Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2021

LES ÀNIMES A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
En l'actualitat la psicologia defensa l'ànima (" anima" en llatí) com una cosa vital per entendre el pensament. Però això ja ve dels antics filòsofs que definien l'ànima com un concepte emergent i dispers, fins i tot creien que era el principi de la immortalitat. Ho concebien com un principi de vida, una cosa indiscutible, moria el nostre ser material però mai moria l'ànima, aquella mena de cosa inexplicable que perdura encara que físicament ja no hi siguem. LA CONCPECIÓ DE L'ÀNIMA A L'ANTIGA GRÈCIA Antigament les ànimes es concebien de maneres diferents, concretament tres maneres diferents: 1. Com un alè, un sospir, vinculat a la respiració, quan falta alè l'individu realment mor. 2. Un foc, quan aquesta calor produïda per el foc s'apaga, l'individu realment mor. 3. Una ombra, que fins i tot pot aparèixer en somnis. Les dues primers concepcions de l'ànima, la veuen com un principi de vida, la percepció més comuna era la 1. La tercera n

MEDUSA

Imatge
Medusa, era un personatge mitològic que tenia una característica que tota persona que mirava els seus ulls automàticament quedava petrificat. La seva mare es deia Ceto, era una divinitat marina, ella tenia dues germanes que també eren monstres es deien Esteno i Euríal. Ella avanç de ser un monstre, era una noia molt bonica i era protectora del temple d'Atena, però Posidó es va enamorar d'ella i la va violar, però Atena tenia una forta rivalitat amb Posidó i va trobar una ofensa el que va passar i en el lloc que va passar, i per això va decidir oposar un càstig a medusa convertint aquella jove  en un monstre. Cap de medusa Michelangelo Merisi da Caravaggio Perseu amb el cap de Medusa Benvenuto Cellini Aquestes dues obres representen el mateix, la mort de Medusa. En la mitologia grega el que s'explica  és  que  Perseu fill de Zeus i Dànae va matar a Medusa  tallanti  el cap  però  el que no  sàvia  ell  és  que de la sang de medusa van  néixer  tres criatures sobrenaturals u

PARMÈNIDES D'ELEA

Imatge
Parmènides va ser un filòsof presocràtic i poeta grec, concretament d'Elea, l’actual Itàlia. Va viure entre els anys 540 aC i el 470 aC. Era fill de Pires i venia d'una família aristocràtica , reconeguda i noble. Estàtua de Parmènides d'Elea Va ser el principal representant de l'escola Eleàtica, és més va deixar l'escola de Pitàgores per dedicar-se a l'escola Eleàtica. Va ser deixeble  d'Anaximandre i Xenòfanes i també seguidor de Pitàgores. És el creador de l' ontologia .  Escola d'Elea La seva doctrina es va contraposar contra la d' Heràclit , ja que Parmènides concebia la realitat com a alguna cosa única i immutable. La seva filosofia es basava en el fet que el ser és i el no ser no és, amb això Parmènides ens comunica que el que no és, és a dir el no-res, el buit o l'espai no existeix i que el que és, és a dir la realitat, és eterna, ingenerable i impredictible. També diu que no existeix el moviment, ja que a través dels sentits captem

APOL·LO I DAFNE

Imatge
Apol·lo era el déu de la música, la bellesa masculina, el Sol, la medecina i la poesia. Era el fill de Leto i Zeus. Els seus atributs principals són l'arc, la fletxa i la cítara. El seu símbol és el llorer i els llocs de culte són Delos i Delfos. Per altra banda, Dafne és la nimfa dels arbres, filla del déu riu Peneu amb Gea . És una gran caçadora i també sacerdotessa de Gea. Apol·lo després de matar a la temible serp Pitó que s'amagava a la muntanya Parnàs, la va seguir, aquesta en estat agonitzant, fins al temple de Delfos. Allà va disparar les fletxes que d'una vegada per totes van acabar amb la vida de la criatura i van fer que Apol·lo s'apropiés del prestigiós Oracle. Ple d'orgull per la victòria de la serp Pitó, Apol·lo va tenir la valentia de burlar-se i desprestigiar al déu Eros, per dur l'arc i les fletxes sent tan sols un nen. Apol·lo li va dir que les seves fletxes eren infal·libles , ja que havia aconseguit derrotar a aquella bèstia, i el déu Eros li

