Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2017

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

Imatge
A l'època de Roma hi havia diferents classes socials: els patricis, els plebeus i els esclaus. La divisió social més antiga van ser els patriciats i els plebeus. Ara us explicaré una mica de qui eren els patricis i els plebeus: Els patricis i els plebeus La població romana estava formada per dos blocs: els homes lliures i els esclaus. Els homes lliures eren els ciutadans romans. La diferència entre ciutadans i no ciutadans és que els ciutadans podien fer un sèrie de coses que els no ciutadans no les podien fer. La sèrie de coses eren: Votar. Presentar-se per ser escollits com a cònsols o senadors. Casar-se. Tenir propietats i fer negocis. Denunciar a d'altres persones quan els passava alguna cosa, com també podien ser denunciats. Els ciutadans romans eren els patricis i els plebeus. Els patricis Els patricis i les seves famílies constituïen el primer esglaó social i eren dotades d'un prestigi i d'uns privilegis hereditaris. Posseïen escla

LA DEMOCRÀCIA A L'ÈPOCA ROMANA

Imatge
La democràcia, tal com l'entenem actualment, no va funcionar a l'Antiga Roma com a sistema de govern, tot i que molts pensadors, juristes i fins i tot esclaus van demanar la instauració d'aquest tipus de govern igualitari. Sí que va funcionar a l'Antiga Grècia, on precisament va néixer la democràcia. LA REPÚBLICA ROMANA ERA REALMENT UNA DEMOCRÀCIA? La república romana no era una democràcia, només existia un petit equilibri de poder entre els rics patricis i els plebeus. Molts són els qui es pensaven i pensen que el Senat representava la voluntat popular i que l'Imperi no era una dictadura, però tot això són mentides: el Senat només representava els interessos de les famílies més riques i poderoses i l'Imperi era una dictadura de cap a peus. Foto del senat, una institució que realment no era del tot democràtica ELS SISTEMES DE GOVERN Durant l'època de la República, la constitució d'aquesta es basava en l'equilibri de tres òrgans de g

ELS DÉUS DE L'OLIMP 1

Imatge
Els grecs i els romans tenien un gran nombre de déus, malgrat que els principals eren poc més d'una dotzena. Aquests eren anomenats Déus Olímpics.  Zeus (Júpiter) Zeus déu dels déus, era conegut com al déu més fort i més carismàtic de l'Olimp. És el déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics com el llamp, els núvols, el tro i la pluja. Els seus atributs són el llamp, l'àliga, el toro, el roure i sovint era representat amb barba assegut a un tron. Fill de Rea i Cronos, va succeir el seu pare com a senyor de l'univers.  La seva primera muller va ser Metis, filla d'Oceà, però la seva esposa definitiva va ser Hera, malgrat que va tenir incomptables aventures amoroses amb altres deesses i mortals, molts cops canviant la seva aparença. De les seves relacions extramatrimonials va engendrar innombrables fills, entre els quals els herois més famosos de Grècia. Un dels santuaris de Zeus més cèlebres de tot Grècia era Olímpia, seu dels Jocs Olímpics. Zeus amb e

ELS FUNERALS

Imatge
Quan una persona es moria, els seus familiars començaven els rituals fúnebres cridant el seu nom. Rentaven el mort amb ungit d'oli, el vestien amb les millors robes, després durant uns dies el cos mort estava en un atri a casa, perquè els parents, amics i coneguts poguessin anar a veure el mort. El dia del funeral portaven el mort pels carrers, a més a més hi havia música i unes ploraneres professionals. Si el difunt era noble llavors hi havia més gent, com per exemple: actors, esclaus... Després de donar-li sepultura  es feia un gran banquet i el cap de nou dies es tancava el dol amb un sacrifici. TIPUS D'ENTERRAMENT Hi havia dos tipus d'enterrament: la incineració i la inhumació. La que es feia més servir era la inhumació.  Per incinerar el mort, es col·locava el difunt en una pira que cremava fins que el cos era cendres. Les cendres posaven en un recipient anomenat urna i s'enterrava en una tomba. La inhumació era enterrar el cos sencer, es feia un forat

