CLÀSSICS A LA ROMANA

Tot comença a Roma , la capital d'Itàlia. Es pot dir que els romans menjaven moltes salses i espècies, elaborades per ells mateixos. Però també valoraven els petits menjars. Els aliments de base són molt variats, en un principi hi feien dos tipus d'aliments bàsics que proporcionava la terra, com per exemple: els cereals, els llegums, les hortalisses, la llet, i els ous. Però poc a poc van anant introduint: la carn, el marisc, les fruites, els dolços i els vins. Tot i així no tots tenien tots aquests aliments, sinó que variaven depenent del lloc, com per exemple: a Roma i Egipte no hi havia vi, en canvi ala resta dels llocs sí, o per exemple el condiments (el pebre, el comí,...) s'utilitzaven a Grècia, Turquia, i Egipte. Pel que fa la verdura i el peix és menjava en més quantitat. Però com que no hi havia molts condiments, els romans el que feien era adornar els plats de diverses maneres. Com adornaven els plats els romans, i els diferets tipus de menjar.

Gaius Sallustius Passienus Crispus era una figura prominent a l'Imperi Romà pendent el primer segle. Ell era nét adoptat i el gran nebot bilògic de l'historiador Sallusti . El coneixien per la seva energia, abudància, influència i es va casar dues vegades. També va ser cònsol . El seu primer matrimoni va ser amb la néta de l' emperador August , i aquesta es deia Domitia . Però aquest casament només va durar uns quants anys, més tard es va divorciar i va preguntar per l 'emeprador Claudi que tenia una neboda que es deia Agripiana la Jove. Agripiana era vídua ja que havia perdut el seu marit recentme nt per una malaltia que va tenir després de tornar de l'exili i li va deixar un fill. Estàtua dedicada a l'emperador August Passienus va decidir casar-se amb ella aquell mateix any en el qual la va conéixer. El seu fillastre es deia Luci Domici Enobarbo , que més tard es convertiria en l'emperador romà Neró . Passienus va morir al 47, i es diu que va

El conseller de Turisme de Cartagena i la gerent de Port de Cultures van presentar les activitats que tenen previstes per tal de fer un homenatge al món romà. Teatre Romà de Cartagena El 22 de març a les 10:30 concretament a la sala de Premsa del Palau Consistorial es va fer un petit homentage a la Roma antiga en el X Aniversari de Cartagena Port de Cultures.  Aquest petit homenatge es durà a terme a través de tallers, reunions, exposicions i jornada de portes obertes. Es durà a terme durant el mes d'abril i es farà en llocs emblemàtics de la ci utat de Cartagena, com el Teatre Romà de Cartagena. Logo Cartagena Port de Cultures A continuació us deixaré amb un vídeo promocional de Cartagena Port de Cultures: Judith Vázquez 1r Batx

L' esclau era considerat un ésser humà inferior que pertenyia a un amo. Per als romans, el destí natural dels esclaus era servir als seus amos amb entrega i fidelitat. Els esclaus formaven part de la família, i per tant, se'ls estimava i se'ls castigava. No hi havia regles per tractar a un esclau, perquè aquest no tenia cap dret i estava completament sotmès al poder del seu amo. També es donava el cas de que hi haguéssin esclaus que inspiressin temor, ja que era comú que les relacions que mantenien amb el seu propietari anéssin d'afecte a odi i acabéssin am b crims. Esclaus a l'època romana al servei de l'amo. Hi havia esclaus que eren funcionaris públics que s'ocupaven de les questions administratives del princep, que era el seu amo. Inclús van haver-hi esclaus que tenien més bens i influència que altres homes lliures. Hi havia esclaus que tenien professions com arquitecte, mestre de gramàtica, cant, comediant... etc.  En un altre extrem, hi havi

