Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2019

EL VALLUM ROMANUM

Imatge
El Vallum Romanum és un  nom per definir les estructures defensives construïdes a la província romana de Britània. Aquest Vallum Romanum l'integren el mur d'Adrià i el mur de Antoní. Les restes de tal monument han estat declarades patrimoni de la humanitat per la (UNESCO).                                              Un Tros del Mur d'Adrià L'origen dels murs és deu al nou emperador Adrià, que tenia clar que roma havia de mantenir el seu imperi. Ja que el seu pare, Trajà, n'havia aconseguit la màxima extensió. L'objectiu d'Adrià consistia en deixar estar les regions més orientals de l'imperi per poder consolidar les fronteres de les regions occidentals. Així dons Adrià per protegir la frontera envers els perillosos pictes de Caledònia (Actuals Escocesos), el 122 DC va construir un mur d'una punta de mar fins a l'altre. Batejant-lo amb el seu propi nom.                                                                          M

INVENTS GRECS UTILITZATS ARA (II)

Imatge
11. LA DEMOCRÀCIA Tots els països que tenen instaurada la democràcia com a forma de govern han d'agraïr-ho als grecs. Per salvar els antics atenencs de la crisi social, política i econòmica creada per la rica minoria, Soló va introduir una forma de govern ja utilitzada a Esparta, la qual donava als ciutadans el dret a vot i, a l'assamblea, l'habilitat per triar funcionaris i aprovar lleis: la democràcia. 12. LA GEOMETRIA Tot i que les tècniques geomètriques són conegudes a partir dels antics egipcis, babilònics i inques, varen ser els grecs qui van establir els fets geomètrics per raonament deductiu. Tales de Milet , Pitàgores , Euclides i Arquímedes van donar un nombre de principis i normes geomètrics basades en veritats matemàtiques, les quals encara s'ensenyen a les escoles. Teorema de Tales 13. EL TEATRE La paraula "teatre" prové del grec "theatron" referint-se als seients de les arenas a l'aire lliure on el públic mira

ELS GLADIADORS

Imatge
Els gladiadors eren esclaus castigats pels seus amos, condemnats a la mort, treballs forçats o a ser presoners.  Lluitant, si guanyaven, se'ls hi donava la llibertat, fama, i en alguns casos, molt bona posició econòmica.  També hi havia presoners lliures, com militars o aventurers, que s'hi dedicaven voluntàriament per motius econòmics o  perquè no havien trobat un altre recurs per viure.  Els gladiadors eren entrenats en escoles especials on es preparaven físicament i mentalment. La vida dels gladiadors era molt dura i la seva formació encara més. Per entrenar feien servir armes de fusta amb sobrepès, i tenien una dieta molt estricta que els mantenia forts i musculats. Qualsevol error en la formació podia ser castigat amb la flagel·lació .  Tot i això, tenien una vida més bona que els romans, ja que disposaven de menjar, habitatge i atenció mèdica.      Lluita de gladiadors a l'amfiteatre                                        La paraula gladiador ve del

LES AMAZONES

Imatge
L'ubicació del lloc de procedència de les amazones s'ha anat perdent en el pas del temps. I a dia d'ara ni els més estudiosos es posen d'acord  del lloc on estan situades. Sigui on sigui les amazones estaven formades només de dones guerreres. Es diu que per evitar que hagués qualsevol home en les seves files (tot i que les amazones amb més poder tenien sers), només mantenien relacions sexuals amb estrangers i si tenien descendència masculina, els nadons eren morts o mutilats. Si eren nenes, al néixer se'ls hi seleccionava un mugró i més tard una arma (arc o llança). La batalla de les Amazones , W.Tischbein  Elles no adoraven a un déu masculí,per tant, adoraven a una deessa, Artemisa , segons les llegendes, era la que feia de guia per aquestes guerreres. Entre les amazones més famoses està, Pentisilea, coneguda per participar en la guerra de Troia, demostrant un gran valor en combat. Va ser assassinada per Àquil·les.  Una altra amazona que va destacar en

NERÓ (37 - 68 d.C.)

Imatge
Neró Claudi Cèsar August Germànic fou l'emperador de Roma entre els anys 54 i 68, és a dir, fins la seva mort. Va ser l'últim de la dinastia Júlio-Clàudia . Neró va néixer, amb el nom de Luci Domiti Ahenobarbo, el 15 de desembre de l'any 37 a Antium (Itàlia). Era fill del cònsol Gneu Domici Ahenobardo i d'Agripina la Menor, besnéta de l'emperador August. L'any 49 Agripina es casà amb el seu oncle, l'emperador Claudi I, qui més tard va adoptar a Neró.  Més tard, l'any 53, Neró es va casar amb la filla de Claudi, Octàvia, i per tant va ser anomenat successor del tro, evitant al seu fill biològic, Britànic. Després de l'assassinat de Claudi, un any després, Neró va ser declarat emperador amb disset anys. Els cinc primers anys de Neró com a emperador foren marcats per la moderació i la clemència, tot i tenir presoner al seu rival Britànic, a qui va assassinar el 55. Quatre anys més tard va manar assassinar a la seva mare per criticar a la seva a

