Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2021

TESEU I EL MINOTAURE

Imatge
El minotaurs és una criatura mitològica meitat home, meitat toro. Aquesta criatura es pot trobar en diversos mites, com per exemple, en el mite de  Teseu i el Minotaure , que és un dels més coneguts i importants en el món greco-romà. I és el mite en el que ens endinsarem, en aquest cas. Teseu i el Minotaure Antonio Canova-1781/83   Tot comença quan Egeu, rei d'Atenes, mata al fill de Minos, Androgeu, desprès de guanyar les Olimpíades que feien en honor als déus. Aquest fet fa que Creta envaís a Atenes, que ràpidament es va veure assolada per la fam i les malalties. Al trobar-se en aquestes condicions, Egeu va haver d'acceptar el tracte de Minos, rei de Creta. Minos va posar un tribut a Atenes; cada nou anys, els atenencs, havien d'oferir set nois i set noies per ser devorats per el minotaure. Teseu, en assabentar-se, decideix presentar-se, sense fer cas a les protestes del seu pare, per intentar acabar amb la bèstia. Però, abans de marxar, li deixa en clar que, si guanya, l

LA CAIXA DE PANDORA

Imatge
Solem utilitzar la frase "obrir la caixa de pandora" molt sovint, referint-nos a quan diem o fem alguna cosa de manera impulsiva, sense pensar-ho dues vegades, però, d'on ve aquesta expressió? Aquesta expressió ve donada pel mite de Prometeu .  Al Tità Prometeu se li va ordenar la creació del primer home, Prometeu disgustat amb la mala sort que els havien donat als homes els déus va decidir robar el foc del cel per donar-ho als homes i fer que aquesta mala sort no fos tant dolenta , Zeus enfadat per aquest robatori va ordenar a Hefest i  Atena que creessin la primera dona, Pandora, com a venjança, va ser formada i mollejada a l'aspecte mortal amb argila. Pandora va ser dotada de la bellesa més pura, d'astúcia, intel·ligència... Cada déu li va atorgar una qualitat diferent, dotant-la d'aquesta manera amb les millors virtuts, però Hermes va dotar-la també amb el do de la mentida. Estàtua de Pandora La bella i formosa noia va ser creada per venjar-se de Prometeu

ÀRTEMIS I CAL·LISTO

Imatge
D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (o Kallisto en grec) va ser una nimfa arcàdica, el nom de la qual significa "la més bella". El seu pare era el rei Lic aó, un home cruel i salvatge a qui Zeus va convertir en llop pels seus actes. Sovint se li atribueix una primera representació mitològica de l'home llop. La nimfa Cal·listo, Edward Robert Hughes Cal·listo va formar part del seguici de la deessa Àrtemis, un grup de dones caçadores que havien jurat mantenir-se verges per l'eternitat i viure independents del domini de l'home. Tot i que avui en dia això ho podríem considerar radical, en el món de la mitologia antiga la virginitat significava llibertat: el seu pare no la  podria obligar a casar-se amb un home que ell escollia, i podria viure sense responsabilitats domèstiques per sempre. Cal·listo també es considerava una de les seguidores més devotes, i per tant era una de les preferides de la deessa. Diana la caçadora,   Guillaume Seignac Per desgràcia,

L'ART ROMÀ

Imatge
Roma és la capital d'una de les majors civilitzacions de la història, en major o menor mesura ha tingut ha tingut influència en el desenvolupament de tots els racons d'Europa fins els nostres dies. Roma es va fundar l'any 753 a.C com una monarquia i l'Imperi Romà d'Occident va caure més de mil anys més tard al 476 d.C. El creixement cultural i territorial de Roma durant aquest període va ser notable, la qual cosa va donar lloc al desenvolupament d'un art romà (al principi semblant al grec) i amb característiques pròpies conforme va avançar la seva història. CARACTERÍSTIQUES: La principal influència de l'art romà és, sens dubte, l' art grec . El centre de l'art grec era la bellesa, exaltava els déus i buscava la perfecció de les seves obres. Com més s'acostava a la naturalesa, més boniques semblaven. Els temes solien ser religiosos o mitològics. Els romans es van desemmarcar d'aquesta tendència grega i van exaltar als propis homes. As segle II

