Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2022

LA BELLESA A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
Els cànons de bellesa són tot allò que com a societat hem considerat "agradablement estètic" i depèn de lloc i l'època varien. De fet, la paraula "kanon" que volia dir "regla o vara per mesurar". El cànon de bellesa aplicat al cos humà es refereix a unes característiques físiques que hauria de complir el nostre cos per ser considerat atractiu, però parlant de l'antiga Grècia aquest eren molt definits.  El cànon de bellesa grec era bàsicament definit per les matemàtiques, l'escultor Policlet , va desenvolupar aquest ideal de bellesa conegut com" divina proportion" que anaven relacionats amb el nombre auri i la simetria. Aquesta regla marcava que el teu cos havia de ser construït per set cops la mida del teu cap en vertical  per tenir les proporcions perfectes. L'escultor  Lísip , temps més endavant va canviar aquesta teoria i va dir que no havien de ser set, sinó vuit cops la mida del teu cap. Fora de les matemàtiques, parlant de l

HIGIENE i ESTÈTICA A L'ANTIGA ROMA

Imatge
La higiene entre els grecs i els romans era molt important, ja que, una gran part del dia la passaven en les termes, on a més de rentar-se, existia la palestra, un espai on hi practicaven diversos esports; el que actualment en diríem sala fitness o gimnàs. Desprès de fer exercici a la palestra, era obvi que els atletes necessitaven una bona dutxa.      Palestra Romana, Jaciment d'Itàlia. Per netejar-se be, portaven uns recipients anomenats aríbals lligats a la cintura, on hi guardaven oli perfumat, ja que encara no existia el sabó, l'aplicaven per tot el cos de manera que quedaven ben envernissats. Seguidament, untaven una sorra fina per tot el cos i finalment retiraven la mescla amb un aparell especial fet de metall fi i llarg que rascava qualsevol impuresa o cèl·lula morta del cos.      aríbal amb oli perfumat El coneixement de la cosmètica i la aromàtica generalment la bellesa femenina antiga és criticada en els escrits i textos clàssics de Lucià de Samosata, Properci, Ovid

EL NAIXEMENT DE RÒMUL I REM

Imatge
Numitor, rei d'Alba Longa, una ciutat mítica de Laci, va ser derrocat pel seu germà Amuli. L'usurpador va matar la descendència masculina de Numitor alhora que va obligar l'única filla d'aquest, Rea Sílvia a fer-se vestal per tal que el vot de castedat imposat pel seu sacerdoci li impedís tenir fills que disputessin el tron al nou rei. Tanmateix, Rea Sílvia es queda embarassada del déu Mart i dóna a llum a bessons, Ròmul i Rem. Amuli, empresona la noia i ordena llençar els dos infants al riu Tíber, però el destí salva la vida dels nens perquè el riu es desborda i els esbirros del rei han d'abandonar el cistell que els conté en l'aigua més calmada d'un toll. Així, el cistell resta a la vora de la riba, on els troba una lloba, atreta pel seu plor. L'animal els salva i els alleta fins que un pastor anomenat Fàustul els troba i els porta a casa seva, on ell i la seva esposa Larència els criaran com si fossin fills seus.  Mart i Rea Sílvia,  Els bessons van

ZEUS I EUROPA

Imatge
Europa era una princesa fenícia filla d' Aginor , rei de Tiró, i la reina Telofase. El seu nom vol dir "la del rostre ample" o "on es pon el sol", d'aquest últim ve el nom del nostre continent, ja que en l'antiguitat, es creia que Europa era el continent que estava més a l'oest, on es pon el sol.  El rapte d'Europa , aquarel·la de G. Moreau Europa destacava sobretot per la seva bellesa, era realment bonica i tothom, déus i herois, volien estar amb ella i la volien conquistar. Mai ho aconseguien. Un dia, però, Zeus, la va veure jugar amb les seves amigues a la platja. Aleshores, per seduir-la, el déu va adoptar la forma d'un brau blanc, ben fort i formós. El rapte d'Europa , Tizià Al principi, Europa es va espantar una mica en veure que se li acostava, però de seguida el va començar a acariciar. Les seves amigues la van reptar a què pugés sobre de l'animal, i tot i que al principi no li agradava gaire la idea al final hi va pujar. Però

