Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011

QUÈ ÉS AIXÒ DE LA POLÍTICA?

Imatge
Encara que ens sembli feixuc a la majoria dels joves, actualment estem vivint uns moments força convulsos pel que fa a la política i els problemes del nostre món, en bona part per la crisi econòmica, i això fa que cadascú es conscienciï més de què és això de la política. Caldria comparar-la amb el passat, ja que ens ha condicionat més del que ens pensem, i veurem com ha canviat des de llavors a ara. La vida humana sempre ha imposat unes diferències socials entre les persones , però la política, originada per la necessitat d'organitzar una població, ha evolucionat de moltes formes diferents des de la cultura dels antics grecs , que va influenciar molt la romana i conseqüentment les altres, i encara avui utilitzem estructures que ells van inventar, com la democràcia (per la qual s'elegeix per mitjà de vots de la població una persona que governarà el poble) . Vegem, tot seguit, com va ser la seva política i quines semblances té amb l'actual. L' estructura soci

EL DIVORCI A ROMA

Imatge
A Roma el divorci es va acceptar des del principi. Al principi la dona es trobava sotmesa a l'autoritat del marit ( manus ), cosa que feia qu e no el pogués repudiar, només el marit tenia aquest dret i havia de ser per una causa greu. Existia un matrimoni sine manu , el qual atorgava a la dona i a l'home els mateixos drets, però a Roma no es va dur molt a terme. Al final de la República i al començament de l'Imperi, la dona ho va tenir més fàcil per poder divorciar-se. En el dret romà, el divroci podia ser per: per la mort d'uns dels esposos, per la pèrdua de capacitat d'un d'ells o per la pèrdua de l' affectio maritalis . La pèrdua de capacitat podia ser per diferents causes: Per Incestus Superveniens , era quan el sogre adoptava al seu gendre com a fill, el que feia que el crees una nova vinculació entre els dos esposos. A causa del Capitis Deminutio Maxima , era una un dels esposos, per càstig o per invasió dels enemics, pasava a ser esc

RESTES ROMANES A BADALONA

Imatge
Quan haguem visitat Vic i Barcelona... I tornem a tenir un diumenge avorrit on no puguem fer res... No val la pena perdre el temps, aquesta vegada podem anar a Badalona . I així, també podem fer una visita a la Majka després de visitar les boniques restes romanes que hi ha. La millor manera d'anar-hi és amb tren, com sempre. Ja que és més ecològic (hem de donar bon exemple) i és més divertit que anar-hi amb cotxe. Agafarem, com sempre fem quan marxem de La Garriga amb tren, la R3. Anirem en direcció l'Hospitalet de Llobregat fins a Arc de Triomf. Allà agafarem la R1 fins a Badalona en direcció Massanet-Maçanes i pararem a Badalona. Un cop haguem sortit de l'estació, hem de caminar recte una estona fins a Via Augusta, on hem de girar a la dreta fins que arribem al museu i a les restes de Baetulo . Són uns deu minuts de trajecte. Al museu podrem veure la Venus: Baetulo és el nom romà que rebia Badalona en el temps dels romans, durant el primer quart de

EL CALENDARI ROMÀ

Imatge
El calendari romà mesurava els anys a partir de la fundació de Roma, l'any 1 per a ells seria en el calendari cristià l'any 753 a.C.. Es va utilitzar des de Ròmul, quatre mesos de 31 dies i sis mesos de 30 dies. Els primers quatre mesos estaven consagrats a quatre deïtats romanes, i cada mes es feia culte al déu que li dedicaven el mes. El primer s'anomenava Martius , estava dedicat a Mart. El segon es deia Aprilis , i estava dedicat a Apol·lo. El tercer s'anomenà Maius , dedicat a Júpiter. El quart es digué Junius , dedicat a Juno, l'esposa de Júpiter. La resta de mesos no dedicats a deïtats romanes s'anomenaren Quintilus , Sextilis , September , October , November , December . El calendari de Ròmul constava de 304 dies. Posteriorment es va trobar l'any massa curt i es va perfeccionar segons el cicle lunar. S'afegiren dos mesos: Januari , en honor a Jano, i Febrarius , dedicat a Februs, posteriorment a Plutó. Amb això el calendari du

LA POESIA ELEGÍACA I OVIDI

Imatge
En la literatura grega l’ elegia és originàriament una composició en dístics elegíacs d’un tema qualsevol. Els poetes alexandrins del segle III a.C canten a les seves elegies amors mitològics i Catul , el primer poeta romà del qual tenim elegies, ja introdueix el subjectivisme en els mites que narra. Així l’elegia s’especialitza en la poesia llatina del temps d’ August com a poesia que expressa l’amor que sent el poeta, el qual és sentimental i sensual. El moment d’esplendor de l’elegia arriba amb Tibul , Properci i Ovidi . Però Ovidi és qui realment innova i estén l’elegia a n ous temes. A les seves últimes elegies, escrites durant el seu exili, apareix el seu sentiment dolorós, que és l’única vegada on s’expressa. - Tibul . Escriu Corpus Tibullianum , quatre llibres d’elegies en els quals expressa l’amor i la natura amb un únic desig: viure sol al camp amb la persona estimada, lluny de la guerra. - Properci . Escriu Elegiae , quatre llibres d’elegies de temes divers

