Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2023

CÀSTOR I PÒL·LUX

Imatge
Leda, fill del rei Testi, reina d' Esparta es va casar amb Tindàreu i va tenir dos fills; Càstor i Clitemnestra . Al mateix temps, Leda va donar a llum a dos fills de Zeus; Pòl·lux i Helena. Pòl·lux, al ser fill del déu Zeus era immortal, en canvi Càstor, que era fi . ll de l'humà Tindàreu, era mortal. Tots dos van ser engendrats la mateixa nit. Primer Càstor, i al cap d'una estona, Pòl·lux. Càstor i Pòl·lux anomenats també Dioscurs, van ser dos herois i bessons. No obstant això,  Pòl·lux, al ser fill del déu Zeus, va ser el germà bessó immortal de Càstor, i Tindàreu va recuperar el seu tro a Esparta i va adoptar a Pòl·lux com a fill seu.   Els dos germans tenien habilitats: Càstor se'l coneixia sobretot per cavalcar i domar cavalls i el seu germà, per l'habilitat en la lluita cos a cos. Se'ls representa com a dos joves despullats amb un casc en forma d'ou perquè la seva mare Leda, va pondre dos ous.        Castor i Pòl·lux Museu de Varsòvia Ells eren l&#

LAUDA SION

Imatge
György Orbán és  un compositor Hongarès nascut l'any 1947 a romania. Després d'estudiar va ser professor d'acadèmia de música de Cluj-Napoca fins que l'any 1979 va haver d'emigrar de Romania a Hongria, on allà va acabar sent professor de composició a l'Acadèmia de música Liszt de Budapest, el 1982.  György Orbán La seva música coral és una barreja de renaixement litúrgic tradicional i barroc. Una de les peces més conegudes que  va compondre es "Lauda Sion", escrita en llatí i la seva lletra diu: Lauda, Sion, Salvatorem Aclama, sió, salvador Lauda dulcem et pastorem aclama el líder i el pastor In hymnis et canticis En himnes i cançons Quantum poses, tantum aude: Per molt que t'atreveixis: Quia major omni laude Perquè és més gran que tots els elogis Nec laudare sufficis Tampoc n'hi ha prou amb aclamar Hi ha molts cors arreu del món que canten aquesta cançó, però el més proper que tenim en el Vallès Oriental és el Cor Infantil Amics de la Unió, si

EL CONCEPTE DE BELLESA A L'ANTIGA GRÈCIA I COM ES REFLECTEIX EN L'ACTUALITAT

Imatge
Segurament molta gent es pensa que l'important de la bellesa en l'Antiga Grècia era l'exterior, és a dir com et veies físicament. Però a part de ser així, també hi havia una cosa imprescindible, la bellesa de l'ànima, un ésser humà havia de tenir una ànima bella i bonica, igual que també havia de tenir un cos harmònic i agraciat. Així doncs, anem a descobrir quin era el veritable concepte de bellesa, i anem a veure si concorda amb els estàndards de bellesa que tenim en l'actualitat. Des del Renaixement , les obres d'art i poesia Grega i Romana han tingut molt en compte la bellesa estètica, i gràcies a això nosaltres hem agafat una mica d'aquest concepte de bellesa, així doncs, creieu que els de l'Antiga Grècia veien bellesa on la veiem nosaltres avui en dia? Com ha anat evolucionant i com s'ha anat modelant aquesta manera de veure la bellesa? CÀNON DE BELLESA GREC El cànon de bellesa a Grècia es basava bàsicament en l'harmonia i les matemàtiques.

ESTÀTUES GREGES I ROMANES

Imatge
Al llarg de l'antiga Roma, hi ha hagut moltes coses destacables com la seva cultura, la vestimenta l'art, etc. En aquesta entrada escriure sobre les estàtues de l'antiga Grècia i roma. En els museus  vaticans  podríem trobar l'estàtua de Laocoont i els seus fills, és una de les millors obres representativa del període hel·lenístic, al cap de Laocoont es pot veure una expressió de dolor i malestar i tristesa, el de l'esquerra que ja ha estat mossegat per la serp es veu com si estigués pàl·lid i mig mort.                                                                                                             Lacoont i els seus fills , Agresando, Polidoro i Atenoro de Rodas L'estàtua d'Apol·lo Sauroktonos és una de les obres més importants de  Praxíteles , on es representa el déu Apol·lo recolzat a un arbre. Es representa la joventut d'Apol·lo, i fent activitats molt properes a l'ésser humà. Aquesta estàtua servirà d'inspiració als autors del  Qu

