Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2020

TROIA I GRÈCIA

Imatge
La guerra de Troia i l'exèrcit aqueu, és a dir, Grècia va ser concebuda entre els segles XIII i XII a.C, a la antiga a l'Àsia menor.   El casus belli   de la guerra entre els dos exèrcits els troians contra els dels aqueus  va ser debut a que els troians, en concret Paris el fill de Príam van raptar a Helena d' Esparta . U na noia preciosa filla de Zeus i Leda. Una noia que ja estava casada amb un altre noi, Menelau el que en aquells moments era l'emperador de Esparta. Per això Menelau va demanar ajuda al seu germà Agamèmnom, a l'exèrcit aqueu, i junts van partir a la que anys més tard esdevingué la guerra de Troia. Un cop l'exèrcit aqueu va arribar a les vistes de Troia, els grecs van sortir de les naus i es van plantar davant dels Troians. Aquil·les,  un noi jove guapo i valent, va iniciar la disputa entre els troians, Grècia comandada per a Aquil·les van fer retrocedir al que quedava de l'exèrcit troià. Grècia es va plantar a les costes on va transcórrer

EL NAIXEMENT ROMÀ

Imatge
En el moment del neixement A l'antiga Roma el naixement d'un nadó era un moment cerimoniós que marcava el seu futur. Els nadons naixien a casa.  Immediatament després del naixement el nadó es posava als peus del pare, qui l'havia d'acceptar com a fill. Si el reconeixia l'alçava en braços ( tollere filium ), si no el reconeixia el nadó era rebutjat. Quan passava això, el posaven en un clot per a escombraries i moria. Podia ser que algú el recollís fer fer-lo servir d'esclau en el cas que fos un nen o prostituta en el cas de que fos una nena. Aquest rebuig era degut a malformacions o bé a qüestions econòmiques (els pobres perquè no els podien mantenir i els rics per no haver de repartir l'herència) i solia passar més a nenes que a nens. Cerimònia del nounat   Una vegada el nounat era reconegut per el seu pare era purificat a l'altar ( lustratio ) i se li penjava al coll una bulla o un amulet d'or o de cuir.  Bulla d'or, Imatge extreta del blog

LES NIMFES

Imatge
Les nimfes, d’acord amb la mitologia grega i romana, són divinitats de la natura. Eren considerades genis femenins de de diferents elements com els rius, les muntanyes, els boscos, les fonts i els llacs. Venen de matrimonis entre déus i semidéus, i  a vegades, tot i que no gaire sovint, amb humans. Sovint eren cridades per les reunions dels déus de l’Olimp, tot i que normalment només les associen com a ajudants d’alguns deus com Apol·lo o Àrtemis. Eren éssers amb molta bellesa, que no envellien i no morien a causa de malalties, però no eren immortals. També podien tenir els fills dels déus, així es tornaven immortals encara que elles no ho fossin. Se'ls posava el nom a partir de la funció que tenien o on vivien. Es divideixen en dos grans grups: Les que eren divinitats menors , que eren venerades per la natura. Personificaven tribus, races o estats , les que s’associaven a una localitat o raça. Les que eren considerades divinitats menors es separaven en quatre grups: Nimfes de l’ai

LA MÚSICA A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
És important saber que aquesta paraula (música) procedeix de l'expressió llatina "ars musica", que és una còpia del grec "Mousiké téchne" que vol dir "art música" o, el que és el mateix, " art de les muses ". És per això que existeix l'expressió: "La música és l'art de les muses".  La música era molt important en l'antiga societat grega. Hi ha moltes pintures (en vaixelles, frescos...) que mostren diferents actes en els que utilitzaven la música. La música estava present en les activitats panhelèniques, com ara jocs i cerimònies, però també en "combats" de solos, dansa, teatre musical... La música a l'antiga Grècia era una assignatura obligatòria.  La música s'associava molt amb l'ànima, per exemple, Pitàgores deia que la música podia determinar conductes i reaccions entre les persones. Pitàgores va formar una escola en la que s'estudiava música, en ella s'aprenia la seva teoria musical com

ESCIL·LA I CARIBDIS

Imatge
Són moltes les criatures i monstres que viuen entre els mites grecs i romans, alguns de molt famosos com el Minotaure, l'Hidra o les Harpies, però n'hi ha alguns no tan coneguts, però de gran importància en certs mites. Alguns d'aquests no tan famosos són Escil·la i Caribdis, dos grans monstres marins coneguts per el seu paper important en l' Odissea d'Ulisses.  Escil·la i Caribdis eren dos monstres, originalment nimfes, que vivien a l' estret de Messina , entre l'actual Sicília i Calàbria , al sud d'Itàlia. Escil·la, filla de Forcis, era un gran monstre de sis caps, que vivia en una cova al costat de l'estret. Es deia que cada cop que passava un vaixell, tots els caps del monstre engolien un mariner. Caribdis, que era fill de Posidó, era en canvi un gran remolí, que segons es deia absorbia l'aigua del mar fins a les profunditats tres cops al dia, formant així el seu característic remolí. De manera que cada vaixell que passava vora seu corria el