POSIDÓ, DÉU DEL MAR I DELS TERRATRÈMOLS

Imatge
  Posidó era un dels dotze Olímpics i el déu del mar, dels terratrèmols i dels caballs. Tenia una forca de tres puntes que s'anomenava trident i  era el protector dels navegants, i de moltes ciutats i colònies hel·lenes. En la Ilíada d'Homer, el déu del mar dóna suport als grecs contra els troians a la guerra de Troia. En la Odissea, durant el viatge marí des de Troia a Ítaca, l'heroi grec Odisseu provoca la ira de Posidó en cegar el seu fill, el ciclop Polifem, castigant-lo amb tempestes, la pèrdua completa del seu vaixell i dels seus companys, i un retard de deu anys.  Ell es fill de Cronos i Rea. Està casat amb Amfitrite i amb ella va engendrar a Tritó, Bentisicime, Rodo i Cimopolea. Posidó es capaç de provocar tempestes i terratrèmols. Alguns dels seus fills són ciclops i entre ells hi ha Polifem. És germà del Déu Olímpic Zeus (déu del cel i dels fenomens atmosfèrics) i del déu Hades (déu dels inferns). Mite Segons narra la mitologia grega, Posidó era homosexual. En néi

TORRE DELS ESCIPIONS

Imatge
L'anomenada Torre dels Escipions és el monument funerari més ben conservat de la Tarragona romana. Va ser construït a la primera meitat del segle I d.C al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco. Encara que avui la trobem incompleta es tracta d'un típic monument funerari en forma de torre on a dins hi conte una cambra funerària destinada a guardar les cendres dels difunts.   Es creu que com que en aquella època els romans tenien prohibit incinerar o enterrar els difunts dins la ciutat, aquests ho feien fora de la muralla, normalment al costat de les vies. De tal manera que a mesura que els viatgers s'anessin apropant a la ciutat, es trobarien amb una gran quantitat de monuments funeraris grans o petits demostrant el seu estatus i la capacitat econòmica dels familiars de la víctima. Amb aquests monuments les famílies pretenien que el vianant que passava a prop del monument pogués mantenir viu el record del mort. Es tracta d'una construcció realitzada

MONSTRES I ÉSSERS DE LA MITOLOGIA GREGA

Imatge
  Durant la mitologia grega han participat en diversos mites un gran nombre de monstres i éssers que no sabem molta informació sobre ells. Sobretot, molts d'ells, son éssers amb una part d'animal i la part d'un altre. A continuació us explico uns quants: 1. Centaures: son éssers mig humans i mig cavalls, ja que es van crear de la unió d'Ixíon i del núvol que va enviar-li Zeus a Hera amb la seva forma per tal de complir el seu objectiu que era posseir-la. Representaven la natura més salvatge.                                         Lluita entre centaure i lapita, mètopa del Partenó 2. Cèrber: es representa com un gos amb tres caps, envoltats de serps que feia la funció de vigilar l'entrada al regne d'Hades no deixant-hi entrar els vius i impedint-ne la sortida als morts. Tot i que tenia el seu aspecte terrorífic, alguns herois com Hèrcules i Orfeu van ser capaços de sotmetre'l.                                               Cèrber i Hèrcules, Musée de Louvre

DÉUS I DEESSES GRECOROMANES COM A CELEBRITIES

Imatge
Els déus i deesses grecoromanes son un l'apartat estrella, és a dir, el mes conegut, de la mitologia, però, quines estrelles del mon modern serien aquestes celebrities de l'època antiga. Atena  com a Taylor Swift: Atena és un personatge observador, pensador i racional. És una deessa autosuficient i autònoma que vol comprendre les coses. Tot i això és venjativa i té poques habilitats socials. Tot i que Taylor Swift no compleix aquesta última característica, sí que compleix les altres. És una persona observadora, coneguda com una de les estrategues més grans a l'hora d'amagar pistes per nous llançaments musicals, i sí que és venjativa, com es pot veure a la cançó Bad Blood que dedica a Katy Perry després d'un conflicte entre les dues. Bad Blood de Taylor Swift Afrodita  com a Shakira: Afrodita és coneguda per la seva bellesa increïble, la seva luxúria, arrogància i la seva maldat amagada sota capes de preciositat exterior. Afrodita és la deessa de l'amor, i això m

