CLÀSSICS A LA ROMANA

Una vegada més, els personatges grecs donen vida a moltes obres artístiques de tot tipus, com en aquest cas, el teatre.  La companyia de teatre musical catalana Dagoll Dagom aquest any ha produït una obra dita "Maremar".  Inspirada en la història de Pèricles de William Shakespeare, comença l'obra amb una nena en un camp de refugiats, que plora desconsoladament perquè ha perdut als seus pares. Mentre aquesta no pot parar de plorar, es troba amb un personatge de la mitologia grega, Diana, la deessa de la guerra, que la consola explicant-li la història de Pèricles.  Aquesta obra intenta reflectir la realitat d'avui en dia en el tema dels refugiats.  "Maremar" parla sobre la pèrdua i el retrobament familiar, el mar com element que uneix i condemna i pot ofegar i separar, i el caràcter heroic de les persones que es veuen impulsades a fer aquests trajectes terribles.  Dirigida per Joan Lluís Bozzo, amb música inspirada amb l'obra de Lluís L

1. EL FAR El concepte de guiar els vaixells cap al port emprant una llum com a senyal fou primerament introduïda pels grecs, els quals van construir el primer far a Alexandria, Egipte, el s. III a.C. Durant la nit, es feia una gran foguera dalt del far per tal que els navegants tinguessin una idea d'on es trobava la costa. Far d'Alexandria 2. L'HODÒMETRE Els hodòmetres mecànics eren usats durant la Grècia Hel·lenística per mesurar les distàncies fetes amb un vehicle. Vitruvi  fou el primer en descriure l'hodòmetre el 27 a.C. i existeix la teoria que diu que Arquímedes en fou l'inventor al voltant de la primera guerra púnica (264 a.C. - 241 a.C.). Hodòmetre, disseny de Leonardo Da Vinci 3. ROBOTS Tot i que pot semblar molt estrany, el científic i matemàtic grec Arquites de Tàrent inventà un colom de fusta que feia servir vapor comprimit per funcionar i era capaç de volar de 200m a 300m. Disseny del colom de fusta 4. EL MOLÍ D'AIGUA

L'esclavitud a l'antiga Roma constituïa una de les característiques de la societat romana , la qual al llarg de tota la seva història, va ser essencialment esclavista. Tant la seva estructura social com l'economia, l'esclau es representava a l'esglaó més baix de la societat. La manera d'adquirir esclaus era a les guerres, eren soldats capturats, o bé gent que havia estat castigada a Itàlia i que es convertien immediatament en servidors. Els esclaus eren venuts a el Mercat d'esclaus. Estaven exposats al públic, despullats amb un cartell que els rodejava el coll indicant-ne el preu, la salut, la intel·ligència, l'origen, l'educació... Qualsevol persona que tingués suficients diners podia comprar un esclau. Els preus variaven segons l'edat i la condició física de l'esclau, per exemple, els nens es venien a preus molt més elevats que els homes, ja que el fet de ser joves volia dir que podrien servir al seu amo durant molts anys. Un cop venut

Pèricles era fill d'un gran estrateg militar reconegut com a Xàntip d'Atenes, vencedor de la batalla de Mícale, i d'Agarista, neboda de Clístenes , fundador de la constitució atenenca.  Pèricles va néixer el 495 aC, va ser un home atenenc molt important, degut a a la seva importància va donar lloc a tot el segle V aC.  Fou el líder del partit democràtic d'Atenes, va aconseguir que la seva ciutat fos líder polític i cultural de la zona.  Com a cap dels demòcrates, Pèricles va intentar que tot els ciutadans atenencs par ticipessin en el govern. Va ser l'introductor del fet de que s'escollís als membres del consell entre tots els ciutadans atenencs.  Sota el poder de la Lliga de Delos, formada com a defensa contra les agressions de Pèrsia, els atenencs van ser els dirigents de la gran força naval que es creà. Pèricles fou el màxim dirigent de la ciutat d'Atenes durant quinze anys. Va restaurar els temples que havien estat destruïts pels perses i e

El Camp de les Lloses es troba al poble de Tona (Osona) i és un jaciment arqueològic en procés d'excavació on podem trobar una exposició en que ens mostren la vida quotidiana de la població que hi va viure durant la romanització fa uns dos mil cent anys. Les restes són de caràcter militar ja que el municipi  comunicava la costa catalana amb l'interior.  Vista general del jaciment EL JACIMENT I L'EXCAVACIÓ Hi ha dos nivells d'ocupació: -  El primer que és de l'edat de bronze i del període preibèric entre els segles VIII i V aC.  - El segon, que es conserven més restes, és de l'època de la república romana dels segles II al I aC.                                     Reproducció d'un enterrament infantil, Camp de les Lloses Hi ha dues sales permanents; en una hi ha una petita exposició  del jaciment on hi ha materials que s'han trobat durant l'excavació, i  a l'altra hi ha la col·lecció d'arqueologia de l'antic Muse

