CLÀSSICS A LA ROMANA

Provem d'encaixar en escenes boniques, amb porcs de diumenge farcits de gavines, en grans sobretaules on els avis canten, en nits bora el foc abraçats a una manta. Es tracta de ser els simpàtics del barri, els que ballen i ballen fins que els músics parin, irrompre arrogants lluint les millors gales, en discos amb dones amb feines estables. I a vegades ens en sortim, i a vegades ens en sortim. I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim. Busquem quedar bé en el retaule magnífic, dels que van pel món amb posat monolític i afronten la vida mirant-la a la cara i un dia contents compren flors a sa mara. Intentem trampejar per ser persones dignes. El pare modèlic que volen les filles, el de la veu greu, el de la mà forta, que paga un vermut i que arregla una porta. I després tancar els ulls i sentir el món en calma, hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’u

Llatinismes judicials: De facto:  De fet i no dret. Ex. Van prendre el poder de facto perquè ningú no els havia votat. De iure:  De dret. Ex. No hi va haver ningú en contra de que aquella persona es proclamés el líder així que va agafar el poder de iure . Dura lex, sed lex : La llei és dura, però és la llei. Ex. Li han confiscat el mòvil per dur-lo a classe quan sabia que no s'havia de portar. No et pots queixar. Dura lex, sed lex. Habeas corpus :  Procés judicial que vol dir que qualsevol persona detinguda pot ser posada a disposició judicial. Ex. En Marc va ser detingut a les quatre de la matinada i  van disposar  l'habeas corpus . In dubio pro reo :  En cas de dubte, a favor de l'acusat. Ex. Com que al final no van descobrir si l'acusat havia matat a la víctima o només havia estat en un lloc i moment equivocats, el jutge va dir que in dubio, pro reo i el van deixar lliure. Patria potestas:  Dret que té un ciutadà sobre

Llatinimes de tòpics literaris o relacionats amb la literatura. Segur que d'aquest grup en coneixem molts. Comencem! Aurea mediocritas : Mitjania d'or. Dins de la filosofia d'Horaci. Que no es pot arribar a un punt intermig entre dos termes. Ex.Un punt ideal enmig de l'excés i la virtut era, segons Horaci, un aurea mediocritas. Beatus ille ; "Feliç aquell que..." Lloança de la vida senzilla al camp enfront  l'atrafegada vida de la ciutat. Ex. Beatus ille aquell que pot relaxar-se al camp i no estressar-se amb la vida de la ciutat. Captatio benevolentiae : En una obra, l'autor cerca la bona disposició del públic. Ex. Al començar el concert, l'autor buscava la captatio benevolentiae del públic. Carpe diem : Aprofita el moment (Horaci). Ex. El vell va veure la noia que es preocupava per problemes menors i li va dir; carpe diem ! Deus ex machina : Déu surt de la màquina. A les obres gregues, quan la figuea

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona el 43 a.C en una família benestant de la classe eqüestre. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un viatge pel món hel·lènic.  Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicacar-se plenament a la poesia, segons li permetia la seva situació econòmica, gràcies a la qual podia ser més independent que els poetes Horaci i Virgili.  Va freqüentart els cercles de Messala Corví. Després de divorciar-se dues vegades va trobar l'autèntica felicitat amb la seva tercera dona. La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell era una figura destacada.   L'any 8 d.C August condemna a Ovidi a l'exili, l'obliga a abandonar Roma i viure desterrat a Tomis, una ciutat de la costa occidental del mar Negre, a l'últim confí de l'Imperi i de la civilització. Una possibilitat del seu desterrament va ser que va ser còmplice

Natalis felix,  natalis felix, tibi desideramus omnes, natalis felix! Avui, 25 de Maig, el nostre heavy més llatí fa anys! Tots els companys hem decidit continuar amb la iniciativa de felicitar a tots els llatins que fan anys. Si el veieu per l'institut no oblideu felicitar-lo ja que no tots els dies es fan disset anys.  De part de tots els clàssics del centre et desitgem un feliç aniversari i que continuïs amb la teva bogeria que ens fa feliços dia a dia.  Espero que t'hagi agradat la sorpresa, t'estimem! Clàudia L.Prats, Yasmina Ketami i Adrià Gendre 1r batx