L'ETERNA CONDEMNA DE SÍSIF

Imatge
Sísif va ser un home triomfador. A la mitologia grega , se'l recorda com al fundador i rei de Corint i promotor de la navegació i del comerç. També se'l recorda, però, per la seva astúcia i per la seva traça per robar i dir mentides. Aquest, és el mite de la condemna de Sísif : A Sísisf li havia arribat el moment. La mort, Tànatos, venia a buscar-lo. El rei de Caront, però, no tenia cap intenció de morir, així que quan la mort li va arribar, ell la va deixar encadenada i immòbil . La gent ja no moria. Sísif , que sabia que aquella solució no duraria per sempre, es va dirigir a la seva dona i li va demanar que no enterrés   el seu cos. Quan el déu Ares es va cansar de la situació, va alliberar la mort i es va endur Sísif . Un cop va ser a l'Inframón , va veure que la seva dona no enterrava el seu cadàver, i va anar a queixar-se a Hades. -Deixa'm que vagi a veure-la , a veure si la puc convèncer perquè enterri bé el meu cos. - li va demanar al déu. H

MOLT BONES FESTES!!!!

Imatge
CLASSIQUERUS!!!  La Majka i jo us volem desitjar que passeu molt bones festes! Són dies de tranquil·litat, d'il·lusions i esperances, però sobretot d'estar amb les persones que estimes.  CARPE DIEM !! Aprofitem aquests instants...

AMFITEATRES ROMANS

Imatge
La major part dels edificis públics que tenien com a objectiu el lleure, és a dir, els teatres, els amfiteatres , els circs i les termes , els construïen les persones més riques de les ciutats, que pertanyien a l’ ordo decurionum. Aconseguien tenir content al poble i a més, aconseguien prestigi i molta popularitat amb les seves actuacions. La ciutat, a partir de diverses estàtues, inscripcions o bé amb un càrrec important agraïa tot el que feien amb aquests tipus d’honors. A més, els espectacles o d’altres jocs públics que es feien, els pagaven els rics. A Roma, els benefactors públics més importants eren els edils en temps de la República i l’emperador en el de l’Imperi. La política de panem et circenses va ser una de les més característiques en l’absolutisme de l’Imperi acceptada per la plebs a canvi de distribuir a tot arreu blat, diners i distraccions. L'amfiteatre per excel·lència és el Colisseu de Roma: Un amfiteatre és una gran edifici públic de la civil

IMMORTALS

Imatge
Fa poc, vaig anar al cinema amb uns amics i entre els tràilers anteriors a la pel·lícula, en vaig veure un amb una gran referència mitològica clàssica, aquesta películada és anomenada " Immortals ", dirigida per Tarsem Singh. Sinopsi: Un gran mal amenaça la Terra, el temut rei Hiperió acompanyat del seu exèrcit vol conseguir l'arc d'Epir, per alliberar els titans i desfer-se tant dels déus olímpics, com dels humans. Com que una llei prohibeix als déus d'intervenir en conflictes humans, Zeus anomenarà un heroi perquè encapçali la resistència, aquest és Teseu (Mickey Rourke). Ivan Linares   2n Batx

CLÀSSICS AL TERCER REICH

Imatge
La influència que ha establert l'antiga societat grecoromana en les societats contemporànies ja sabem que és molta i molt present en els nostres dies. Aquesta influència va arribar fins i tot a una societat feixista del segle XX, el Tercer Reich alemany, període situat a Alemanya del 1933 al 1945 on prevalia la ideologia nazi. La influència grecoromana en el Tercer Reich es situava majoritàriament en l'art. - La transmissió d'ideals era permesa per la forma clàssica ja que aquesta era senzilla i clara, cosa que feia que l'espectador no perdés el temps en petits detalls i es centrés/captés de manera més fàcil i ràpida el missatge que volia transmetre l'obra. importància en l'escultura , on podem apreciar la recuperació de les formes i temàtiques clàssiques.  Això es devia a què l'art del règim nazi, buscava una nova forma per transmetre els seus ideals i la seva grandesa, aquests trets es feien possibles amb les formes i temàtiques clàssiques.