Rea en la mitologia grega fou una titànida molt important filla del deu del cel, Urà i de la deessa de la terra, Gea. G ermana i muller del tità Cronos amb el que va concedir 6 fills: Hèstia, Hades, Era, Demèter, Posidó i Zeus. En la mitologia grega trobem un mite que ens explica que els fills dels dos titans  foren assassinats pel seu propi pare ja que el poderós Cronos havia estat informat per la seva mare de que en un futur, si arribava a tenir un fill o una filla, el destronaria de tots els poders. Així dons, quan el tità s'assabentava de que pròximament seria pare, es menjava al fill un cop nascut sense tenir-ne cap pietat.   Cronos devorant el seu fill , Rubens Pedro Pablo Fins que un dia, Rea, cansada de que succeís sempre el mateix va decidir salvar a un dels seus fills: Zeus, entregant-li a Cronos una pedra embolicada amb un bolquer.  I com que el nadó no podia ser vist pel seu pare, Rea decidí porta-lo amb la nimfa Amaltea  que va criar a Zeus fins que va arribar e

Tot i haver-hi moltes versions de la mitologia grega sobre la creació i l'origen de l'home, en destaca una per la seva semblança amb el Gènesi . Els grecs creien que el ser humà, igual que les flors i les plantes silvestres, va néixer de la terra sense que ningú ho sembrés o cuidés. Les coves eren les seves cases i els boscos la seva protecció davant del temps i dels animals ferotges. A mida que passava el temps, els humans van ser domesticats pels déus i els herois. Se'ls hi va ensenyar a construir edificis, treballar la terra, cultivar els aliments i tot allò que calia per millorar les seves vides. Però, com va passar a l' Antic Testament , la raça humana va començar a empitjorar, i els déus decebuts i furiosos, van decidir exterminar als homes enviant a la Terra una gran inundació. Només van ser perdonats Deucalió i Pirra, un matrimoni lleial segons totes les divinitats.  Deucalió, que era el fill de Prometeu, va construir un vaixell i allà es va poder re

Com ja sabem, en la nostra vida quotidiana estem envoltats d'aspectes procedents de mites grecs. En aquesta entrada explicaré el mite de Jacint i les relacions que encara té amb la vida actual .  El mite diu que Apol·lo i Jacint eren amics (en alguns casos es diu que, a més, estaven enamorats) i que tot sovint el déu Apol·lo abandonava la ciutat de Delfos, la lira i l'arc i practicava alguns esports o anava de caça amb el jove Jacint. Es diu també, que li tenia tant apreci al jove que havia pensat en elevar-lo al Mont Olimp per tenir-lo al seu costat per tota l'eternitat. Encara que aquest fos el desig d'Apol·lo, mai e va poder complir. Un bon dia, els dos nois van decidir practicar l'esport del llançament de disc, Apol·lo era un gran esportista i Jacint aprenia d'ell les millors tècniques per algun dia també ser-ho.  El primer en llençar, com de costum va ser Apol·lo, demostrant el seu gran talent va llençar el disc de pedra amb molta precisió. Jacint,

D'aquest personatge històric se'n desconeixen algunes coses, però es creu que va néixer el 448 a.C. i va morir el 380 a.C. Va ser un còmic i dramaturg grec força reconegut, i es creu que va estudiar a Atenes. Va viure durant la Guerra del Peloponès , que va coincidir amb l'esplendor de l'imperi atenenc i la seva derrota en mans dels espartans . La seva postura conservadora el va portar a defensar la validesa dels mites tradicionals religiosos i es va mostrar distant davant de qualsevol doctrina filosòfica. Especialment coneguda en la seva animadversió amb Sòcrates , el qual en la seva comèdia "Els núvols" el tracta com un personatge que es dedica a inculcar tot tipus d'insensateses a la ment dels joves.  Escrivia comèdies i va ser així com es va començar a fer famós. "Els ocells" va ser una obra de comèdia escrita per ell pels festivals atenencs, com per exemple; Gran dionisíacs, un festiu dedicat plenament al deu Dionís .  En total va

