CLÀSSICS A LA ROMANA

Després de l'aventura que viu Orfeu amb Jàson i els Argonautes, es casa amb Eurídice. Un dia, Eurídice camina per un camí, juntament amb els Nàiades, i, de cop i volta, Eurídice pateix un intent de rapte per part d'Aristeu, un pastor rival d'Orfeu. Ella s'escapa, però en la seva carrera trepitja un escurçó que li mossega un peu i li provoca la mort. Mor a la vegada que pensa amb el seu estimat. Quan Orfeu descobreix el cadàver de Eurídice, decideix anar a buscar la seva ànima al Món dels Morts, s'atreveix per amor a fer allò que cap home havia gosat fer: emprendre un viatge a l'Infern. Orfeu va a buscar Caront, un dels barquers de l'Hades, i li demana que el porti al Món dels Morts. Caront s'hi nega. Llavors Orfeu, per aconseguir el que vol, fa ús de la seva màgia i li toca una cançó amb la seva lira. Caront, embruixat, accepta portar a Orfeu on ell vol. Quan Orfeu arriba a l'altre costat del riu, camina fins arribar a les portes, que són vigilades

L'ametista és un gema que es porta utilitzant des de temps molt antics per guarnir joies de totes menes. Es creia, i encara ara hi ha gent que ho creu, que aquest mineral portava prosperitat i riquesa al que la duia. Ara, gràcies a la ciència ja sabem com es forma aquesta preciosa pedra, però quin es creia  que era el seu origen  en la antiguitat?  ametista (imatge de www.allgem.com) EL MITE DE DIONÍS I AMETISTA Tot comença amb Dionís, també conegut com Bacus en la mitologia romana. El déu del vi, la fertilitat i la bona vida es va enamorar d'Ametista. Dionís la volia conquistar, que fos una més de les seves amants. Però Ametista no tenia aquestes intencions, ella volia ser verge i pura.  Bacus , Caravaggio (1598) Dionís, en sentir això, es va enfadar molt. Amb la fúria corrent-li per la sang. Un dia que va beure massa vi i va decidir pagar la fúria amb es humans, va enviar dos tigres a la terra perquè assassinessin al primer humà que trobessin, el que ell no sabia era que aqu

Psique  era una jove, mortal i bella, filla del rei d'Anatòlia. Era tan bonica que tothom era digne d'obtenir la mà d'aquesta noia, fins i tot el poble va deixar de costat a la deessa Afrodita per admirar a la jove Psique.  Afrodita , gelosa i molt enfadada, va enviar el seu fill  Eros , déu de l'amor, perquè li tirés una fletxa i així s'enamorà de l'ésser més lleig. Però Eros es va apuntar a sí mateix i va quedar bojament enamorat de la jove Psique. Després el rei d'Anatòlia, va anar a visitar  l'Oracle de Delfos , perquè veia que la seva filla encara no s'havia casat amb cap home. L'Oracle li va demanar que portés Psique a un turó, on Zeus alliberaria un ésser temut. Més tard Psique va ser portada al turó i quan es va despertar es va trobar en un palau on va gaudir d'aliments, vestits, joies... Només havia d'esperar a la nit per saber qui era l'home que la va complaure. Quan va arribar la nit, Psique estava adormida, l'home va a

Aristòtil va ser un filòsof grec. Juntament amb Plató és un dels filòsofs més importants de l'antiguitat i un dels més importants de tota la història de la filosofia, un dels grans pensadors de la humanitat. Aristòtil va dominar tots els coneixements de l'època, ens els que més va destaca va ser en: filosofia, biologia, matemàtiques i psicologia ja que va fer contribucions significatives en aquest àmbits.  Es podria dir que Aristòtil és l'autèntic creador de la filosofia, ja que va crear molt vocabulari tècnic que a dia d'avui utilitzem com: "física", "ètica", "lògica", "política", "metafísica"... BIOGRAFIA:  Aristòtil va néixer Estagira, on actualment es coneix com Stavros a l'any 384 a.C. El seu pare es deia Nicòmac i era el metge del rei de Macedònia i la seva mare era llevadora, aquests però van morir molt joves. Per això, Aristòtil amb l'edat de disset anys se'n va anar Atenes per estudiar a l'acadè

