CAPTATIO BENEVOLENTIAE
Provem d'encaixar en escenes boniques, amb porcs de diumenge farcits de gavines, en grans sobretaules on els avis canten, en nits bora el foc abraçats a una manta. Es tracta de ser els simpàtics del barri, els que ballen i ballen fins que els músics parin, irrompre arrogants lluint les millors gales, en discos amb dones amb feines estables. I a vegades ens en sortim, i a vegades ens en sortim. I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim. Busquem quedar bé en el retaule magnífic, dels que van pel món amb posat monolític i afronten la vida mirant-la a la cara i un dia contents compren flors a sa mara. Intentem trampejar per ser persones dignes. El pare modèlic que volen les filles, el de la veu greu, el de la mà forta, que paga un vermut i que arregla una porta. I després tancar els ulls i sentir el món en calma, hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’u