Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2023

EL JARDÍ DELS DÉUS

Imatge
Al llarg dels anys s'han fet moltes obres d'art, tant pintures com escultures, dels déus i deesses de l'antiga Grècia. Depenent del déu que es representa, hi apareixien uns objectes, animals o plantes que representaven al déu o deessa. Aquest símbols serveixen per distingir de quin déu es tracta l'obra que un està observant. Per exemple si veiem una dona representada amb foc a prop d'ella (en una llar de foc o una torxa) provablement estem davant d'una representació de la deessa Hèstia. O si veiem un home amb un arc i fletxes o amb una lira segurament estàs veient Apol·lo. Amb això veiem com les flors eren una cosa molt present en la mitologia grega i que al llarg dels anys, a causa sobretot del cristianisme, aquestes flors han anat passant de deus grecs a verges cristianes i de mites d'origen també grec a històries i llegendes de procedència cristiana. En aquesta entrada parlarem d'algunes flors amb un paper important en la mitologia grega. LES FLORS I

LA BIBLIOTECA DE L'OLIMP

Imatge
La literatura sempre ha tingut un pes molt important a la societat, ens ha servit d'eina per poder crear el nostre petit escenari mental, desconnectar de la realitat, deixar volar la nostra imaginació, ajudar-nos a ser més crítics i tenir una opinió pròpia i veure el món des de una mirada més empàtica.  Estic segura que els deus grecs no en serien l'excepció i serien una apassionants de la literatura, i que no es limitarien a només llegir clàssics grecollatins.  Quin gènere literari apassiona a Afrodita? És Apol·lo un amant d'Oscar Wilde? Qui és l'autor o autora preferit de Zeus? Quin llibre te enganxada Àrtemis? Dons bé, en aquesta entrada intentaré resoldre aquestes qüestions.  Zeus: Zeus és el déu dels deus així que provablement llegiria llibres densos que fossin grans obres de la literatura, de fet estic segurament el seu llibre preferit seria "Ulisses" de James Joyce . El títol fa referència a un dels clàssics més importats de la literatura, però Joyce en

ELS DÉUS GRECS SI FOSSIN PERSONATGES DE LA MITOLOGIA CATALANA, PART 1

Imatge
Hi ha moltes mitologies diferents arreu del món. La grega segurament és la més coneguda, i és possible que la coneguem més bé que la catalana. Tot i ser molt diferent, es poden relacionar amb les similituds que poden tenir els personatges d'una i l'altra, ja sigui la personalitat, les maneres de fer, l'aparença o els símbols que se li atribueixen.  La mitologia grega consta de una multitud de déus i criatures fantàstiques, la catalana, en canvi, no parla de diferents déus, només de criatures mitològiques. Zeus seria el Gos Nonell : Nonell era el propietari d'un hostal i era molt atractiu. Set noies es van enamorar d'ell i es van morir de tristesa quan les va deixar. La vuitena, va aparèixer a l'hostal un dia que nevava tan fortament que es va haver de quedar quinze dies allà. Nonell però, es va quedar enamorat d'ella i va demanar-li la mà. La noia a dir que acceptaria sempre hi quan Nonell pogués seguir-la fins a casa, ell a peu i ella a cavall. L'home,

COM PODEM RELACIONAR ELS MITES AMB LA FILOSOFIA?

Imatge
Com tots sabem els mites grecs, d'alguna manera o un altra han deixat lliçó o simplement un fet o unes accions, que avui en dia segueixen perdurant. Doncs gràcies a aquests mites, la filosofia ha pogut estendre's molt i s'han pogut relacionar els fets que van passar, amb la vida d'avui en dia.  La relació entre els mites i la filosofia és que tots dos tenen com a finalitat intentar explicar la realitat que rodeja a l'home. Ambdós són pensament i llegendes que no estan del tot comprovades sinó que més són suposicions que durant els anys s'han anat creient. Els mites donen pas a la filosofia, ja que des dels principis l'ésser humà tracta d'explicar els seus comportaments a través de la mitologia. Ara us parlaré sobre dos exemples de mites que podem relacionar amb la mitologia.  - Mite d'Èdip i Electra : el mite d'Èdip  i Electra  és un bon exemple de com un filòsof en aquest cas Sigmund Freud, va relacionar el mite amb la consciència humana d'u