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE

Imatge
Orfeu era músic, poeta, amant i protagonista de diferents mites. Va ser el fill d' Apol·lo i de la musa Calíope. Explica les seves tendències artístiques des de la seva infància i la seva associació amb el sol, el símbol del seu pare. També es diu que va ser ell qui li va regalar la seva primera lira, composta per set cordes i ell n'hi va afegir dues perquè en tingués nou, com les muses. Orfeu, Franz Caucig La història en què es basa aquest mite va començar quan Orfeu es va enamorar profundament d'Eurídice; més endavant es van casar i van gaudir d'un amor únic i apassionat. Això va ser, però, fins que Eurídice va morir a causa d'una mossegada d'una serp mentre fugia del pastor Aristeu que intentava raptar-la. Altres versions diuen, però, que va morir mentre passejava amb Orfeu. La mort d'Eurídice, Erasmus Quellinus II Tot seguit Orfeu, que estava molt desconsolat, va decidir anar-la a buscar a Hades (la terra dels morts). Orfeu va aconseguir commoure a Car

EL DRET ROMÀ

Imatge
 A l'Antiga Roma el dret era una part molt important, per tal de fer una convivència més amena a través de diferents lleis i normes i així tenir una bona vida en comú, és a dir en societat, ja que abans de la invenció del dret era molt complicat poder conviure sense que tothom complís unes normes. El dret romà el coneixem avui en dia com les normes jurídiques, que pertanyien a la vida i es activitats dels ciutadans de l'Antiga Roma, durant el temps que va durar l'imperi (743 a.C, fins al 476 d.C). Aquestes normes van estar en vigor fins l'any 1453, quan va caure l'imperi bizantí. L'imperi va estar regit per diferents normes que ja començaven a desenvolupar temes com, les herències, relacions familiars, temes comercials entre d'altres. El dret romà estava compost per una sèrie de institucions. El símbol de balança representava la justícia, i ja tenia aquest significat de justícia en molts llocs com Egipte o el judici de Osiris.  La dama cega de la justícia ,

HEFEST, EL DÉU DEL FOC I LA METAL·LÚRGIA

Imatge
Hefest, era el déu grec del foc, anomenat Vulcà pels romans, un expert del metall, la farga i l'escultura. No obstant això, el seu talent per la creació d'objectes i l'art no tenia rival.   Els déus olímpics Hefest és un dels Dotze Olímpics , els déus grecs i les deeses gregues  de major importància i poder en la mitologia grecorromana. Hefest, la deïtat del foc Era el déu creador dels grecs i romans, capaç de construir desde belles estructures fins els més intrigats mecanismes i dispositius.   Al igual que molts altres olímpics , Hefest era fill de Zeus i d'Hera. No obstant això, tenia una característica molt cridanera: era un déu lleig, de caràcter aspre i poques vegades vist com un rival o una amenaça pels altres déus. Debem notar que en històries menys populars que Hefest no té pare, només té mare, Hera.  En moltes versions té dificultats per caminar i moure's, per la qual cosa en l'art se li sol representar amb un bastó. Q uan el seu imponent talent per a

L'HORÒSCOP

Imatge
L'origen de l'horòscop prové dels sumeris. Dividien el cel en regions i així, d'aquesta manera poder catalogar els diferents estels. Una de les regions era on hi trobaríem tot el sistema solar, és a dir, el sol i els planetes. Van decidir que aquesta regió quedaria partida en dotze parts iguals, coincidint amb els dotze mesos que té l'any. A cada part li quedarà assignada una figura determinada. Finalment els grecs acabaren anomenant aquesta regió com a Zodíac , una paraula composta per τό ζῶον, ου ("figura", "animal") i per ἡ ὁδός, οῦ ("Camí"). Altres parts i cultures del món com ara els xinesos, els egipcis o els maies, també creien amb l’horòscop i en disposaven d’un però amb figueres diferents. Els noms que reben els diferents signes del zodíac venen a través del sedàs de Roma. Podem distingir dotze signes diferents: Àries, Taure, Bessons, Cranc, Lleó, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos. L’astronomia i l’a

TIRÈSIES

Imatge
Tirèsies va ser el vident més important de la mitologia grega. De fet, apareix en diversos mites endevinant el futur. Per això ens hem de remuntar al principi del seu mite . Tirèsies apareix davant d'Odisseu durant el sacrifici , J. Heinrich Füssli          Hi ha dues versions del mite. La primera diu que Tirèsies va veure a la deessa Atenea banyant-se al mont Helicó. Aleshores, quan la deessa se'n va adonar, el va castigar privant-lo de la vista. Llavors, la mare de l'home li va pregar que li tornés el sentit. La deessa el que va fer va ser purificar-li les orelles i li va atorgar la capacitat d'entendre el llenguatge dels ocells, de la mateixa manera, també li va conferir una vida més llarga que a la resta de mortals.  Per altra banda, la versió més coneguda del mite és la següent: Un dia, Tirèsies anava per la muntanya i es va trobar unes serps fent el coit. Aleshores va colpejar a la serp femella i aquesta el va convertir en dona com a venjança. Uns anys més tard e