Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2016

LA LLETRA Ñ EN LLATÍ

Imatge
En català fem servir el dígraf "ny" per simbolitzar el so ɲ/, en castellà es fa servir la lletra " ñ ", i el dígraf "gn" en françès i italià. Tant en català com en françès com en italià s'usen dígrafs amb lletres ja existents per formar un nou so, però en castellà s'ha adoptat un nou símbol, la "n" amb una petita línia curva al damunt. D'on ve, però, aquesta lletra? En llatí, hi havia paraules que duien una doble "n",com Hispanna. Els llatins tenien el costum d'abreviar paraules o terminacions per tal d'ocupar menys espai ja que els pergamins eren fets amb pell d'animal i resultava certament car fer tot un llibre. Un exemple d'abreviatures era que escrivien un 9 al final d'una paraula per representar la terminació "orum" o "eorum", i amb la doble "n" van fer més o menys al mateix, en van muntar una sobre l'altra. Amb el temps, en castellà la "n"

PARIS

Imatge
En la mitologia grega, París era un príncep troià fill del rei Príam i de la seva dona Hècuba. Quan la reina  Hècuba estava embarassada va somiar que donava llum a una torxa que incendiaria tota la ciutat. El germanastre de Paris, Èsac, posseïa un do d'interpretar somnis i va aconsellar que quan nasqués l'abandonessin. Així va ser, Príam pare de la criatura va ordenar al seu criat Agelau que abandonés el petit a la muntanya Ida.  Uns pastors el van troba i el van anomenar Alexandre (que volia dir "home protegit"). Aquest el van criar com si fos el seu fill, va créixer dotat amb una bellesa i un gran talent per tocar la lira. Alejandro (Paris) El judici de Paris: Zeus va organitzar un banquet de boda quan Eris (la deessa de la discòrdia) va llençar una poma daurada que anava dirigida a la deessa més bonica. La poma va quedar entre Hera, Afrodita i Atena.  Zeus no es va atrevir a intervenir i va decidir que un mortal decidís quina de les tres deesses era l

EL LLATÍ I ELS SEUS ORÍGENS

Imatge
El llatí es una llengua de la branca itàlica que forma part de la família de llengües indoeuropees: un conjunt de pobles que es desplaçaren des d'Àsia cap a Europa i anaven poblant diverses regions. No ens ha arribat cap document escrit de l'indoeuropeu. Anomenem "indoeuropeu" a la llengua de la qual van evolucionar les llengües actuals.      Pobles d'Àsia que es desplaçaren cap a Europa El nom de "llatí" deriva de la zona geogràfica en què es trobava, la península itàlica on es va desenrotllar Roma, Laci ( Latium ). Tot i així abans de l'arribada dels pobles indoeuropeus la península itàlica ja estava poblada per altres tribus de la civilització mediterrània com per exemple en podem destacar el poble dels lígurs.  Ens en han arribat alguns documents de la llengua llatina, l es inscripcions més antigues que es conserven del llatí són generalment lletres tallades en pedra. El llatí és una llengua de reconstrucció, la qual l'han "

DEESSA HERA

Imatge
Hera (equivalent amb llatí Juno) és la reina de tots els déus. Filla de Rea  i de Cronos,  germana i dona de Zeus.  És la deessa del matrimoni, protectora del naixement i de les dones casades. Hera era una dona molt venjativa i gelosa. Era fidel al seu marit, però ell l'enganyava constantment  amb altres deesses i dones mortals, així que ella sovint es venjava de les dones i  fills il·legítims del seu marit. Normalment se la representa vestida fin al peu i  els seus atributs són la diadema i el cucut.                                                                                                  J uno i Júpiter , Annibale carracci                                                                         Hera i Heracles Hera odiava Heracles, va fer tot possible per fer la seva vida difícil. Tot va començar quan Zeus es va disfressar com el marit d'Aclmena, una mortal. La pobra dona, pensant que era el seu marit, va fer l'amor amb ell. El resultat d'