EL MITE DE PROMETEU I PANDORA

Imatge
Prometeu era un tità, i segons la mitologia era un deu salvador de la humanitat, ja que sempre treballava a favor dels homes. Ell era fill de Jàpet i Clímene, i els seus germans eren Epimeteu, Meneci i Atles.  El mite de Prometeu consta de dos enganys cap a Zeus. En el primer engany, Prometeu mata a un bou, i en fa dos munts; un serà per els homes i un per els déus. En el primer munt només hi posa pell i ossos, però l'hi dona un aspecte més atractiu que a l'altre, on hi haurà tota la carn. Quan Zeus ha de triar el munt per els déus, cau en la trampa de Prometeu i tria el que només té pell i ossos, i això farà que a partir d'aquell moment, tots els sacrificis cap als deus siguin ossos i pells, i pels humans quedaran les carns. Zeus s'enfada molt, i tira la seva ira contra els homes, i els priva del foc, condemnant-los a patir fred i fam.  En el segon engany, ja que a Prometeu no l'hi sembla bé la  injustícia de Zeus cap als homes, roba el foc a Hefest per tornar-lo a

SÒCRATES

Imatge
Sòcrates va ser un filòsof nascut a Alòpece el 470 aC, i va morir a l'Antiga Atenes. Els seus pares es deien Sofronisc Fenàreta i els seus fills Lamprocles, Menexè i Sophroniscus. Ells tres, després de la mort del seu pare,  van resultar ser uns ximples i uns estúpids. La dona del filòsof es deia Xantipa, mare dels fills de Sòcrates, la gran curiositat era que la dona de Sòcrates era molt mes jove que ell mes concretament quaranta anys més jove. Ell va ser un filòsof molt important, va arribar a influir tant que els filòsofs que van néixer abans d'ell es van passar dir els presocràtics, ja que es va considera un home molt important per la filosofia. El filòsof va deixar molta poca informació i per això les coses que es poden dir d'ell amb certesa són molt poques, però el que si se sap és que P l ató  i Aristòtil  eren aprenents seus.                                            La Mort De Sòcrates,                                             Jacques-Louis David Ell, durant l

LA DIVERSITAT SEXUAL A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
La diversitat i llibertat sexual han sigut sempre temes tabú de la societat, que, a part de ser castigats a molts indrets del món, son mal vistos per la societat. L' heteronormativitat és un fet a la nostra societat, ja que, ningú ha de "sortir de l'armari" per dir que és heterosexual. Però, les coses a l'antiga Grècia eren igual? Tot i que, gairebé tothom tenia relacions heterosexuals, les relacions homosexuals eren un fet, normalment, però, les relacions homosexuals eren entre estudiants i professors. Es considerava com a "Amor Pur" les relacions entre l'home adult, dominant, i l'adolescent, dominat. Així doncs, la pederàstia era una cosa normalitzada, i no només això sinó que es considerava la branca més pura de l'amor.  Sense Títol, Autor Desconegut Les relacions lèsbiques, tot hi ser més acceptades que, per exemple, a l'edat mitjana, eren molt menys acceptades que les relacions entre homes. Les relacions pederastes entre dones eren

SELENE, DEESSA DE LA LLUNA

Imatge
Selene és la deessa en la mitologia grega de la lluna i la nit filla dels titans Hiperó i Tea. Sovint se la representa com una dona bela amb pell pàl·lida i amb un carro platejat conduits per dos bous que li va obsequiar Pan , tot i que també se la representa muntada a cavall portant una torxa vestida amb túniques llargues. Un dels mites més coneguts coneguts sobre ella és del de Selene i Endimió, una història d'amor entre la deessa de la lluna i un mortal. Endimió era un pastor que guiava els seus ramats per les nits. En una ocasió que estava en el mont Latmus i estava molt cansar després d'un dia de molta feina i no va poder evitar quedar-se dormit en gruta. Selene viatjava amb el seu carro per el cel fosc d'aquella nit, fins que va veure reposar al bell Endimió i va decidir apropar-s'hi. En aquell instant tot el que els envoltava és va il·luminar i aquesta brillantor va despertar a Endimió, ell va obrir els ulls i només creuar mirades amb Selene es van enamorar un d