En aquest bloc hi ha hagut moltes entrades de noves troballes de restes romanes, però ara a més tenim un programa que ens ajuda a redescobrir característiques d'edificis i del tipus de vida que duien els romans. Logo del programa Sota Terra "Sota Terra" és un programa de TV3 d'arqueologia i història presentat per Fermí Fernàndez amb un grup d'arqueòlegs comandats per Eudald Carbonell. Cada programa es planteja una hipòtesi i la seva resposta la intenten trobar sota terra . Són 13 capítol que han estat rodats en 13 jaciments diferents. Jo em centro en un dels capítols, el del dia 18 de març on la hipòtesi que es van plantejar era: Trobarem una piscina romana a la plaça de la Vil·la de Caldes de Montbui ? Plaça de la Vil·la de Caldes de Montbui un cop iniciades les excavacions Les aigües termals del municipi provenen de la pluja que cau sobre una extensa zona del Vallès. Es filtra a la terra i arriba fins a 3500 metres de profunditat i s&#

Sabeu què? Ens (als alumnes de 1r de Batxillerat) ve de gust compartir un secret amb vosaltres: Avui, 24 de Maig, ha sigut l'aniversari d'un puntal de la nostra classe: l' Adrià Gendra ! Fa 19 anys! Recordeu felicitar-lo així per l'institut quan el veieu: Natalis felix,  natalis felix, tibi desideramus omnes, natalis felix! Encara que creieu que sigui tard, no ho és: sempre el podeu felicitar per tenir dinou anys i un dia, o dos, o tres, o sis mesos. Perquè cada dia compta! I segur que aquest noi tan divertit amb la motxilla del Bob Esponja (que per cert, ha sigut font d'inspiració per un projecte que estem duent a terme i d'aquí poc sortirà a la llum) us treurà el seu millor somriure! Recordem que aquesta iniciativa la vàrem començar aquest any els alumnes de primer una mica en broma per l'aniversari de l'Alba, però volem que mica en mica tots els alumnes us aneu unint a l'iniciativa i feliciteu als vostres companys d&

Sabíeu que la paraula amfitrió prové d'un mite grec?  Segons la mitologia grega,  Amfitrió ( Amphitryon en llatí,  Amphitrýon en grec) era un rei mitològic, esplèndid en els banquets. F ill d' Alceu ,  rei de  Tirin t,  i d' Hiponoma , la filla de Meneceu. "Amfitrió" és una comèdia ecrita pel dramaturg Plaute basada en un mite grec, els protagonistes del qual són divinitats com Júpiter i Hermes. En l'obra, el rei Amfitrió està tornant d'una guerra que ha combatut amb el seu esclau Sòsia, i es dirigeixen a Tebes. Mentrestant el déu Júpiter roman al llit amb la dona d'Amfitrió, Alcmena, al seu costat... S'HAN FICAT AL LLIT JUNTS!! Però Alcmena està lliure de culpa, ja que no sap que l'home amb qui està al llit és Júpiter perquè aquest s'ha disfressat d'Amfitrió. Mercuri (Hermes), el fill de Júpiter, té la tasca d'evitar interferències a la trobada entre el seu pare i Alcmena. És per això que canvia la seva aparença pe

Els romans van poder gaudir d'una vida plena de comoditats gràcies als coneixements d'enginyeria que anaven adquirint i als seus invents. Gràcies a això, van aconseguir construir els aqüeductes i els fars . Els aqüeductes eren molt importants a la vida romana i a les ciutats de l'Imperi, ja que l'aigua era un bé molt preuat. Era una obra pública que permetia transportar l'aigua des de les fonts fins a la ciutat. Eren un canal obert fet de pedra, per on passava l'aigua. Aquesta es movia perquè aquests canals tenien una petita inclinació.  Aquests canals eren subterranis i quan s'acostaven a les ciutats s'enlairaven i tenien l'aspecte que més el caracteritzava actualment, el que sempre hem vist quan n'anem a visitar algun, tenia una filera d'arcades sobre de les quals hi ha el canal per on passava l'aigua. Aqüeducte romà de Segòvia Era habitual que el transport de mercaderies fos per mar però hi havia certs perills