A Roma hi ha hagut diferents tipus d'organització política:  Monarquia : consistia en que un sol home (el rei) prenia les decisions amb l'ajuda del senat si ell així ho demanava (format per els caps de familia més importants).  República : on la participació dels habitants hi jugava un paper més important. Impreri : un sol home anomenat emperador, pren les decisions ell sol. La república estava basada en tres eixos, que eren el senat , les assemblees o comicis i les magistratures . No existia la divisió dels poders de les democràcies actuals, poder legislatiu, judicial i executiu. Senat: ja existia anteriorment en la monarquia, va esdevenir la màxima autoritat.   Estava format per 600 senadors escollits d'entre els magistrats, el seu càrrec era vitalici. Es reunien i discutien sobre com assessorar els magistrats, dicutir lleis... Existeix encara avui en dia en diversos estats del món.  Però amb grans diferencies: el càrrec de senador ja no és voitalici, s

La morfina és una droga analgèsica molt potent que aïlla el dolor. Es troba en l'opi. La va trobar un científic francès anomenat De Rosne. És addictiva i actualment s'està deixant d'utilitzar perquè hi ha persones que en són al·lèrgiques. S'administra mitjançant xeringues. La seva fórmula és C17H19NO3. Aquesta paraula té el seu origen en el déu Morfeu per la seva habilitat per fer somiar i dormir. M orfeu és el déu dels somnis segons la mitologia grega. És el déu principal dels Onirs i és fill d' Hipnos (el déu dels somnis) i Nix (la deessa de la nit) i germà de Tànatos . Provoca en els éssers humans visions mentre dormen. El seu nom prové de la forma morphe ja que adoptava diferents formes per aparèixer dins els somnis. En alguns somnis revelava el futur dels homes i Zeus, molt enfadat, el va castigar a mort. Hi ha una expressió actual que es diu: " Caure en braços de Morfeu " que vol dir adormir-se molt ràpidament. Hi ha un grup actual que es di

Sis són els treballs que el nostre heroi, Hèrcules, ja ha dut a terme. Ja porta la meitat del camí fet. Només n'hi queden sis més per acabar i ser perdonat per matar els seus fills (com s'explica a la primera prova ). Euriseu , un cop més, va manar a Hèrcules complir una missió de capturar un animal. Aquest cop, li va ordenar capturar el toro de Creta (o brau, com li vulgueu dir). Com ja us podeu haver imaginat, el toro de Creta no era gens normal. No era el típic toro que es passa tota la vida pasturant ni el que practica amb el torero a les places durant les festes. El toro de Creta deixava anar foc pel nas i era molt ferotge . Heracles , en arribar a Creta i després de demanar al rei Minos si podia emportar-se el toro i després que ell digués que sí, va enfilar-se a un arbre a esperar. Quan el toro va passar per sota, ell s'hi va llençar a sobre i el va poder dominar. Va conduir l'animal cap a Micenas , on el va enseyar a Euriseu . Aquest, en veure l'an

Continuant amb la nostra aventura acompanyats d'Heècules, ens trobem amb l'aventura dels ocells d'Estífal . Els ocells d'Estífal no eren pas ocells normals. Tenien el bec, les urpes i les ales de bronze . Els seus extrements eren verinosos. La seva gana era molta i això era un bon problema. Els ocells eren carnívors. Vivien al bosc. Al costat del llac Estifal. Euriseu va manar a Hèrcules acabar amb les aus que molestaven a la gent del poble. Hèrcules, al principi, estava una mica contrariat. No tenia prous fletxes per a tots els ocells i la seva força no servia per a res en una batalla on els enemics podien volar . Atena es va decidir a ajudar-lo. Li va lliurar un picarol de bronze i li va indicar que l'utilitzés des d'un lloc ben alt. Això va fer. Els ocells van sortir per potes quan van escoltar-lo. Bè, per potes potser no, però per ales ja us asseguro jo que sí. No se'ls va tornar a veure més . Per acabar farem un repàs dels treballs que portem de

