CLÀSSICS A LA ROMANA

Epicur va néixer a Samos al 341 aC i va morir a Atenes al 270 aC. Era un filòsof grec i un dels més singulars i polèmics de la filosofia hel·lenística.                                         Hulton Archive-S.III.D.C Va ser el qui va fundar l'escola el Jardí i per una altra banda va fundar l'escola de l'epicureisme. Se'l considerava el pare de l'epicureisme a Atenes. L'escola fou anomenada així, per l'existència d'un jardí, que era el lloc preferit on els seus membres es trobaven, a base d'això Epicur va prendre aquest nom. A l'escola el Jardí, s'estudiava la física atomista de Demòcrit. Demòcrit era el que defensava que tota la realitat estava constituïda per matèria. Composta per àtoms (unitats mínimes de la matèria, indivisibles). El pensador defensava els plaers de la vida com: menjar el teu plat preferit, dormir quan estàs molt cansat, procrear… DIVISIÓ DE LES 3 APARTATS DE LA FILOSOFIA Era un filòsof hedonista, que dividia la seva fil

La bellesa en l'Antiga Roma era molt important en l'època, sobretot en les classes altes i adinerades. Cridava l'atenció tan dels homes com de les dones i ambdós es maquillaven i pentinaven fins al punt de l'exageració en alguns casos.  El cànon de bellesa és el conjunt de les característiques que una societat considera com a bonic, atractiu, en una persona o objecte. Aquest pot variar històricament i és diferent en diferents cultures. Els romans tenien uns canons molt definits en els que buscaven l'harmonia i la simetria. Això ho podem comprovar en les escultures que ens han deixat els romans.  Els romans han influït en l'estàndard de bellesa occidental. El cànon masculí corresponia a homes alts, musculosos, cabell abundant i fosc, boca petita i mandíbula marcada.  L'Apol·lo de Belvedere El cànon femení corresponia a dones de constitució petita, primes però robustes, amb els malucs amples i els pits petits. A la cara els agradaven els ulls grans de color c

Totes les mitologies tenen criatures famoses. Algunes d'aquestes criatures són grans monstres que van lluitar contra els déus o contra els semidéus. D'altres criatures, com en Quiró (un centaure), van ser importants en alguns mites per ajudar als protagonistes en les seves aventures. Però de diferents maneres totes tenen una cosa en comú: han passat a la història. Actualment moltes d'aquestes criatures, com els dracs, les Hidres o les Gorgones, són fàcilment reconegudes, o si més no es relacionen fàcilment amb la mitologia grega o romana.  Però hi ha algunes criatures que no han sigut tan importants en els mites, i que per tan poca gent les coneix. En aquesta entrada mencionaré algunes d'aquestes curioses criatures mitològiques i els seus orígens. Blèmies (Epistigis en grec) Aquestes estranyes criatures són reconegudes en diverses mitologies, i de fet tenen el seu paral·lel fins i tot en històries índies, africanes o xineses. Però tot i els diversos orígens són més reco

L'oracle de Delfos ha escrit una gran part de la història clàssica. És per això que avui en dia Delfos es considerada una de les troballes arqueològiques més importants de la Grècia clàssica. Aquest santuari, dedicat a la serp Pitó , està situat al peu del mont Parnàs (regió de Fòcida), i va ser consultat per governadors, no només de les polis gregues, sinó que també de l'Àsia menor o Egipte. QUÈ ÉS UN ORACLE? Oracle pot ser utilitzat de dues maneres diferents, ja que era el nom que podien rebre tant els sacerdots com les sacerdotesses, però també es pot interpretar com un missatge diví tramès i interpretat per un santuari.  Els oracles van ser fruit de la necessitat humana de saber el futur i fer les coses segons els criteris divins. L'oracle de Delfos en concret era transmès per la Pitonissa i interpretat pels sacerdots del deu Apol·lo . EL MITE DE L'ORACLE DE DELFOS "Apol·lo i la serp Pitó", Pieter Paul Rubens Segons la mitologia grega, es diu que després q

