CLÀSSICS A LA ROMANA

En aquesta entrada aportaré un plus extra d'informació referent a una altra realitzada (Ave, Caesar, Morituri te salutant), que fa referència a un antic joc d'amfiteatre que es practicava a l' Antiga Roma . Representació d'una naumàquia en un amfiteatre romà inundat per aigua Els romans durant la seva llarga història han destacat per la gran quantitat de jocs realitzats al circ o a l' amfiteatre . Des dels típics enfrontaments entre gladiadors , les típiques carreres de carros , fins les no tant conegudes naumàquies . Una naumàquia és una representació d'un combat naval, on condemnats a mort s'enfrontaven entre ells en grups en vaixells de guerra. Eren força similars als enfrontaments entre gladiadors però es diferenciaven pel fet en que aquests gladiadors realitzaven combats d'un contra un i en canvi les naumàquies eren combats amb moltíssima més gent. Escena il·lustrada d'una naumàquia, on es poden apreciar els vaixe

La paraula prostitució prové del terme prostituere , que significa literalment " exhibir per a la venta " . Hi havia una gran promiscuïtat fora del matrimoni, i els costums dictaven que els homes casats podien mantenir tantes relacions sexuals com volguessin. Els ciutadans amb més poder i amb més esclaus, podien destinar una part d'aquests pel sexe, fossin de l'edat que fossin, i independentment del sexe. D'altra banda, les dones casades podien rebre visites lliurement, sempre i quan, mantinguessin una sèrie de codis morals i socials determinats. Les prostitutes eres educades per a la conversa i el plaer. Havien de portar una vestimenta diferent a la resta de les dones romanes i havien d'estar inscrites en un registre. A l'any I d.C el registre de Roma constava de 32.000 prostitutes inscrites. Prostitutes atenent  les demandes dels clients Hi havia diferents tipus de prostitutes: - Prostituta : Entragava el seu cos a

El 1762, el compositor alemany Cristoph Willibald Gluck, va composar una òpera basada en el mite d'Orfeu. És un òpera de tres actes amb un llibret de Raniero de Calzabigi. Aquesta versió queda tant reduïda la vida d'Orfeu que només ressalten tres moments importants. Orfeu era un semideu q u e embriaga tothom amb el seu cant. Es va enamorar de la nimfa Eurídice. Quadre de Ducis Louis Mentres Orfeu prepara el casament, Eurídice va a buscar flors, però per mala sort la mossega una serp i la mata. Una de les nimfes va anar a avisar Orfeu. Aquí comença la versió de Gluck. Quadre de Erasmus Quellinus ACTE 1 Orfeu, molt trist, canta al costat de la tomba d'Eurídice i els seus laments desperten la compasió de tots els que estan presents, que ploren amb ell. Els déus senten els seus laments i es presenta Venus, per dir-li que si vol podrà baixar als inferns per rescatar la seva difunta estimada. Orfeu podrà anar-la a buscar a l'Hades, però amb la condició q ue no

COM ERA EL SOLDAT ROMÀ El soldat romà, generalment, provenia del camp. Els historiadors l'assenyalen com "un home de petita estatura, de pell bruna, complexió gruixuda i robusta". Els treballs del camp l'havien endurit. Les "proves de selecció" limitaven l'accés a homes la força i robustesa del qual no fos provada, i el consell que realitzava la supervisió per a l'ingrés era molt sever. Els soldats romans realitzaven entrenaments similars als que pot fer qualsevol infanteria de l'actualitat: marxes de trenta quilòmetres, amb una càrrega a l'esquena de seixanta lliures romanes, que equival a uns vint quilos. El pès es repartia entre l'armament, l'aliment i diversos utensilis com una pala, una destral, una aixada, elements que els serien molt útils. Vestimenta d'un soldat romà LA VIDA DELS SOLDATS Als campaments es mesclaven soldats experimentats amb els recents d'arriba

Com molts deureu saber, és tradició per Nadal posar rams de boix grèvol o vesc al mig de la taula, a les portes, a les finestres, i bé, pertot arreu. Però... Algú s'ha preguntat d'on ve aquesta tradició? Jo ho he fet, i ho vull compartir amb vosaltres. Aquesta planta és una planta que estava considerada segons els romans com una planta que donava sort, pau, amor i fertilitat gràcies a la seva característica de romandre sempre verda. La tradició diu que la dona que rep un petó sota el vesc la nit de Nadal trobarà l'amor que busca. Si es tracta d'una parella, rebran la fertilitat. El nom del muérdago prové del llatí mordere , que vol dir mossegar. Els romans van adjudicar-li aquest nom ja que és una planta paràsita, que s'alimenta de les altres plantes, les "mossega". A més, també era apreciat pels celtes i pels nòrdics i té propietats curatives per l'epilèpsia i altres malalties. Però també és molt tòxica! N'heu posat mai a casa vos