Hera és l'esposa i germana de Zeus, tal com podem veure representat en el panteó olímpic dels deus mitològics. És filla de Cronos i Rea , representa el matrimoni fet irònic ja que el seu marit, Zeus, se'l coneixia per les seves infidelitats. També era germana de Posidó, Hares, Hèstia i Demèter, és la deessa del cel. En la mitologia romana la denominem com a Juno. Els animals més representatius de la deessa són el paó blau, el bou i el cucut. Per altra banda, les seves plantes sagrades són la sempreviva, la granada i el lliri.  Tot i representar el matrimoni, no és una figura materna destacable. Com a resultat de la relació que va tenir amb Zeus va engendrar a Ares, déu de la guerra, Hebe, deessa de la joventut, Eris, deessa de la discòrdia i IlÍtia, deessa dels parts. En canvi, Hefest és fill únicament d'aquesta i va ser concebut per la gelosia que protagonitza  Hera. Tot i això, el matrimoni va expulsar a Hefest de l'Olimp per la lletjor que el caracteritzava

Agamenon, fill del rey Atreu , es va criar amb el seu germà Menelau i el seu cosí Egist, fill de Tiestes. Quan van ser grans, el pare d'Agamemnon els va dir als tres nois que anessin a buscar a Tiestes que havia estat expulsat de la ciutat de Micenes. Però aquest va matar Atreu i es va fer amb el poder de la ciutat juntament amb el seu fill. Menelau es va casar amb Helena i Agamemnon amb Clitemnestra.  El primer va heretar el tron d'Esparta però Agamemnon volia recuperar el control de la ciutat de Mecenes. La seva esposa el va recolzar en aquesta decisió  i tots dos van quedar-se a la ciutat ocultant la seva identitat.  Màscara d'Agamemnon feta d'or, segle XVI a. C Quan Paris va raptar a Helena, Agamemnon va ser anomenat comandant de l'exèrcit i va consultar l'endeví Calcant que va predir que els grecs s'enfrontarien amb els troians durant nou anys però que a l'últim la ciutat cauria. Abans de marxar, Agamemnon va matar

Zeus , amo del poder, el va repartir entre els seus germans Posidó i Hades, els quals els van ser donats els dominis dels mars i del món subterrani. Però, aleshores, els gegants nascuts de la sang d'Urà ,van decidir escalar l'Olimp ja que estaven en desacord amb la decisió de Zeus. Davant la presència dels gegants, les estrelles van empal·lidir i el sol va deixar de brillar. Per poder assaltar l'Olimp, els gegants van col·locar una muntanya sobre una altra, i així fins que els va ser possible arribar gairebé als peus de la casa dels déus. Per atacar van fer servir roques i troncs d'arbre incendiats. Les divinitats van marxar horroritzades pels danys que els estaven causant els gegants. Molts van marxar a Egipte, on van adoptar diverses formes fins que, va arribar el dia en que van organitzar l'oposició als gegants. Si bé era que els gegants tenien un origen diví, hi havia sols una manera d'enderrocar-los, l'assassinat hauria de ser comès per un déu i un

Pandora va ser la primera dona, com Eva ho va ser en la religió del judeocristianisme. Hefest (déu del foc) la va moldejar amb la imatge i semblança dels immortals, i va tenir l'ajuda d'Atena, deessa de la  saviesa. Zeus ordenà la seva creació per castigar en els humans, perquè Prometeu havia robat el foc diví per donar-lo als homes. La creació de Pandora , John D. Batten Cada déu va donar una característica diferent a Pandora, com per exemple la bellesa, la gràcia, la persuasió, i l'habilitat manual, entre d'altres.  que van crear una Però Hermes , missatger dels déus i intèrpret del llenguatge diví, va posar en el seu cor la mentida i la fal·làcia.  D'aquí va sorgir l'idea de fer la característica polsera  de la marca Pandora, és una polsera senzilla d'or o de plata, que li pots afegir petits abaloris, com els déus ho van fer amb Pandora.  Segons " els Treballs i els Dies " d'Hesíode, hi havia una gerra que contenia tots els mal

Selene en la mitologia grega és la deessa de la lluna, germana d'Hèli , el sol i d' Eos , l'aurora. Filla dels germans titans Hiperió   i Tea . Selene, és un nom que està connectat amb la paraula "Selas" que significa "Llum", ja que els antics grecs la representaven com una dona jove i bella que viatjava pel cel en un carruatge de plata tirat per dos cavalls blancs. Aquesta era la patrona de les dones i, tenia els següents poders: Ocultar la realitat i desfer les il·lusions, alleujar els mals dels parts de les dones i també era associada amb el creixement de les plantes i de les marees. Estatua romana de la deessa Selene Tot i que aquesta deessa va tenir molts romanços, un d'aquests va ser amb Zeus amb el que va tenir una filla, Pandia . Però el romanç més conegut i més important és el que va tenir amb un pastor de Cària, Endimió amb el que va tenir més de 50 fills. La historia explica que en una nit d'estiu, després de qu