Segons la mitologia, a l'Antiguitat era normal que els déus es barregessin amb els mortals. I així va passar al casament de Peleu , pare d'Aquil·les, que s'anava a casar amb la deessa del mar, Tetis. A aquest esdeveniment, Zeus va decidir que no convidaria la deessa de la discòrdia , Èride o Eris, com l'anomenaven els grecs. Èride o Eris, la deessa de la discòrdia  (pintura atenesa 525-575 a.C) Quan la deessa se'n va assabentar, va decidir presentar-se a la cerimònia, allà es va acostar a les deesses Afrodita, Atena i Hera i va deixar sobre la seva taula una poma d'or que portava inscrita la següent frase: "Per a la més bonica". Això va provocar ràpidament l'interès de les tres deesses de l'Olimp, que es creien mereixedores d'aquest títol. Van nomenar la poma com: "La poma de la discòrdia", ja que hi havia set la deessa de la discòrdia qui va provocar tal disputa.  La poma de la discòrdia, Jacob Jordaens Com que no van poder posar

El nom d'Afrodita en llatí és Venus. Afrodita és la deessa de la sexualitat, de l'amor i de la bellesa. Simbolitza els principis universals de la fertilitat i de la vida. Va néixer de l'escuma del mar quan hi van caure els genitals d'Úranos. El pare de l'Afrodita, Zeus, la va casar amb Hefest, qui era constantment infidel amb diversos amants, sobre tot amb Ares de qui va tenir els seu fill Eros (Cupido). Afrodita apareix generalment com una bella jova nua i els seus atributs son les roses, la petxina, sobre la qual va navegar tot just després de néixer, la poma, el símbol eròtic a l'antiguitat, i el colom. Li son propis també la seducció, els somriures, el perfum i les joies. Afrodita és una deessa molt seductora, pot ser terrible per qui no la respecta, com Hipòlit, el fill de Teseu. De vegades es desplaça amb un carro tirat per coloms, cignes o pardals i acompanyada per les tres Càrites o Gràcies. També és molt coneguda per el seu caràcter i malediccions ja qu

"La reina que porta la mort" coneguda com a  Persèfone , és la reina de l'inframón i guardiana dels secrets dels morts. És filla de Zeus i Demèter (la deessa de l'agricultura, la terra i els cereals), i va ser raptada pel seu propi oncle, Hades, el qual s'havia enamorat d'ella. Un dia ella estava recollint flors amb les seves amigues les nimfes, en un moment en que ella va anar a agafar un lliri/narcís (hi han diferents versions), la terra es va obrir en una esquerda, a través de la qual va aparèixer Hades i se la va emportar amb ell, convertint-se així Persèfone en la deessa de l'infern. Es diu que Zeus va ser còmplice de tot això mentre Demèter estava absent, i en veure la desaparició de la seva filla va entrar en una profunda depressió i va recórrer grans camins en busca d'ella. Temps després Zeus se'n va penedir del que havia fet i ordenà a Hades que li tornés la seva filla. Aquest va accedir, encara que tenia una última trampa sota la màniga.

ORIGEN DE L'ESCULTURA ROMANA L'escultura romana es va desenvolupar als segles VI aC i V dC, estaven influenciats per l' escultura grega . Tenien com a punt principal representar el que ells consideraven com el seu ideal de bellesa i a més a més, va tenir una gran influència a la seva època. Gràcies al fet que les escultures gregues tenien influències en les romanes, es pensava que només eren còpies d'aquestes, però s'ha acabat demostrant que les romanes han contribuït en molts aspectes, sobretot als retrats. Abans del segle 27 aC, les escultures romanes no eren ni unidimensionals ni realistes, però després d'aquell segle, es van començar a convertir en escultures bastant mediocres. S'utilitzaven per expressar el poder i la majestat del domini romà, a part d'explicar fets històrics o alguns monuments que ara nosaltres pensem que no tenen cap mena de sentit, esculpien rostres i cossos per emperadors i altra gent digna. CARACTERÍSTIQUES - Influència amb l&#

Hidra de Lerna, bèstia filla d' Equidna i Tifó , presentada com a un antic i despietat monstre aquàtic, fou criada per Hera per a què servís per a una de les dotze tasques d'Hèracles (va ser la segona tasca). Hèracles lluita contra Hidra Francisco de Zurbarán; 1634 Diverses fonts han suggerit que l'Hidra va aparèixer per primera vegada, en l'escriptura i l'art, entre el 600 i el 700 aC. Acostuma a ser representada com a una serp de diversos caps que, depenent de l'autor, podien ser entre 5 o 15 caps o, fins i tot, hi havia qui deia que en tenia cent o deu mil. A més a més, es diu que tenia la virtut de regenerar un cap o dos (segons l'autor) per cada una que li tallessin o perdés. El cap central, el més gran i central, era immortal i respirava foc mentre que els altres posseïen un alè verinós, que era el que la feia verdaderament temible, ja que es deia que qualsevol que se li acostés moria irremeiablement. Sobre la grandària, sol representar-se amb una lo

