dies i nou nits, il·luminant el camí amb la torxa. Atena És la deessa de la guerra, la saviesa i la intel·ligència. Els seus atributs són un casc, una