CASES EN L'ANTIGA ROMA

Imatge
Hi havia 3 tipus de cases romanes, depenent de l'estatus social al qual pertanyien. La domus  era cases senyorials, més luxoses. La insulae eren cases de gent més pobra, sense tanta comoditat. Per últim, hi havia la vila rústica ( rusticae ), que se situava al camp i es dedicava a l'explotació econòmica. La domus constava d'un sol pis, màxim dos. Era rectangular i tenia parets amb poques finestres. La casa es dividia en aquestes parts: - Uestibulum: és l'entrada principal, i dona a un corredor anomenat fauces. - Atrium: era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre, excepte una obertura que donava calor i ventilació, i deixava caure l'aigua de la pluja en una bassa que la recollia. En un petit pou al costat es podia treure l'aigua. Originàriament, hi havia una llar de foc i es cuinava i menjava en aquesta cambra, però al llarg del temps es va eliminar.  - Tablinum: estava situat darr

PERSÈFONE

Imatge
Persèfone una dona molt bella, reina de la vegetació, i després es va convertir en la deessa d'Hades. Era filla de Zeus i Demèter. Els dos pares no vivien junts; Zeus vivia amb Hare a l'Olimp, mentre que Demèter habitava a la Terra amb la seva filla. Persèfone, Dante Gabriel Rossetti   La mare feia brollar les llavors de la terra i Persèfone , s'encarregava de mantenir l'equilibri en les plantes. La seva presència feia possible tota la vegetació i feia florir els camps. Vivien molt tranquil·les i adoraven la seva feina, feien florir les flors més boniques de tots el camps i boscos. Però un dia tot va canviar, i Persèfone va ser segrestada per Hades. Mare i filla sempre sortien a fer caminades per apreciar les seves obres i sempre acompanyades per nimfes. Un dia quan passejaven, és van allunyar una mica ja que Demèter va anar a veure una àrea diferents que Persèfone, i va ser en aquell moment quan Hades, déu dels inferns, va aprofitar aquest petit oblit per endur-se a l

CLEÒPATRA

Imatge
Cleòpatra Filopátor Nea Thea va néixer el 69 aC i va morir l'any 31aC,ella era molt coneguda i els seus enemics la nombraven la vivora del riu Nil , ella era molt intel·ligent ja que savia parlar 7 idiomes sense problemes, ella mateixa deia que era la reencarnació de una deessa egípcia nombrada I sis,  que era sobrenatural ja que segons la religió de l'antiga Egipte, ella era una maga ja que va ressuscitar el seu marit Osiris que era el deu dels morts i va salvar Horus que va ser apunt  de ser assassinat pel seu pare, el déu Set.     Cleòpatra,  Reni Guido Ella va ser nombrada reina quan tenia 18 anys a causa de el testament del seu pare, també va fer portar el seu pare un vigilant perquè es fes realitat el seu testament ja que també posava que ella s'avia de casar amb el seu germà Ptolomeu XIII. Octavi era el que  manava  en aquella  època , i per  demostrar  que era  superior  a ella tenia un pla que tractava  d'acusar  de delictes molt greus a  Cleòpatra,  fer-la pre

LA RELIGIÓ ROMANA

Imatge
Els romans eren politeistes , ells creien que tot allò que formava part de la natura, ja fossin animals o paisatges tenien un ésser protector que vigilava.  Roma va començar a estendre's i això va fer que aquests déus anessin sent cada vegada més degut al contacte amb altres cultures que tenien altres déus a més a més els romans van adoptar molts dels déus grecs. Aquests déus als que anaven adoptant els canviaven els noms i els representaven de manera que semblessin romans. Pels romans la religió era un aspecte molt important en la seva vida, dedicaven la major part del temps al seu culte. Per demostrar aquesta importància de la religió a la seva vida resaven i feien sacrificis, ja que tot allò que passava als ciutadans romans era perquè les divinitats ho havien elegit, això segons les seves creences. Els déus romans principals son els següents: Júpiter, déu dels déus i déu del cel, equival en la religió grega com a Zeus. És germà de Neptú i Plutó. Era que controlava el clima i la