Helena era una dona amb una extraordinària bellesa. Era filla de Zeus i de Leda, tot i que va ser criada més pel rei Tíndar  d'Esparta que per Zeus. A causa de la seva bellesa, quan era molt jove, va ser reptada per Teseu, amb la intenció de casar-se amb ella, però gràcies en els seus germans majors: Càstor , Pòl·lux i Clitemnestra , va ser rescatada. Molta gent demanava la mà d'Helena i al final va acabar casant-se amb el rei grec d'Esparta, Menelau.  Pintura de Dante Gabriel Rossetti, 1863 Al principi del matrimoni, tot anava bé, van tenir una filla anomenada Hermione . Però les coses van començar a complicar-se, quan va aparèixer Paris, fill del rei de Troià, que feia una visita a Esparta, va provocar el desig d'Helena i es van enamorar mútuament, gràcies a la intervenció d' Afrodita , ja que ella considerava que Helena era la deessa més bella de l'Olimp. Paris va aprofitar la marxa cap a Creta que feia Menelau, a causa de l'enterrament del seu avi. Va

Perseu era fill de Zeus i Dànae.  Va ser un heroi semidéu, i va dur a terme nombroses tasques sobrenaturals. Acrisi (rei d’Argos i pare de Dànae), va tancar Dànae en una torre de bronze després que un oracle l’avisés que el fill de la seva filla seria la causa de la seva mort, per així evitar que Dànae tingués un fill. Dànae de Mabuse, Jan Gossaert Zeus va ser l’únic que va aconseguir entrar a la torre, convertint-se en pluja d’or, de la qual després va néixer Perseu. Quan Acrisi se’n va assabentar, va tancar Dànae i el seu fill en una caixa i els va tirar al mar, però gràcies a la protecció de Zeus van poder arribar a l’illa Sèrifos, on van ser acollits per Dictis. Perseu va créixer juntament amb lla seva mare i el rei de l’illa, Polidectes.  Quan Perseu ja era més gran, Polidectes es va enamorar de la seva mare, i li va demanar que li portés el cap de Medusa (una cosa gairebé impossible) per treure-se’l de sobre i així estar sol amb la seva mare. Perseu i Medusa Per derrotar a medusa

Les primeres monedes, van aparèixer a l'illa d'Egina, al 600 a.C. Estaven fetes de plata i es caracteritzaven per ser serigrafiades amb una tortuga, com a símbol de prosperitat  de la polis, gràcies al comerç marítim. Altres monedes, duien la serigrafia d'unes òlibes com a senyal de la saviesa i també cavalls, entre d'altres, com Pegàs. També dir, que a la cara oposada, estava impresa la cara de la deïtat que, majoritàriament, veneraven en aquella polis. Moneda del 600 a.C. amb la serigrafia d'un Pegàs Gràcies a les fonts d'informació, veiem que les monedes no es van crear per la conveniència dels ciutadans, sinó que fou per l'obligació de pagar als soldats, que necessitaven una forma específica de cobra el seu salari, i així, alhora, l'estat s'assegurava de pagar a tots de forma igualitària. Històricament, en la època de la seva creació, es veu que tot i tenir la moneda, el bescanvi seguia sent la forma de "pagament" en el comerç marítim,

Quin és l'orígen del nom Pandora? El nom Pandora prové del grec i està format per "pan" que significa tot (en la seva forma neutra plural significa totes les coses ) i "doron" que significa regal . Es pot dir que el seu significat és "la que dóna totes les coses".                                                                                                                                                    Pandora en Grec seria escrit així:  Πανδώρα        Qui era Pandora? D'acord amb el mite grec, Pandora va ser la primera dona de la humanitat de la mateixa manera que Eva ho va estar d'acord amb la cultura cristiana.  El mite de Pandora, com veurem després, explica com es van estendre els mals al món dels homes. D'acord amb aquest mite, la curiositat d'una dona en va ser la causa i aquesta explicació sovint s'ha interpretat com un símbol masclista.    Pandora , Gabriel Rossetti.    Mite de Pandora  Quan Prometeu va robar el foc

Aristòtil va ser un filòsof de l' Antiga Grècia , probablement el de major importància juntament amb Plató en tota la història de la filosofia, doncs la seva lògica, naturalisme i ètica van dominar en el pensament europeu durant gairebé dos mil anys, fins ben entrat al segle XVI. Va néixer l'any 384 a.C. a Estagira (Grècia), una colònia grega veïna de Macedònia, i va morir el 322 a.C. a Calcis (Grècia).  Escultura d'Aristòtil El seu pare, Nicòmac , era el metge dels reis de Macedònia i amic del rei Amintes II de Macedònia.  Als 17 anys va anar a estudiar a Atenes, a l' Acadèmia de Plató , on hi va romandre 20 anys fins la mort de Plató (347 a.C.), primer com a alumne i més tard com a professor. Al morir Plató va marxar d'Atenes, probablement decebut per no dirigir l'acadèmia, càrrec que va recaure en Espeusip , nebot de Plató . A partir de llavors, es va dedicar a viatjar. Plató conversant amb els seus deixebles , ? (principis del segle I d.C.)  El 343-342