Alumnes del bloc MOLTES FELICITATS. CHIRON ens ha atorgat el centaure d'or per la feina que a diari realitzeu i per la vostra aportació a la blogosfera clàssica. Gràcies per la tasca i la dedicació que teniu per la divulgació del món clàssic, pel vostre interès i energia a mantenir el bloc!!                                      1r batxillerat                                       2n batxillerat                                     4t ESO Aprofito també per agrair a la Majka les seves aportacions amb els alumnes que va tenint en diversos instituts. Una alegria i un honor rebre el correu de Margalida Capellà, impulsora i artífex d' El Fil de les Clàssiques , i del bloc dels seus alumnes (amb la col·laboració de la Teresa Davesa i alumnes, i la Dolors Clota i alumnes, entre d'altres) Aracne fila i fila , que ens precedeix en el guardó i als quals felicitem per la feina que realitzen. A continuació reprodueixo una part del correu que

Els Troians és una òpera en cinc actes amb música del compositor francès Hèctor Berlioz que es basa en el llibres I, II, IV de l 'Eneida de Virgili. Va ser composada entre 1856 i 1858. Es divideix en cinc actes: Acte I En el campament grec abandonat als peus de Troia tothom celebra l'acabament d'una guerra que durava deu anys. Veuen un enorme cavall de fusta abandonats pels grecs i suposen que és una ofrena per la deessa Atenea. Però Cassandra desconfia de la situació. Té la visió de tota una Troia destruïda. Arriba Enees a la celebració i explica que el sacerdot Laocoont ha estat atacat per una serp i s'ha mort. Però abans havia advertit als troians que cremessin el cavall. Enees interpreta aquesta mort com un senyal d'enuig de la deessa Atena davant del sacrilegi. Príam, sense fer cas a Cassandra, ordena que entrin el cavall de fusta dins de la ciutat i el posin al costat del temple d'Atena. Es sent un soroll semblant al xoc d'u

El passat 26 d'Abril, els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat vàrem anar a Tarraco a veure l'obra de teatre del  Miles Gloriosus de Plaute i fer una visita guiada per la Tarragona romana . Tant l'obra de teatre com la visita ens van agradar molt, i trobem que la sortida va ser molt divertida i educativa per nosaltres, ja que vam poder tractar directament amb els temes que estudiem en aquesta assignatura: una manera molt amena d'aprendre. Aquí us deixem les fotos que vam fer, esperem que us agradin! Però el que també vam fer, va ser fer uns amics de l' Institut Joaquima Pla i Farreras , de Sant Cugat del Vallès.             Institut Joaquima Pla i Farreras,Sant Cugat del Vallès Vàrem compartir aquesta agradable jornada amb la Cristina Heras, professora de clàssiques d'aquest institut, i els seus alumnes de 1r i 2n de batxillerat, dels quals us posem les fotos:                                                    La Cristina amb el

Com bé sabreu, cada cultura té les seves curiositat i ja fa poc vam repassar-ne unes quantes de la cultura romana. Avui ampliarem aquesta llista. Els romans es rentaven la cara, les cames, els peus i les dents cada 8 dies. Però a partir del segle III d.C. es va posar de moda el fet de banyar-se i molt rics van començar a construir-se banyeres a casa seva. Banyera romana L'emperador romà Neró congelava els seus sucs de fruita i els seus vins amb gel. Per tant el podríem considerar l'inventor del gelatí Juli Cèsar va voler celebrar les seves victòries d'Orient invitant durant 6 dies a 260.000 persones en el que va ser el banquet més gran de la història. Las dones fabricaven la seva pròpia base de maquillatge amb vinagre, mel i oli d'oliva. Per aconseguir un color blanc a la cara empraven plom, excrements de cocodril, entre d'altres materials. I per pintar-se els llavis usaven fruites podrides o vi ranci. Popea (esposa de Neró) en tots el

Avui dia, quan algú és mala per sona, diem que anirà a l'infern, abans però, a l'antiga Roma es deia que seria enviada pels déus al Tàrtar , a l a part de l'inframón i seria condemnada a patir un càstig eternament. Han sigut molts els càstigs atribuïts, però jo us explicaré un de tants, el càstig de Tàntal . Tàntal era el fill de Zeus i de la nimfa Plut o. Va ser rei de Frígia, però també era conegut per a ser un gran traïdor. Frígia al mapa Un dia, Tàntal va ser convidat pel déu Zeus a la taula dels déus a l'Olimp, allà va menjar, va escoltar, va parlar i el més important: va assabentar-se'n de tots els secrets dels déus. Tàntal, que era una mica bocamoll, i també tenia moltes ganes de fer-se l'interessant i l'entès davant els seus amics, va començar a explica r tot el que havia sentit dir. No només va fer això, sinó que també va robar nèctar i ambrosia , que eren els aliments que les divinitats solien menjar, i els va r