LES TRES MOIRES

Imatge
Les Moires eren un trio de deesses, cadascuna amb un paper específic en la gestió del destí. Cloto, la filadora, començava el procés en teixir el fil de la vida. Li seguia Làquesis, la que mesurava, qui determinava la longitud del fil, i per tant la durada de la vida. Finalment, Àtropos, la que no podia ser evitada, tenia la tasca ombrívola de tallar fil en el moment apropiat, posant fi a la vida d'un individu.                                                                                      Las tres Moiras , David Armas Representacions i Simbolisme: Les Moires eren sovint representades com a ancianes vestides de blanc que treballen en un teler diví. Aquest teler és símbol del destí i el temps. Els seus noms i atributs personificaven la idea que el destí de cada ésser humà està predestinat des del naixement i que no es pot escapar del seu destí, per la qual cosa són sovint associades amb la fatalitat.    Las tres Moires , tomba d'Alexander von der Mark  Origen de les Moires:

LEDA I EL CIGNE

Imatge
El mite de Leda i el cigne és un dels relats més sensuals de la mitologia grega, en ell ens explica de manera figurada les passions i debilitats humanes.                                                                        Escultura de Leda Uns dels atributs més sorprenents de Zeus és la seva capacitat per transformar-se en qualsevol forma que triï, sovint en la forma d'algun animal per tal de seduir a les dones.  La versió més popular d'aquest mite diu que Leda era una dona molt bonica, tant que fins i tot Zeus la desitjava. Un dia mentre caminava pel costat del riu Eurotas,  es va trobar amb un cigne preciós que s'escapava de l'atac d'una àguila. Ella el va protegir i es va deixar seduir per aquest, que era Zeus transformat. Aquella mateixa nit Leda es va unir al seu marit Tindàreu rei d'Esparta i van engendrar fills.                                                                                                              Rei d'Esparta D'aquesta

LA HISTÒRIA DEL LABERINT DE CRETA

Imatge
El laberint de Creta o més conegut com el laberint del minotaure, és un dels mites més coneguts de la mitologia grega. El mite ens parla sobre el minotaure el qual era fill de Pasífae, dona del rei Minos de Creta i del bou blanc enviat per Posseïdor. El rei Minos va demanar-li ajuda a Posseïdor per poder arribar al tron, el qual va accedir, però a canvi li va demanar que sacrifiques a un bonic bou blanc com agraïment. Però quan Minos va veure-ho bonic que era el bou blanc, va voler quedar-se'l. Així que el va amagar i va sacrificar un bou normal. Posidó va adonar-se'n i ofès per l'acció de Minos, com a venjança va fer que Pasífae s'enamorés del bou blanc enviat per ell. D'aquesta unió naixeria el Minotaure, una criatura mitològica meitat humà, meitat bou el qual era molt agressiu i s'alimentava de carn humana.                                           Bust del Minotaure exposat al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. El rei Minos horroritzat va ordenar a l&#

SAFO DE LEBOS

Imatge
Durant tota la història, la literatura escrita per dones ha sigut menyspreada, exclosa dels àmbits cultes i en molts casos desacreditada per una societat dominada per el patriarcat que no va ser capaç de valorar el talent d'aquestes grans autores quan encara estaven vives. P erò aquest no és el cas d'aquesta autora, no, en el seu cas, el talent va ser tan obvi que fins i tot filòsofs com Plató la consideraven la desena musa. Safo va néixer a la illa grega de  Lesbos a finals del segle VII aC. Va ser una poetessa, compositora i autora de l'antiga Grècia. No se sap amb exactitud la seva data de naixement o de mort, ja que la seva vida encara avui resulta desconeguda.       En els dies de Safo,   John William Godward 1904 Provenia d'una família aristòcrata, tal i com demostra el fet de que pogués llegir, escriure i tenir certs coneixements sobre la musica, un fet molt estrany en una dona a la seva època. Sempre s'ha presentat Safo com a professora d'una escola de

QUINA VA SER LA CAUSA DE LA GUERRA DE TROIA?

Imatge
La guerra de Troia es coneix com una llegenda que apareix en els poemes recs de La Ilíada  d'Homer i a l'Odissea.  La causa de la guerra de Troia va començar quan tres deesses, anomenades Afrodita, Atena i Hera , discutien i es barallaven entre elles per saber quina de les tres era la mes guapa. Atena, Afrodita i Hera, estaven tan empipades entre elles, que van decidir entre les tres que un príncep de Troia fos el jutge per decidir quina de les tres era la mes bella. El príncep s'anomenava Paris. Cada una de les deesses va oferir al príncep uns regal en retorn. La primera, Hera, li va voler oferir poder i riquesa. La segona, Atena , li va oferir coneixements i habilitats en la guerra. La tercera, Afrodita, li va prometre l'amor de la dona més guapa del món, que es deia Helena. El príncep, va decidir l'Afrodita. Helena, que era la dona la qual Afrodita li havia promet l'amor al príncep, es va enamorar d'ell. Helena i el príncep, Paris, van fugir junts a Troi