Bust de bronze de Demòcrit (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols) Va ser un filòsof grec, nascut  el 460 a.C i morí entre el 370-360 a.C. Tot i haver estat contemporàni a Sòcrates es diu que és un dels filòsofs presocràtics. Va realitzar llargs viatges d'estudi per Egipte (hi va viure 5 anys) i a Àsia. Demòcrit va ser deixeble de Leucip i gràcies al viatge a Àsia va tenir un camp d'interessos que li van proporcionar ser especialment recordat per la seva concepció atomista d'un univers compost únicament per àtoms i buit. Se l'ha considerat com "el pare de la física" o "el pare de la ciència moderna". La teoria atòmica de l'univers consistia en que consideraven la idea que l'àtom era la partícula més petita en tot l'univers. Aquesta teoria, al igual que totes les teories filosòfiques gregues, no dóna suport als seus postulats mitjançant experiments, sinó que s'explica mitjançant raonaments lògics. Era conegut com el "filòsof que r

Caront, el barquer Es fill de: Erebus ; deu primordial de la foscor i l'ombra, i Nix ; deessa primordial de la nit. Era l'home que a través del riu Aqueront portava a les ànimes de la gent que havia mort fins a l'infern. L' obolus era la moneda amb la qual podien pagar a Caront  per a que els portés fins al lloc on descansarien en pau.  La barca de Caront, José Benlliure Procés per arribar a l'inframón Es diu que un cop les persones eren mortes les seves ànimes anaven a parar fins a la riba de l'Estígia, on Caront si portaven l' obolus ,  els deixava pujar fins portar-los a l'altra riba, que era custodiada per Cèrber i els tres reis infernals: Minos, Radamant i Èac. La barca de Caront, Somni, Nit i Morfeu, Luca Giordano En canvi, es diu que, si no portaven aquesta moneda amb la qual pagar a Caront, la seva ànima era condemnada a vagar durant cent anys a la vora del riu. D'aquests reis, Èac s'encarregava de jutjat a les ànimes dels europeus, Rada

Les sirenes són criatures marines mitològiques. No està molt clar de on van sortir, però hi ha gent que creu que són filles de Melpòmene (la musa de la tragèdia) i de Aquelou (el déu del riu). Però també hi han altres versions que creuen que són filles de Aquelou i de Terpsícore (musa de la dança) Antigament, se les representava com a uns éssers híbrids meitat dona i meitat au que habitaven en una illa rocosa, però a patir de la Edat Mitjana, se les va començar a representar com les coneixem avui en dia: Dones precioses amb cua de peix. La primera vegada que es va mencionar a les sirenes, va ser a l’ Odissea . Es creu que, antigament, hi havia tres sirenes, i que una tocava la lira, l’ltre cantava i l’altre tocava la flauta. · Les sirenes de la antiga Grècia són les que tenen la meitat del cos de dona i la meitat de una au. Als inicis de la mitologia grega, el nom de sirena tenia el significat de “les que encadenen”, i es creu que estaven lligades a l’inframón. Tenien una veu musical m

Demèter, deessa de l'agricultura, protectora de les collites, de la fertilitat dels camps i responsable del naixement i de la regeneració de les plantes. Demèter va ser una de les deeses més antigues i importants de l'Helade, rebent cultes en nombroses ciutats, de les quals la més destacada és Eleusis. Els seus dos atributs són el blat i la torxa.  Filla de Cronos i Rea, Demèter, forma part del grup principal de déus olímpics. Més tard, Démeter va tenir una filla amb el seu germà Zeus , Persèfone. Demèter, és una de les protagonistes d'un dels mites més famosos de la història: Còpia romana de Démeter, Museu del Prado, S. III El Rapte de Persèfone: La jove Persèfone, passejava per el bosc, recollint flors, quan el déu Hades la va observar, es va enamorar a l'instant i la va convertir en la seva esposa. Hades va agafar el carro de cavalls i va pujar fins a la terra, la jove va sentir que la terra tremolava i just abans que aquesta poguès reaccionar, Hades la va raptar i s