La saturnalia era un important festival romà, que es van arribar a denominar festa dels esclaus perquè en elles es donaven racions extres, temps lliure, entre d'altres. Eran alhora Nadal i Carnaval, i més tard el cristianisme va voler desfer-se d'aquesta festa , però va tenir diversos problemes. Però ho van acabar aconseguint, en el naixement del Sol i el seu nou període de llum, va ser substituït per ells, l'Església, els quals van fer coincidir aquestes dates amb el naixement de Jesús amb l'objectiu d'acabar amb aquestes celebracions. Llavors es van passar a dir Dia d'any Nou, que és el que avui coneixem com el Dia de Nadal. Saturnalia, d'Ernest Biondi (1909) Eren set dies plens de diversió, banquets i intercanvi de regals. Començaven amb un sacrifici en el temple de Saturn, al peu del turó del Capitoli que és la zona més sagrada de Roma i després venia el banquet on hi assitia tot

A tots ens agraden els dos amic gals Astèrix i Obèl·lix , oi? Aquest web conté informacions molt interessants sobre els llatinismes que diuen als còmics. N'hi ha moltíssims, aquí us en deixo alguns exemples : D'Astèrix i els Gods : Errare humanum est : Errar és humà. De la Volta a la Gàl·lia: Victrix causa diis placuit sed vista Catoni : La causa victoriosa va agradar als déus, la derrota de Cató. Fa referència a Cató, que va ser fidel a Pompeu deprés de la seva derrota. Vol dir la gent que segueix fidel a una causa. Del llibre d'or : Felix natalis dies sit tibi: Feliç dia d'aniversari! De l'escut Averni; Vade retro : Enrere! Audaces fortuna juvat : La sort ajuda els audaços ( Eneida , Virgili) La residència dels déus: Quosque tandem? : Fins a quin punt? (Una frase coneguda de Ciceró on surt aquesta frase és: Quosque tandem abutere, Catalina, patientia nostra // Fins a quin punt abusaràs, Catalina, de la nostra paciència). De la Rosa i

Els romans dividien les hores del dia en què encara hi havia sol en quatre parts d'unes tres hores cadascuna: prima: de sis a nou del matí. terça: de les nou al migdia (les 12). sesta : del migdia a les tres de la tarda. nona: de les tres de la tarda a les sis. Si bé en aquests noms ja podem trobar semblances al primer cop d'ull amb la nostra llengua, doncs ja s'ha demostrat que són aquestes dues etimologies: - De l'hora nona en va sortir l'expressió catalana fer la nona i totes les seves variants: fer nones, fer non-non , etc. Si tenim en compte l'hora, ens adonem que segurament fer nones abans volia dir 'fer la migdiada', però es va acabar utilitzant per al son que es fa a la nit. - La sesta  també va arribar als nostres dies però per a referir-se al son que es fa al migda per extensió. Per tant, fer la sesta avui significa 'fer la migdiada' i és el substitutiu pel 'fer nones' d'abans. En castellà

Donant de menjar a la nostra mascota del bloc, en Sòcrates , se'm va acudir explicar-vos aquest gran filòsof, que segur que tots coneixeu. Sòcrates va ser un gran filòsof grec, mestre de Plató i Aristòtil . Va néixer en el 399 a.C i va morir en el 470 a.C. Va néixer en una família de classe mitjana, el seu pare era escultor i la seva mare comadrona. Sòcrates va néixer a l'antiga Atenes ( Grècia ) i ja des de ben petit va cridar l'atenció per la seva saviesa i la bona manera d'expressar-se. Sòcrates com tots sabem era i és un dels filòsofs més importants, però no el primer, va tenir moltíssims seguidors van arribar a crear escoles sócratiques que ensenyessin la filosofia d'aquest. Sócrates va intentar diferenciar moltes branques de la filosofia i va buscar raons raonables a l'univers. Una de les teoríes de Sòcrates més famosa és: Si diem que un acte està bé, és que tenim la noció de què està bé i què no, si no tinguéssim aquella noció no sabríe

