1. EL BANQUET DELS DÉUS
1. El banquet dels déus Οἱ δὲ θεοὶ, ὣσπερ Ὄμηρος λέγει, οὔτε σῖτου ἔδουσιν οὔτε πίνουσιν αἲθοπα οἶνον, ἀλλὰ ἀμβροσίαν παρατίθενται καί τοὺ νέκταρος μεθύσκονται μάλιστα δὲ ἥδονται σιτευομενοι τὸν ἐκ τῶν θυσιῶν καπνόν καί τὸ αἷμα δὲ τῶν ἱεπείων, ὅ ἐν τοὶς βῶμοῖς οἱ ἱεπεῖς περιχέουσιν. Traducció: Els Déus, segons diu Homer, ni mengen pa, ni veuen vi negre, sinó que serveixen ambrosia i s’embriaguen de nèctar, i es complauen alimentant.se sobretot del fum dels sacrificis i de la sang, que els sacerdots escampen pel voltant dels altars, dels animals sacrificats. Aquest és un text de Llucià , que ens explica de què s'alimenten els déus grecs, segons la mitologia. Així, doncs, mengen néctar i s'embriaguen amb l'ambrosia. D'altra banda ens deixa entreveure com es duien a terme els sacrificis. Els humans sacrificaven un animal: el fum era pels déus i el que quedava s'ho menjaven ells (llestos, aquests grecs!). Sintàcticament té poca cosa a comentar: una oració subordinada