ELS ESPECTACLES PÚBLICS (I)

Imatge
Els romans eren uns grans aficionats als espectacles. Els premers espectacles públics es creu que remunten als temps de Ròmul. Amb el temps els espectacles es van anar convertint en grans esdeveniments. S'organitzaven unes tres o quatre vegades cada any, en honor a diferents déus com Mart o Consus. Hi ha diversos tipus d'espectacles: En aquesta entrada veurem una part dels espectacles, concretament al circ i a l'amfiteatre. A partir de Tarquini Prisc, qui va instituir els Ludi Romani i va ordenar que es construís el Circ Màxim. Els jocs consistien bàsicament en curses de cavalls i de carros. Els ludi cirences eren espectacles que es celebraven al circ o a l'amfiteatre, aquests eren els espectacles que tenien més acceptació a Roma ja que, els espectadors mostraven un gran entusiasme, tant els que celebraven al circ com els que celebraven a l'amfiteatre. Els jocs de l'amfiteatre eren molt variats, molts dels quals estaven p

EL CICLE TEBÀ

Imatge
Cadme , considerat un heroi grec, va ser el fundador de Tebes . Però, com la va fundar? Un dia, preocupat per trobar el lloc on situar la nova ciutat, se’n va anar a consultar als déus a l’oracle de Delfos, al peu del Parnàs. L’oracle, doncs, li va dir que entrés en una de les portes del temple i que ,un cop allà, es dirigís en direcció recte fins trobar una vaca amb una lluna a la cara que el  guiaria fins a la terra escollida. I així ho va fer, la va seguir i el va portar a un camp on, a partir d’aquell moment, Cadme va fundar Tebes. Aquest es va casar amb Harmonia,  la filla d’Afrodita (deessa de l’amor) i d’Ares (Déu de la guerra) i el seu casament va ser l’únic on hi van assistir tots els déus de l’Olimp. Amb ella tenen un fill que serà l’hereu del tro: Polidor , segon rei de Tebes, que donarà descendència a Làbdac , considerat tercer rei de la ciutat. En algunes versions es considera que amb ell va iniciar-se la maledicció que pesava sobre la família perquè es va negar

AMFITEATRES ROMANS

Imatge
Els amfiteatres eren uns edificis molt grans, de forma el·líptica on es feien espectacles violents. En un amfiteatre consta en tres parts bàsiques:   Pista o arena : és on es feien els espectacles i estava cobert de sorra.   Soterrani o fossae : estava sota de l'arena, cobert per un empostissat de fusta on hi havia els magatzems, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Després hi havia un sistema de rampes que les feres hi pujaven i anaven a parar fins a l'arena.   Graderia o cauea : era construïda per un sistema de galeries amb volta quela sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos. Estava separada de l'arena per un mur d'uns quatre metres. Una més tribunes estaven reservades grans personatges,  com per exemple l'emperador. L'amfiteatre romà Els jocs de l'amfiteatre A l'amfiteatre se celebraven diverses menes d'espectacle: La lluita entre gladiadors : Els gladiadors eren condemnats a

DEESSA DE LA LUNA

Imatge
En grec era Selene però a Roma es deia Luna. Els romans  i els grecs li considerava la personificació de la lluna. Era filla dels titans Hiperió (fil de Gea i Urà) i Gea.Tenia dos germans Helis i Eos . Selene i els seu germà Helis , déu del sol, eren els encarregats de controlar els moviments del sol i de la lluna. Els antics grecs creien que Selene conduïa un carro blanc de la lluna a través del cel. El seu germà feia el mateix cada matí  però en el seu carro de sol. Els artistes i el poetes la descrivien com una dona preciosa. Sovint portava una corona  amb una lluna creixent i ales d'or. estàtua de la deessa Selene   Selene Enamorada Una nit, mentre es movia pel  cel mirant a sota a la terra va veure una home adormit. L'home es deia Endymió. Era un pastor que cuidava les seus ovelles al camp. Selene fascinada per com dormia, va demanar a Zeus que li donés juventut eterna i fer-lo dormir per sempre. Zeus, que en aquell moment era l'amant de Selene, li v