MITE D'ÈDIP

Sòfocles va escriure 123 obres, de les quals només en queden set tragèdies i un drama satíric. Les més famoses són les del cicle tebà, sobre el mite d'Èdip i els seus fills: Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona.

En aquesta entrada explicaré el mite de l'Èdip rei. En aquest mite s'explica la història de la dinastia dels Labdàcides, fundada per l'avi d'Èdip, Làbdac. D'aquesta obra hi ha hagut diferents versions molt contradictòries, però l'historiador Apol·lodor és qui ha deixat el relat més semblant a la història de Sòfocles que és la següent:

Quan Laios va arribar al tron de Tebes un oracle el va advertir que no tingués descendència perquè, si en tingués, ell moriria a les seves mans. Durant molt temps Laios va evitar les relacions sexuals amb la seva esposa fins que un dia, ebri, va desobeir l'oracle. Per evitar l'acompliment de l'oracle, Laios va abandonar l'infant després de travessar-li els turmells amb agulles amb l'esperança que ningú arreplegués un nen malferit. El va recollir un pastor corinti. Aquest, el va lliurar al rei de Corint i a la seva Esposa. Com que aquest matrimoni era estèril el van adoptar com a fill i després de curar-li les ferides el van anomenar Èdip que es pot interpretar com a "peus inflats". 

Èdip creix creient que és fill dels reis de corint fins que un dia un embriac l'anomena fill adoptat. L'endemà pregunta als seus pares, que diuen que no és veritat però el noi, encara inquiet emprèn un viatge a Delfos per consultar a l'oracle d'Apol·lo. L'oracle li fa saber el seu esfereïdor destí: Matar el seu pare i casar-se amb la seva mare. Espantat però encara convençut de que els seus pares són els reis de Corint, no torna a la ciutat sinó que fuig cap a una altre direcció. 

De camí troba a un avi acompanyat per una escolta que li exigeix el pas. Intenten apartar a Èdip per la forca i s'inicia una lluita. Édip mata l'ancià i els seus homes llevat d'un que s'escapà. 

Èdip continua amb el seu camí i arriba finalment a Tebes, topa amb l’esfinx, un terrible monstre amb cara i tors de dona, veu d'home cos i cua de lleó i grans ales, que proposa un enigma i devora    a qui no aconsegueix resoldre'l. Com que un oracle va predir que Tebes s'alliberaria del monstre quan algú endevinés l'enigma, Creont va oferir la mà de la reina viuda a qui donés la resposta encertada.

Així que quan l'esfinx planteja a Èdip l'enigma: Quin és l'animal que el matí camina a quatre potes, al migdia a dos i a la nit amb tres? Ell respon: És l'home, que de nen s'arrossega per terra, de jove es sosté amb dues cames i de vell, a més de les seves dues cames s'ajuda d'un bastó. En sentir la solució correcta l'Esfinx és va suicidar llançant-se daltabaix d'un pena-segat.

Èdip i l'esfinx, Gustave Moreau

Creont, complint la seva promesa, casa a Èdip amb Locasta i esdevé així el rei de Tebes. Durant anys el matrimoni és feliç, tenen dos fills i dues filles: Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene i Èdip és un governant just i savi, estimat pels súbdits.

Més tard, Tebes es va veure assolat per una terrible pesta i l'oracle de Delcos va dir que era el càstic que havien enviat els deus per la mort de Laios, i que l'assassí havia de ser castigat. Un missatger que arriba de Corint li confessa a Èdip que el seu destí s'ha acomplert, malgrat els intents d'evitar-lo: ha mort el seu pare i s'ha cassat amb la seva mare.

La dona, horroritzada perquè s'ha casat amb el seu fill, es suïcida i, quan Èdip s'adona que ella s'ha matat es treu els ulls per no veure els seus crims i és desterrat per Creont, que assumeix el tron de Tebes.

Èdip passarà els derrers anys com un captaire cec, acompanyat de la seva filla petita Antígona. La seva fi és narrada per una altra tragèdia de Sòfocles.

Édip i antígona, Antoni Brodowski

D’aquest mite, s’ha tret el complex d’Èdip, que son els impulsos amorosos que experimenta un nen enfront els seus pares. Es diu aixi perquè es semblant a aquest mite: Desig de mort al progenitor del mateix sexe i desitg sexual cap al progenitor

Berta Godoy

4t ESO