Seguidament us explicaré l'etimologia d'un mot, que inclou fets que poden resultar molt graciosos! Encara que us pugui semblar sorprenent, la paraula testicle  pertany a la mateixa família que test,   testimoni o testament . L'origen d'aquesta "família" de paraules és el llatinisme testis , 'testimoni'. Llavors us preguntareu: i què hi tenen a veure les glàndules genitals masculines? Veegeu què en diu el diccionari etimològic : "TESTICLE m. Cadascuna de les dues glàndules genitals masculines de l'home i de molts d'animals; cast. testículo. En un sol cas, un testicle, Espriu Lab. 31.     Var. form. ant.: testícol (Los vexells spermàtichs són algunes venes... portans la sanch als testicolls, Cauliach Coll., i, 2a, 7; Ha donat encara als testícols les vies de la urina per les quals evacua la superfluitat spermàtica, Albert Q., Ques. 37).     Sinòn.: botó, colló, gínjol, mèrvel, ou, testimoni.     Etim .: pres del ll

La ciutat de Roma , des de sempre, l'hem vis t com un lloc culte, respectat, on hi han viscut grans personatges històrics, etc. Però sempre hi ha una doble cara de tot. En aquesta entrada veureu algu ns llocs curiosos i estranys de la gran ciutat: EL CEMENTIRI DELS FRARES CAPUTXINS En plena Via Veneto es troba el cementiri de ls frares caputxins de l'església de la Immaculada Conepció. És una visita que mai oblidaràs, sobretot als que els agraden els temes macabres, morbosos i escabrosos. Les parets i els sostres estan "decorats" amb els ossos de més de 4000 caputxins morts d'entre 1528 i 1870. LA GALERIA DELS HORRORS DE DARÍO ARGENTO - La botiga de Profondo Rosso Darío Argento és el mestre del terror italià, un gènere que va tenir èxit internacional als anys 70 i 80 amb pel·lícules destacades com Suspiria i Rojo oscuro , també anomenada La tienda-museo . La visita mereix la pena per als amants del cine de terror. La part superior del local és

La paraula mite ve del mot grec " mythos ". Un mite és una narració fantàstica; amb la qual els humans intentavem explicar algun fet desconegut mitjançant el poder d'alguna divinitat, sovint atribuint-li alguna força natural com el foc, el vent, etc. Per això aquests mites sovint van associats a la religió. Tot i que també hi ha mites que servien per a donar sentit històric a algun aconteixement, com el cas de la guerra de Troia (que tot i ser un mite es dona el cas de que és una historia real); o mites que simplement tenien un ànim de lucre, ja que presentaven abundàncies de transformacions o escenaris rics i exòtics. Un dels mites més representats en moltes de les diferens religions/cultures és el mite del diluvi universal; present en la literatura índia, la literatura cristiana i la grega: En el cas de la mitologia grega, aquest parteix del fet que Zeus i Hermes volen comprovar la generositat dels mortals, de manera que baixen a la Terra. Allà a mesura q

Els romans tenien una manera diferent de posar noms a les persones, però que a la vegada ens pot recordar bastant a la man era com ho fem actualment. A més, ho feien diferent en el cas de les nenes que en el cas dels nens. Els nens El nom s'atorgava al cap de nou dies del seu naixement. Aquest dia s'anomenava dies lustricus . Es feia una ceremònia de bateig domèstica anomenada tollere filium , on el pare aixecava el nen de terra i l'alçava per damunt del cap. A continuació, els purificaven, que en deien lustrare i els posaven el nom de pila, anomenat praenomen. El praenomen era el mateix que el d'algún avantpassat. Tenien pocs praenomen i així els era més fàcil identificar-se amb abreviatures: Aulus: A. Appius: Ap. Caius: C. Cnaeus: Cn. Decimus: D. Kaeso: K. Lucius: L. Marcus: M. Manius: M' Mamercus: Mam. Numerius: N. Publius: P. Quintus: Q. Servius: Ser. Sextus: Sex. Spurius: Sp. Titus: T. Tiberius: Ti. Els nois adults de classe

El títol d'aquest llibre significa "des de la fundació de la ciutat", ja que Tit Livi , l'autor d'aquesta obra ens explica els orígens/formació de la ciutat de Roma (753 aC). Caricatura de Tit Livi Aquest parteix del fet que Enees marxa de Troia avisat per la deessa Venus (la seva mare), deguda a la imminent derrota que sofrirà el seu poble. Enees arriba a Itàlia amb el seu fill Ascani, i funda la ciutat de Lavínia, en honor a la seva primera dona. Ascani, un cop es gran marxa de Lavínia per fundar la seva pròpia ciutat, Alba Longa, que és governada al llarg de 400 anys per la dinastia d'Enees. Numitor un dels últims reis d'aquesta ciutat, és destronat pel seu germà Amuli , qui mata tota la descendència del seu germà excepte la seva filla Rea Silvia , ja que no era cap perill perquè era una dona i les dones no podien governar. Tot i això per a assegurar-se la jugada, Amuli la fa sacerdotessa de la deessa Vesta per tal de que no tingué