L'EMPERADOR CALÍGULA

Imatge
El seu nom real era Gai Juli Cèsar August Germànic, però se'l coneixia més pel nom de Calígula . Va ser el tercer emperador de la dinastia Júlia Clàudia, que va governar des de el 37 fins al 41 d.C. Era el fill més petit de Germànic i d'Agripa la Major, nebot de Tiberi. Va créixer en una família nombrosa, amb dos germans i dues germanes, als campaments militars de la Germània Inferior, ja que el seu pare era el comandant de l'excèrcit. El nom de Calígula, li van posar els soldats, ja que moltes vegades per divertir-se el disfressaven amb roba dels legionaris i li posaven unes caligues, un tipus de sandàlia militar romana molt petites. Per una sèrie de problemes polítics, el seu pare va ser assassinat, la seva mare i les seves germanes van haver d'anar a l'exili, on van ser assassinades per ordre de l'Imperi. Quan l'emperador Tiberi va morir, va designar en el seu testament que Calígula seria el seu succesor juntament amb Tiberi Gemel, el nét de Ti

VIATGE A ROMA 1

Imatge
L'estiu passat, com a regal d'aniversari, vam anar a Roma amb la família i uns amics. Era una viatge que em feia molta il·lusió ja que havia passat molt temps des de l'últim cop que vàrem anar de vacances fora de Catalunya. Això sí, no intenteu visitar tots els museus, runes i esglésies que hi ha a la ciutat en cinc dies perquè és, bàsicament, impossible. I tampoc ho feu a ple agost, la sensació de xafogor és molt molesta! Vam agafar l'avió i cap a Roma. El nostre avió anava al segon aeroport de la ciutat: Aeroporto Giovani Battista Pastine a Ciampino. Després vam agafar un metro i cap a l'estació Termini, que és l'estació més important de la ciutat i una de les principals d'Europa. Com que era el primer cop que érem a la ciutat i no ens havíem comprat encara cap mapa ni res (així és més entretingut, segons la meva mare...) vam anar caminant fins on estava l'hotel: Via Venetto -a mitja hora caminant on tota l'estona és pujada. Via Vene

ILLA TIBERINA

Imatge
L' illa Tiberina es troba enmig del riu Tíber, en la part on aquest travessa Roma. És una illa molt petita, medeix 300 m de llarg i 100 m a la part més ample. Illa Tiberina L'illa tenia molt mala fama i és allà on portaven als bastards, esclaus vells, nens amb minúsvalies, etc. perquè morissin de gana. L'any 293 aC va haver-hi una plaga de pesta i el Senat romà va decidir construïr un temple dedicat a Esculapi , el déu grec de la medicina; al mateix temps van enviar una delegació cap a Grècia a buscar l'estàtua d'aquest déu. Hi ha una història que diu que quan aquesta delegació tornava de Grècia, una serp (el símbol d'Esculapi) va sortir del vaixell i va anar a para a l'illa. El Senat va considerar aquest fet com una senyal de que Esculapi volía que es construis el temple a l'illa. El déu Esculapi Amb el temps, l'illa es convertí en refugi pels indigents malalts, els quals revíen menjar i assistència mèdica. El temple es va convert

L'ORIGEN DEL NOM D'UNA GRAN CIUTAT: ATENES

Imatge
Explica la mitologia que Atena (Minerva en romà), filla de Zeus, deessa de la saviesa , l' estratègia i la guerra justa , era la deïtat i la protectora d' Atenes , juntament amb Posidó . Atena Posidó Atena i Posidó , abans de que Atenes tingués nom, van tenir un petit conflicte: volien nomenar les terres i no es posaven d'acord, ja que cadascú li volia posar el seu nom. Zeus , en assabentar-se del conflicte, els va convocar a l' Olimp i els va dir que havien de crear alguna cosa per a la natura, i qui creés la millor el seu nom seria atorgat a la ciutat. Posidó va arribar primer, va donar un cop a la terra amb el seu trident i va crear una font, però era d'aigua salada, ja que ell és el déu del mar i de les tormentes . Atena va arribar més tard, però va tenir l'astúcia de crear un oliver , una planta preciosa i els seus fruits servien per alimentar la població. Atena i l'olivera

EL MITE D'ARIADNA

Imatge
Ariadna, filla de Minos i Pasífae de Creta , es va enamorar de Teseu, quan aquest va anar a matar el minotaure al laberint del pare d'Ariadna. Ariadna Ella va decidir ajudar-lo, però amb la condició que després es casessin i fugissin lluny del seu pare . El mite d'Ariadna Llavors ella li va regalar un cabdell de llana, d'aquesta manera Teseu va poder anar desfent el cabdell i a l'hora de torna sabria ben bé el camí de tornada. Quan Minos va assabentar-se que Teseu havia matat al minotaure es va enfurismar i ells dos van marxar de seguida. Però en el camí van fer una parada a l'illa de Naxos , on Teseu va abandonar Ariadna mentre dormia a la platja. Ariadna abandonada a la platja de l'illa de Naxos No se sap ben bé perquè Teseu va abandonar-la allà, ja podia ser per ordre dels déus o perquè estimava a una altre, etc. Però Ariadna finalment es va casar amb el dé