L'HORÒSCOP

Imatge
Tot va passar quan els sumeris van començar a catalogar els estels. Per tal de fer-ho van haver de dividir el cel en dotze parts iguals; una per cada mes que hi ha a l'any. A cada part se li va assignar una figura en especial. Més endavant els grecs la van anomenar (la regió en el qual el cel estava dividit en dotze parts iguals); Zodíac. A quests signes es divideixen entre els quatre elements de la terra. En primer lloc tindríem els signes de foc que són: Àries, Lleó i Sagitari. Seguidament trobaríem els signes de terra que són: Capricorn, Taure i Verge. En tercer lloc hi hauria els signes d'aigua que són: Cranc, Escorpió i Peixos. I per últim els signes d'aire que són: Balança, Bessons i Aquari. A continuació faré una breu explicació sobre cada un d'ells. ÀRIES Àries simbolitza un moltó amb ales (el mascle de l'ovella) amb la pell d'or. El seu origen ve de la llegenda els argonautes en busca de "Velló d'Oró". Un vaixell anomenat Aragos, construït

TESEU I EL MINOTAURE

Imatge
El Minotaure és probablement un dels éssers mitològics més conegut del món grec i en aquesta entrada explicaré el seu origen i l'enfrontament que va tenir amb l'heroi atenenc Teseu.  Minos, el gran rei de Creta va quedar horroritzat en adonar-se que la seva esposa Pesífae va tenir relacions sexuals amb Zeus. Després de nou mesos d'embaràs va néixer un híbrid, un humà amb cap de toro. No li agradava la idea de tenir un fill meitat home i meitat toro, va ordenar a un dels seus millors arquitectes en Dèdal que construís un laberint immens en una illa deserta per empresonar i ocultar dels altres homes el Minotaure. Pintura grega del Minotaure Els atenesos van convidar a Androgeu, el fill de Minos, a competir en llançament de disc. Minos va donar permís al seu fill d'anar a Atenes. Androgeu va triomfar en els jocs però, l'enveja va despertar en els seus competidors, inclòs el rei d'Atenes. El van assassinar i li van donar la mala notícia al seu pare. Pintura grega d&

ATENA

Imatge
Introducció Atena, també anomenada Pal·las , o pels romans Minerva, es deessa de la guerra, la saviesa i l'artesania, com també patrona d'Atenes. Es filla de Metis i Zeus, i es diu que va néixer del cap del seu pare ja amb l'armadura. Altres elements que se li atribueixen son l'ègida, l'olivera, l'òliba, i la serp. Atena  va mantenir sempre la virginitat, no obstant això, va criar un fill, Erictoni. El seu naixement va succeir quan Atena va visitar al deu Hefest, per encarregar-li unes armes. Hefest però, intentar violar-la, sense èxit. No obstant això, del forcejament, Hefest li va ejacular a la cuixa. Atena s'eixugà amb un floc de llana, i el llença al terra. Del contacte del semen amb la terra, en va néixer Erictroni.  Pal·las d'Atena , Gustav Klimt El Mite d'Atena i Aracne: Aracne era coneguda com una de les millors teixidores de la regió,  un bon dia, es diu que va cosir la seva "obra mestra", que fins i tot superava qualsevol obra d&

LA CAIXA DE PANDORA

Imatge
N'estic segura que tots hem sentit a parlar alguna vegada d'aquest popular mite; La caixa de Pandora o en una altre versió " La caixa dels trons ", tot i així, no  deveu saber molt sobre l'historia d'aquesta misteriosa dona que va castigar milers de mortals amb el seu encant. Tot comença en el moment en què Prometeu, déu defensor dels humans, roba el foc diví del poderós Zeus per entregar-lo als homes mortals. Zeus venjatiu, ordena la creació d'una dona d'argila, bella i formosa, amb uns trets físics meravellosos. Alguns déus van col·laborar en la formació d'aquesta magnífica dama i per acabar de perfeccionar-la; Apol·lo li va concedir una veu ben tendre,  suau i dolça. Atenes li va donar la saviesa i els coneixements necessaris.  Afrodita va cedir a la agraciada una bellesa i un encant màgic que faria caure a qualsevol mortal, i tots junts la varen brodar amb vestits esvelts, pentinats i  joies fins deixar-la impecable, però per pagar totes aquest