PSIQUE

Imatge
"Psi", és la lletra vint-i-tres en l'alfabet grec. El seu significat ve de l'associació entre la lletra psi , amb la paraula grega "psique", que originalment tenia el significat de "papallona"(de fet, hi ha una espècie de papallona que rep el nom de psique), i amb el temps, ha anat evolucionant per a ser utilitzada com a "bufs de ventijol", "alè", "ànim" i finalment "ànima" o "ment"; D'aquí l'origen del nom "Psicologia" (ciència que estudia l'ànima) i de l'ús de la lletra psi , per a representar-la. Els grecs, creien que quan una persona moria i exhalava el seu últim alè, l'ànima, abandonava el cos volant, en forma de papallona.   Psique , Bouguereau Psique o Psiquis, tant en la mitologia grega com en la romana, és la deessa de l'ànima, i és representada com una adolescent amb ales de papallona, sent la menor de les tres filles del rei Anatolia, la més bonica d'

ELS CINC RIUS DE HADES

Imatge
La societat grega, igual que altres societats al món, van inventar especulacions sobre el que ens esperava després de la mort. L'Hades i l'inframon controlen el descans espiritual on totes els ànimes dels morts tenien un lloc específic on anar, i no quedar-se vagant en el món dels vius.  El pas de la llacuna estígia , Joachim Patinir, 1520 Les obres clàssiques com l' Odissea o altres, descriuen detalladament la zona oculta governada per pel deu Hades i la seva esposa Persèfone on paren totes les ànimes. Segons les obres, ens explica que l'inframon hi ha diferents destins segons el comportament i els actes de cada ànima.  Per exemple, als camps d'Asfòdels es quedaven les ànimes que no eren malvades ni virtuoses. En canvi, les ànimes condemnades són enviades al Tàrtar. I les ànimes virtuoses són enviades a l'Elisi.  Mapa dels 5 rius de l'inframon Aquests llocs  connecten a vegades amb rius, que encara que siguin vies de comunicació, representen emocions i com

DÉUS GRECS II

Imatge
Hermes: El seu nom en llatí és Mercuri. Missatger dels déus, guia dels morts fins als inferns i déu dels viatgers, del comerç i dels lladres. És caracteritzat en l'art com un jove amb una capa i un barret o un casc alt metàl·lic i el calçat sempre duia sandàlies. A la mà porta el caduceu (simbolitza el comerç). En la següent imatge es mostra el caduceu a la mà d'Hermes.                                                       Mercuri , Giambologna, 1564,  Museu del Bargello , Florència Hera :  reina dels déus, filla de Cronos i Rea, germana i dona del déu Zeus. Hera era la deessa del matrimoni i la protectora de les dones casades. Dona gelosa, perseguia a totes les amants i els fills de Zeus. Mai no va oblidar una injúria i se la coneixia per la seva naturalesa venjativa. Irritada amb el príncep troià Paris per haver preferit Afrodita, deessa de l'amor, abans que a ella, Hera va ajudar els grecs a la guerra de Troia i no es va quedar tranqui-la fins que Troia va quedar destr

EL FÈNIX

Imatge
L'au Fènix era una criatura de foc capaç de ressorgir de les seves cendres, acció que  va agafar un simbolisme molt profund que explicarem a continuació. El mite d'aquesta au és, sobretot, una reflexió sobre la mort i la memòria; el Fènix, en sentir la mort, es prepara per ella amb total serenitat, ja que és llei de vida, però el fill el recull en la seva memòria a partir de les seves cendres, regenerant-se en un cicle sense fi. A la vegada, el mite d'aquesta au celestial ens presenta la idea d'una mort simbòlica, on les persones ens afrontem a una sèrie de situacions amb gran intensitat que repercuteix en nosaltres i ens obliguen a canviar per adaptar-nos al nou escenari. Aquestes circumstàncies, doncs, presenten una conseqüència posttraumàtica que es denomina "morir una mica", però que ens fa una mica més forts. Això es relaciona, també, amb un concepte modern anomenat "resiliència". La Unió i el Fènix espanyol (1927-1932) Eusebi Bona i Puig Finalm

DÉUS GRECS I

Imatge
Els déus grecs eren molts semblants als humans, però tenien deferències. Les diferències més bàsiques són que els déus són immortals, és a dir, mai  moriran , també tenen poders especials de tota mena, tenen el poder de viatjar ràpidament sense cap ajuda, ells no treballen menys quan es posen a prova i finalment no estan sotmesos a la llei. Cada déu  és  responsable, amo i senyor de cada parcel·la de la vida o del món. El que acostumen a menjar els déus grecs són  l'ambrosia  que és una substància associada als déus que es considera generalment el menjar dels grecs i també hi ha el "nèctar" que és la beguda. Són aliments que només ells podien menjar i beure. Aquets aliments els garanteixen la immortalitat, és a dir, mai seran mortals. També  aquests  aliments els provoca un canvi de color en la sang anomenat "icor", en la qual els permetia curar-se les ferides  d'una  manera molt  ràpida . Els déus grecs normalment vivien en una muntanya, la més alta de Grèc