L'ORIGEN DE LA LLETRA H

Imatge
La lletra H, en català, és l'única lletra de l'abecedari que no presenta mai cap tipus de so. Vista l'existència d'aquesta lletra, vaig deduir que en un passat havia d'haver servit per alguna cosa, representar algun so o, com a mínim, marcar una pausa. Vaig buscar, doncs, en diferents pàgines web quin so tenia en el llatí clàssic, i això és el que vaig trobar: En llatí clàssic, la lletra H tenia el mateix so que té avui en dia en l'anglès,el de la H aspirada (per exemple  house  en anglès, el so de la H seria el mateix que en llatí, per exemple a homo ). Tot i que algunes paraules tenien dígrafs que contenien la H, aquesta no feia variar la consonant que acompanyava, és a dir, que no es creava un so nou. N'hi havia quatre: Ch:  pulcher , pronunciat pulker Ph: philosophia,  pronunciat pílosopía Th: thesaurus,  pronunciat tesaurus Rh: rhetoricus , pronunciat retoricus El nom de la lletra H ve de l'hebreu heth , que vol dir tancat o vallat i

CONLOQUIA LATINA 4t ESO

Imatge
Discipuli companys del bloc! Els de 4t d'ESO de l'Institut Jaume Callís us presentem uns diàlegs que vam preparar i representar davant la classe en llatí i que, sent sincers, vam gaudir molt creant-los. Aquí els teniu, esperem que us agradin! Els de 4t d'ESO del Callís

ROMA: DE LA MONARQUIA A LA REPÚBLICA

Imatge
El fi de la monarquia i el començament de la república es fixa en l'any 509 abans de l'era cristiana. El fet que va motivar aquest canvi polític fou la caiguda de l'últim rei Tarqüí el Superb, qui va exercir la seva labor de manera despòtica. Els motius que van determinar la seva expulsió no són clars. Però segons el relat tradicional, en aquest any es van produir una sèrie de fets fonamentals de la història de Roma; la presa de Roma per l'excèrcit de Porsenna, la firma del tractat entre Roma i Cartago, l'inici dels Fastos consulars (llistes on figuren els noms dels cònsuls, que servien com a referència per la datació d'esdeveniment importants.)  Segons la llegenda, el fill de Tarqüí, Sisè Tarqüí va violar una bella jove, hermosa i honesta, esposa del seu cosí; Lucrècia. La qual es va suïcidar degut al deshonor i va passar a la història com ''la casta Lucrècia''. Aquest fet va enfurismar el poble, el qual liderat per Tarqüí Colatí van fe

EXÈRCIT ROMÀ I LA SEVA GRAN IMPORTÀNCIA

Imatge
Fa molts anys la guerra era un estat normal per tots els pobles.  Gràcies a l'exèrcit romà , l'Imperi Romà es va expandir molt ràpid, la grandesa de Roma és en part gràcies el seu exèrcit.  La creació d'aquest gran Imperi va exigir a Roma formar un exèrcit fort i unit.  Tots els nois de 16 i 17 anys, tenien l'obligació de participar-hi, per ells, però ja era normal, la vida d'un romà estava associada a la guerra.  Servi Tul·li va ser l'encarregat d'organitzar l'exèrcit: els rics a la cavalleria i tots els altres a la infanteria. Els més pobres no eren acceptats a l'exèrcit.  Més endavant, l'exèrcit romà va començar a patir grans transformacions: en el S.II a.C el Cònsol Gai Mari va reformar l'exèrcit. Els ciutadans rics ja no podien estar a l'exèrcit, a no ser que els preparessin a cursus honorum o una carrera política.  (dibuix de romans defensant o conquerint territoris) El principi l'exèrcit no tenia una estratè