PERSEU I MEDUSA

Imatge
Perseu era un heroi de la mitologia grega i el fill de Zeus, el rei dels déus, i  Danae , una princesa mortal. El rei  Polidectes , que desitjava casar-se amb  Danae , va enviar Perseu a una perillosa missió per desfer-se'n. Li va demanar a Perseu que li portés el cap de la Gòrgona Medusa com a regal de casament. Les Gorgones  eren criatures horribles amb serps en lloc de cabell i el poder de convertir en pedra qualsevol que la mirés directament als ulls. La més famosa de les tres Gorgones era Medusa, l'única mortal entre elles. Perseu va rebre ajuda dels déus, en particular d'Atena i Hermes. Li van donar un escut polit com un mirall, una espasa esmolada i ales daurades. A més, li van donar consells sobre com enfrontar-se a Medusa sense mirar-la directament als ulls. Usant les seves ales daurades, Perseu va arribar al cau de les Gorgones. Mentre Medusa i les seves germanes dormien, Perseu va mirar el reflex de Medusa al seu escut i, així, va poder evitar la seva mirada mort

L'ORIGEN DE TOT

Imatge
Els grecs eren una civilització molt peculiar. Una de les coses que sempre els ha caracteritzat era la seva religió, principalment el tipus d'aquesta que en tenien. Els grecs tenien una religió politeista, és a dir, creien en la existència de més d'una divinitat.  D'aquestes n'hi havia de dos tipus; déus i semidéus . La diferència era que els déus eren el resultat de la unió de dos déus i els semidéus el d'un déu o deessa amb una mortal. Aquets fet va marcar que els semidéus nasquessin amb una condició que no tenien els déus, la mortalitat .  De totes maneres, no tots els déus tenien aquest origen, els primers de tot en van tenir un altre. Ens hem de remuntar molt temps abans de que la vida arribes al planeta fins i tot, ens hem de remuntar a una època on només hi havia dos éssers, Gea i Urà . Aquetes dues criatures van tenir molts fills, tots ells eren monstres com ara els Ciclops i els Titans . Ens centrarem en aquests últims. Un dels fills de Gea i Urà va ser

LA CAIXA DE PANDORA

Imatge
El nom de Pandora significa "la que ho dóna tot", va ser la primera dona creada pels déus. Es diu que va ser creada per ordre de Zeus, el rei dels déus, com a part d'un càstig pels mortals. Cadascun dels déus de l'Olimp va contribuir en donar-li dons i virtuts per adornar a Pandora. Afrodita li va atorgar bellesa i gràcia, Hermes li va donar persuasió, Apol·lo  li va concedir el do de la música i del cant, i així successivament. Malgrat aquests dons aparentment beneficiosos, cada déu i deessa li va inculcar una advertència important, que era que mai podria obrir una misteriosa caixa que li va ser lliurada. La curiositat de Pandora finalment la va portar a desobeir la prohibició dels déus. Un dia, incapaç de resistir a la temptació, Pandora va decidir obrir la caixa. En fer-ho, va alliberar una sèrie de mals i desgràcies que es vam precipitar sobre la humanitat. Entre aquests mals hi havia la malaltia, la bogeria, l'enveja, l'avarícia, la discòrdia, la vellesa

EL NAIXEMENT DELS PRIMERS DÉUS OLIMPICS

Imatge
Per entendre l'origen dels Déus olímpics hem de situar-nos primerament al mite de Cronos. Cronos era un tità, fill d'Urà (el cel) i Gea (la terra), quan va créixer es va cassar amb la seva germana Rea. Un dia Cronos va sentir la profecia de què un dels seus descendents li trauria el tron. Va ser a partir d'aquell moment que cada vegada que un dels seus fills naixia ell se'l menjava. En total va devorar a cinc fills, fins que, la seva dona ja farta de la situació va decidir que quan naixés el seu sisè fill l'amagaria. En comptes va embolicar una pedra que simulés que era el nen i li va entregar a Cronos el qual no va sospitar res i llavors el va devorar. Zeus a causa d'això va créixer en secret a l'illa de Creta, criat per nimfes i educat per la cabra Amaltea.                              Cabra Amaltea, Gian Lorenzo Bernini                                                       1615 Quan va ser adult, Zeus, va tornar per enfrontar al seu pare i alliberar als s

ELS SIGNES DEL ZODÍAC

Imatge
La paraula Zodíac   prové del Llatí Zodiakos i significa "cercle  d'animals". Els egipcis van ser els estudiosos més importants del cel nocturn de l'antiguitat.  Quan el sol fa el seu viatge aprenent durant tot un any, ho fa seguint una línia imaginària al voltant del cel que s'anomena eclíptica. Els antics van descriure una sèrie de constel·lacions fetes agrupant estrelles de manera que en resultessin figures imaginatives. Les constel·lacions que es troben sobre l'eclíptica s'anomenen Zodíac perquè la majoria són d'animals reals o imaginaris, com si fos un zoo.  Les observacions astronòmiques i les  primeres   nocions del Zodíac van ser cap a l'any 4000 aC.  Al Zodíac h i ha dotze signes  que cada un d'ells correspon a un mes de l'any aproximadament:  Àries, Taure, Bassons, Càncer, Lleó, Verge, Balança, Escorpí, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos. Però actualment, se'n coneixen tretze, de signes del Zodíac: