Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2017

LA CIÈNCIA DE L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
A part de les coses que actualment heretem de Roma, moltes de les coses que ens provenen de Grècia. Podem dir que a Grècia hi trobem les nostres pròpies arrels de la cultura i no només d'aquesta sinó també de la ciència, la veritat és que allà és on va sorgir les primeres teories científiques. Els grecs van poder explicar els fenòmens naturals a partir de la raó, deixant de banda els mites, les seves creences, la màgia i la religió. El contacte que Grècia va tenir amb les altres civilitzacions d'Egipte i Mesopotàmia va ajudar amb el desenvolupament i l'evolució de la ciència. A més també hi va ajudar  la introducció  del ferro, l'ús de l'alfabet. L'arribada de la ciència va ser  possible ja que  els grecs tenien un caràcter racionalista i realista. Això va ajudar a transformar el pensament que tenien en una ciència. Pretenien resoldre els misteris de l'univers entre altres coses. Com sabem les matemàtiques és la base de tot el coneixement científi

EL LLATÍ A L'ACTUALITAT

Avui en dia trobem moltes expressions llatines que formen part del nostre llenguatge quotidià i que perduren en el dia a dia de les persones, sense que moltes vegades en en adonem. Aquestes expressions s'anomenen llatinismes : són paraules o expressions llatines que s'usen en una altre llengua, sobretot en contexts científics, cultes o elevats. Alguns dels més utilitzats són: - Accèssit : ( accedo , “apropar-se”). Un cop donats els primers premis, l’ accèssit és el premi atorgat a les obres de prou qualitat, que també mereixen un reconeixement. Exemple : L'Eva es va presentar al concurs de literatura de Sant Jordi, i va guanyar el primer premi. Però jo, que també m’hi vaig presentar, vaig guanyar l’ accèssit . - Addenda : ( addo , “coses que s’han d’afegir”). Notes addicionals al final d’un escrit, especialment d’un llibre, per tal de completar-lo o corregir-lo. Exemple : Al cap de dos anys de la seva publicació, l’autor del llibre va adjuntar a les noves

ELS DÉUS DE L'OLIMP 2

Imatge
Ares (Mart) Ares és el déu de la guerra, de forma que encarna la força bruta i sanguinària enfront de la més reflexiva i justa Atena. Fill de Zeus i Hera, va tenir nombroses aventures amorososes, entre les quals destaca la seva llarga relació amb Afrodita. Sol ser representat jove i fort, muntat en un carro amb cavalls, amb cuirassa, casc, escut, llança i espasa. El seu animal és el gall. No era un déu gaire estimat pels grecs, que el consideraven més propi dels bàrbars. En canvi era molt més honorat pels romans, que el consideraven l'origen de la seva nissaga com a pare de Ròmul i Rem. Estàtua d'Ares a Villa Adriana (Tívoli). Hefest (Vulcà) Hefest és el déu del foc  i de la forja , així com dels ferrers ,els artesans i els escultors. Tant és així que els seus atributs són les eines de ferrer com el martell,  la destral o les tenalles,  i quan treballa és ajudat pels ciclops.  Era fill de Zeus i Hera malgrat que hi ha versions que afirmen que Hera el va engen