HARPASTUM, L'ESPORT MÉS SEMBLANT AL FUTBOL

Imatge
Harpastum era conegut com el "Joc de la Pilota Petita". Es jugava amb una pilota petita, comparable amb la mida i la solidesa d'una pilota de tennis. L'origen d'aquest esport es basa amb un joc grec anomenat  phaininda , en què es necessitava velocitat, agilitat i resistència física per poder-lo practicar. Aquest esport, es jugava sobre terra o herba, però mai en un estadi perquè en un principi, quan es jugava en recintes esportius amb espectadors, aquests prenien mal a causa dels forts cops de pilota o fins i tot perquè alguns cops els mateixos espectadors havien arribat a caure al camp. El terreny de joc era rectangular, i la seva mida era bastant semblant a la d'un camp d'hoquei patins. Les regles de joc, poc conegudes, semblen ser que tenen una important relació amb el rugbi i el futbol americà. Aquest esport era un joc d'equip i el nombre de jugadors era variable. Moments de joc de l' harpastum QUI JUGAVA A L' HARPASTUM ?

LA CIUTAT ROMANA

Imatge
Sempre m'ha fascinat amb quina rigorositat els romans construïen les seves ciutats. Així doncs avui fem un viatge en el temps per descobrir com construïen en l'època imperial. Disseny d'una ciutat romana: Com que moltes de les ciutats romanes eren de nova planta, podien ser dissenyades des d'un principi. L'urbanisme romà seguia un model determinat que era originari de les cultur es grega i etrusca. Aquest model era anomenat planta Hipodàmica ja que fou inventat per un dels pares de l'urbanisme anomenat Hipòdam de Milet. Les ciutats romanes constaven de dos carrers principals que eren el DECUMANUS MAXIMUS que traçava la ciutat d'est a oest i el CARDO MAXIMUS que la traçava de nord a sud. Un altre punt que cal destacar és l'anomenat FÒRUM que es trobava al centre de la ciutat que normalment coincidia amb el punt on es creuaven perpendicularment els dos carrers principals. Les ciutats romanes estaven envoltades de muralles reforçad

LA MONÒTONA VIDA DEL SOLDAT ROMÀ

Imatge
Tot i que sembla impropi d'un soldat romà, és a dir, d'un component de l'exèrcit més gran que ha existit dir que la vida és avorrida, els homes que feien de soldats fa més de dos mil anys tenien una vida bastant monòtona. La vida al castrum  (castell) era tranquil·la i silenciosa i tot i que entrenaven i feien marxes i exercicis no hi havia acció, però això tampoc comportava que tinguessin temps d'oci. Al campament sempre hi havia tasques per fer: netejar armes, fer vigilància... Tot i això, la vida al nord d'Hispània era càlida i agradable comparada amb la vida que duien els soldats que s'havien d'enfrontar contra els bàrbars, l'amenaça més temible de l'imperi romà. Allà, les revoltes eren constants i el temps de tempestes (i nevades a l'hivern) feien tremolar a qualsevol que hagués estat dirigit cap allà. Castrum en llatí, era el castell on vivien els soldats romans que operaven en entorn civil. Per a ser soldat no havies de tenir

NIKÉ, DEESSA DE LA VICTÒRIA

Imatge
Escultura de la deessa al museu Louvre Coneguda com a Nice o Niké (o com a Victòria), la deesa tenia el poder de córrer i volar a gran velocitat, per això se la representa amb unes ales, també era portadora de la bona sort. És una les deesses més antigues de tota la mitologia. El cert és que Niké sempre acostuma a estar associada a algun altre déu, per això normalment es presenta com una figura petita (com l'he descrit abans) de la mà d'alguna altra divinitat més important com Zeus o Atena, ja que aquests dos personatges no acostumaven a perdre mai. Alguns diuen que es filla del Tità Pal·lant i d'altres creuen que ho és de l'Oceànide Estix, tenia 3 germans Zel, Cratos i Bia, amb els que mantenia una gran rivalitat. El mite explica que Niké va passar els primers anys de la seva vida entre els mortals, però que al conèixer el crim, l'odi i la maldat dels humans va decidir tornar a l'Olimp. Niké va ajudar a Zeus a guanyar una batalla i per això aquest e