El cinquè trebal l que Heracles es va encarregar de dur a terme, consistia a netejar els estables d'Augías en un sol dia. El rei Augías tenia un ramat de vaques. Tres mil en total. I com és de suposar, ningú tenia ganes de netejar els estables d'aquests animals, de manera que feia més de trenta anys que ningú no ho feia, ni hi entrava. La solució que hi va donar Heracles va ser molt simple. Va desviar un riu que baixava amb molta força i a prop del lloc. Es tractava del riu Alfeu. L'aigua es va endur tota la porqueria en un sol dia, i d'aquesta manera, l'heroi va passar la prova. Hercules View more presentations from guest7ce8d58 Anahí Domínguez 1r batx

L'última entrada que us vaig deixar era una que si recordeu parlava sobre l'obra L'Atlàntida de Jacint Verdaguer , i avui aprofundirem en la història de l'Atlàntida. L'Atlàntida de Verdaguer Segons la mitologia clàssica , l'Atlàntida era una illa o un continent enfonsat sota les aigües a causa d'un terratrèmol. Els atlants eren una civilització que va existir 9.000 anys abans de la Grècia Clàssica i tenien una societat molt abançada. Els orígens del mite d'aquesta ciutat es troben en uns diàlegs de Plató (un filòsof grec): Timeu i Crítias . En aquests diàlegs uns personatges conversen sobre quin és el tipus de societat ideal. La representació de l'Atlàntida Què passa a Timeu : Soló, un legislador d'Atenes, durant el seu govern va modificar la constitució de la ciutat i va viatjer a Egipte, i a la ciutat de Sais, uns sacerdots li expliquen un fet. En el passat, un gran imperi establert a l'Atlàntida, una illa situada més enllà

El qu art treball d'Heracles va consistir en dur viu el porc senglar que vivia a Erimant de Lampea, a Arcàdia. El nostre protagonista sabia que era un treball dur. El porc senglar era molt gros i tenia molta força així que tenia que estar ben preparat per lluitar contra ell. A més a més, era conscient que si s'excedia amb la força per dominar-lo, podia matar-lo (i la seva feina no quedaria completa) i si n'hi posava massa poca, l'animal podria matar-lo a ell amb els seus terribles ullals. Hèrcules i el senglar. Per sort, a la lluita que van tenir, Heracles va posar exactament la força necessària per poder dominar el por senglar sense arribar a matar-lo així que se'l va posar a l'esquena i va partir cap a la cort del rei Euriseu . Hèrcules en una pel·lícula Es veu que aquest, quan el va veure amb el gran porc senglar a les espatlles, es va amagar en una bóta de bronze. Els dotze treballs d'Hèrcules View more presentations from gemmaherrero

A classe de Castellà, vam estudiar alguns tòpics literaris que apareixen a les obres més grans de la literatura castellana, i ara, m'agradaria ensenyar-vos-en algun ja que tots aquests són referits en llatí i d'influència d'autors llatins. - Beatus ille : es refereix a la tranquil·litat del camp comparat amb l'ampli i constant moviment de les ciutats. - Carpe diem : parla de viure el dia a dia i sobretot gaud ir-lo abans d'arribar a la mort. - Contemptus mundi : menysprea el món terrenal i diu que aquest tant sols és dolor i pena. Representació del temps - Ubi Sunt : es pregunta on són les persones que ja han mort, si hi ha alguna altra vida o si estan al cel. - Locus amoemus : exposició del paisatge ideal relacionant-lo sempr e amb un sentiment amorós. - Omnia mors aequat : parla del caràcter igualitari de la mort, davant d'ella, rics i pobres moren. - Tempus fugit : serveix per explicar que la vida passa molt ràpidament, val la pena viure'l. Va rel

La història mitològica de Leda i el cigne (Júpiter) és un dels relats més sensuals dins de la mitologia. Leda filla de Testi , i esposa de Tindàreu rei d‘Esparta. Un dia mentre caminava a la vora del riu Eurotas va aparèixer un cigne que va fingir ser perseguit per un àguila , es va apropar a Leda qui el va protegir i es va deixar seduir per aquest, el cigne era el mateix deu Júpiter però transformat. Aquella mateixa nit Leda es va unir amb el seu marit Tindàreu i va posar quatre ous dels quals van néixer els seus quatre fills, Helena, Pòl·lux fills de Júpiter que eren immortals, Clitemnestra i Càstor fills de Tindàreu eren mortals. Finalment la deessa Leda va ser divinitzada per la deessa del càstig just, Nèmesi . Existeixen altres versions del mite com per exemple: Es creu que Leda simplement va trobar un ou d’on neix Helena filla de Júpiter i Nèmesi, en aquest cas Nèmesi intenta fugir de Júpiter trans

Alguna vegada us heu plantejat, com escrivien els romans? Ho feien com nosaltres? Com era la seva cal·ligrafia? Per poder estudiar el sistema de cal·ligrafia romà es requereixen diversos estudis per poder treballar els textos. La paleografia és la ciència auxiliar de la filologia que ajuda a la correcta interpretació dels textos llatins mitjançant l’estudia dels sistema d’escriptura. En depèn l’ epigrafia , la qual s’especialitza en l’estudi de les inscripcions realitzades en materials durs: pedra, ossos, metalls, etc. Els testimonis més antics de textos llatins originaris són epigràfics i utilitzen la cal·ligrafia capital, és a dir, les lletres majúscules, així com l’escriptura contínua “ scrpitura continua” , sense deixar espai entre les paraules. Fet que dificulta la lectura i interpretació dels textos. Fins i tot alguns textos epigràfics tenen una direcció de l’escriptura diferent, l’anomenada bustrofedon , consistent a escriure una línea d’esquerra a dreta i la següent de dreta

Passejant per uns caps de vinyes de la Mediterrània, prop d'un poblet grec al costat d'un magnífic llac, trobem gent fent cua. I aquesta gent, no fa cua en va. Fan cua per gaudir de l'atracció més ràpida del Port Avent ur a , el Furius Baco . Està situada a l'entrada del Parc d'atraccions, dins el territori de la Mediterrània i al costat del llac, on hi ha el Port de la Drassana. És l'atracció més nova del Port Aventura. És una muntanya russa forta amb restricció d'altura d'1'40 metres. S'arriba als 135 km/h en tres segons. Mentre estàs a l'atracció tens una càmara que et grava i després et pots veure. Passa per sobre el llac, fa fer-te una volta molt ràpida i alliberes tota l'adrenalina en mig minut. El déu Baco , Bacus o Dionís és una divinitat romana. En la mitologia, és el deu del vi,del teatre, del desenfrenament i de les festes. És representat sobretot per una pantera o pel raïm. És fill del déu Zeus i de la mortal Sèmele. És l&#

El cavall sempre ha tingut una gran importància en la història de l'ésser humà , començant pels primers domadors de cavalls, els indis, passant pels romans i acabant per nosaltres. Aquí us deixo quatre cavalls que han tingut un paper destacat en la mitologia. Pegàs Pegàs era un cavall amb ales. El seu nom prové de la paraula grega Phgasoz. Hi ha diverses versions sobre el seu naixement. Per una ban da, es diu que va néixer a partir de la sa ng del coll de la Gorgona , quan Perseu la matà . Una altra versió, diu que Pegàs va néixer a la Terra, fecundat per la sang de la Gorgona, quan Perseu la va matar. I una vegada nascut va pujar fins l'Olimp, on es va disposar a les ordres de Zeus. Pegàs és el que té el paper més important en la llegenda de Belefront, sobre qual hi ha diverses versions que diuen que Zeus el va convertir en constelació per fer-lo immortal. Pegàs i Atena Genitor Genitor , que significa pare, reproductor o creador , va obtenir el seu nom en memòri a del