La salut mental és, tristament, un tabú encara avui a la societat. Es conserva la imatge de bogeria, i encara avui es conserven paraules com "boig" o "malalt mental" de forma despectiva. Però, les coses eren així a l'antiga Grècia? Apareix la salut mental representada en la mitologia grega? Els pensaments relacionats amb la salut mental a l'època no diferien massa dels de l'edat mitjana. És creia que els trastorns mentals eren causats per esperits malignes que posseïen a l'individu, i s'intentaven remeiar amb rituals similars al que coneixem com a exorcisme. No hi ha massa informació sobre aquests rituals ja que normalment no s'escrivien documents referint-se a l'existència d'aquests, i els pocs que es creu que es van escriure no han sigut descoberts encara. Encara que no hi hagi massa informació dels trastorns mentals a la societat grega, sí que els podem trobar apareixent en mites de l'època, ja que, encara que són una descobert

Zeus, el pare dels déus, va organitzar un banquet per celebrar la boda de la nimfa marina Tetis i l'home mortal Peleu.                                  Escultura de Zeus. Tots els déus van ser convidats, menys Eris , la deessa de la discòrdia. Totes les divinitats celebraven amb felicitat. Aleshores, Eris, ofesa per la desconsideració de no haver-la tingut en compte, es va presentar sense que ningú s'adonés, va deixar un regalet, una poma d'or amb una descripció escrita "Per a la més bella". Les deesses al veure aquella fabulosa poma d'or pur, van reclamar-la, totes volien ser correspostes pel plaer de ser triades com a les més notable .  Tres d'elles, Hera la deessa del matrimoni i de la família, qui representava la dona ideal, Atenea la reina de les guerres i de la valentia, una dona forta i esvelta, i finalment, Afrodita  van disputar-se entre elles.                                                                                                  Escult

A Grècia era coneguda com Demèter, a Roma com Ceres. Filla dels titans Cronos i Rea, va ser la segona en néixer i en ser devorada pel seu pare,  igual que tots els seus germans i germanes, i rescatada més tard gracies al seu germà Zeus. És la deessa de l'agricultura, de les collites i de la fecunditat de les terres. Se la pot identificar en diferents obres d'art ja que solia anar acompanya d'una falç o una torxa. Les plantes que la representen són el narcís, les espigues de blat i els gallarets. Demèter va suplantar a diverses divinitats llatines com per exemple Bona Dea (bona deessa) o Tellus després d'un període de fam devastador l'any 496 a.C. Era adorada pels treballadors, els comerciants i els esclaus, ja que els era d'ajuda amb els cultius i la producció agrícola, que era la major prioritat d'aquests. Ceres, Watteau (1717-1718) EL MITE DE DEMÈTER I PERSÈFONE   El mite de Demèter i la seva filla Persèfone servia per explicar les estacions de l'any

La història de Medusa és bastant coneguda; tots hem sentit a parlar de la dona-monstre amb cabell de serp, que quan la mires et tornes de pedra. Però com la majoria de mites, hi ha diferents versions. Medusa  era una de les tres germanes Gorgones, l'única de les tres que no era immortal. A vegades es diu que les Gorgones són filles de Gaia. El nom Gorgones deriva d'una paraula grega que significa "terrible", en canvi el nom Medusa deriva d'un verb que significa "protegir", ja que Medusa no va néixer monstre. Medusa , Gian Lorenzo Bernini En el seu moment, Medusa era una bella donzella, que dedicava la seva vida a ser sacerdotessa a la deessa Atena . Un dels requisits d'Atena és que les seves sacerdotesses siguin verges, i que donin la seva vida per ella. Posidó trobava Medusa molt bonica i encantadora, però Medusa, que era lleial a Atena, el va rebutjar. Llavors Posidó la va violar a dins del temple d'Atena. Per haver-li sigut deslleial, Atena va

En la mitologia grega, l'amor té els màxims elogis. Psique amb un significat "ànima" . Era filla menor del rei d'Anatòlia, una jove mortal i molt preciosa, superant en bellesa fins i tot a la deessa de l'amor Afrodita. La seva bellesa era tan coneguda que els homes de tot arreu de la terra venien a visitar i admirar la seva bellesa, deixant de costat Afrodita. Això va comportar que la deessa es tornès molt rabiüda i gelosa així que va decidir castigar-la i posar a fi una ofensa com aquesta. Va ordenar el seu fill, Eros, qui podria fer que tothom s'enamorés colpejant-los amb les seves fletxes, per enamorar a Psique a la criatura més vil, menyspreable, horrible que ha pogut caminar per la terra.  Psique , J.W. Waterhouse Psique tenia dues germanes. Les seves germanes s'havien casat, ningú no volia Psique ja que la seva bellesa espantava els pretendents. Els anys van passar i, malgrat la seva bellesa, no es va poder casar. Tots els homes admiraven la seva bel