LA FUNDACIÓ DE TEBES

Imatge
Quan va abandonar la recerca d' Europa , Cadme i la seva mare Telefaassa van escollir viure a la ciutat de Tràcia. Un cop morta Telefaassa, Cadme anà a consultar l'oracle de Delfos, que li va aconsellar fundar una ciutat.  Per escollir el lloc li caldria seguir una vaca fins on caigués extenuada. A la mateixa regió de la Flòcida trobà un ramat de vaques i les seguí fins que en un lloc de Beòcia, es va ajeure, però un dragó que allà protegia la font d'Ares matà alguns dels homes de Cadme. Cadme va matar el dragó i tot seguit sembra les dents segons el consell donat per Atena. Llavors brotaren de la terra uns violents guerrers, que van rebre el nom de sembrats. A Cadme se li acudí llençar pedres entremig d'ells i, acusant-se mútuament es barallaren entre sí. Només en sobrevisqueren cinc, que fundaren amb Cadme Tebes i esdevindrien els avantpassats de les famílies més il·lustres d'aquesta ciutat. Passat el temps en què Cadme hagué d'expiar la mort del d

ELS SÀTIRS

Imatge
Els sàtirs eren unes criatures mitològiques gregues pròpies de les muntanyes que habitaven en els boscos. Es caracteritzaven pel seu aspecte, eren meitat humans i meitat animals. Físicament tenien potes i cua de cabra, i també unes banyes i unes orelles ben punxagudes. Cal remarcar que tenien molt de pèl en el seu cos.                                                                                     sàtir Els sàtirs normalment perseguien a les nimfes per tal de poder satisfer les seves pròpies necessitats sexuals. També els hi encantava la música i la dansa, però la seva activitat preferida, a part de perseguir nimfes, eren les festes. I eren uns amants del vi.                                          Diana i les seves nimfes sorpreses pels sàtirs, Pedro Pablo Rubén LES LLEGENDES DELS SÀTIRS Els sàtirs encarnaven la força de la naturalesa, la fertilitat i el creixement dels dons de Ceres i Dinoís , és a dir formaven part del seguici de Dinoís i a vegades

EL CÈRBER

Imatge
El Cèrber  també anomenat el Ca Cèrber era un gos amb 3 caps, un cua de serp i  serps al coll de cada cap de gos. Aquesta espècie de gos era tant estranya que tant com la seva saliva i el seu alè eren verinoses. Aquesta criatura era fill d' Equidna i de Tifo  i germans de la Hidra i la Quimera . Aquesta criatura sempre a tingut el seu treball que era ser el guàrdia de les portes de l'Avern de l' Hades (deu dels morts) que des enllà impedia la sortida dels morts i l'entrada dels vius. El Cèrber sempre estava encadenat a la porta de l'Avern, fent la seva feina. Vigilar l'entrada de les persones vius dins del mon dels morts i l'entrada dels morts al mon dels vius, bàsicament que no surtis cap anima de l'Avern.                                                                    Hèrcules i Cèrber , Johann Berharn Fischer Von Erlach 1. PER QUÈ VOLDRIEN FUGIR LES ÀNIMES? En els morts se'ls col·locava un òbol (moneda de l'època) a l

BUST D'HOMER

Imatge
Homer era un poeta entre el segle VII i VIII (aC) a Grècia. És creu que va néixer a Quios. Segons la llegenda, no sap si Homer va existir realment. També Diuen que va ser un poeta grec al qual s'atribueix l'autoria de la Ilíada i de l'Odissea. A quests dos poemes són els poemes èpics de l'antiga Grècia. Saben que la vida d'Homer no és sap si va ser real o no, és van dir 7 Ciutats del su Naixement: Colofó, Cumes, Pilos, Ítaca, Argos, Atenes, Esmirna i l'esmentada Quios. Encara que la vida d'Homer siguin i moltes vides inventades que han arribat fins ara a la nostra informació, hem de saber su famosa ceguesa que era llegendari i novel·lesca. Homer va ser Presentat com ara un fill d'una òrfena anomenada Creteidas, que el va donar llum a Quios . Va Tenir una vida bohèmia, al cap d'un temps va tenir una malaltia que li va deixar cec. Homer va morir en una illa al (800 aC). Aristótil  contemplant el bust d'Homer,   Rembrandt Ara sabe

ATENA

Imatge
Atena, coneguda també pel seu nom llatí Minerva, és la deessa de la saviesa, la guerra, la intel·ligència i els artesans. NAIXEMENT D'ATENA Atena és la filla de Zeus i Metis . El seu naixement no és gaire comú, més ben dit es bastant peculiar i estrany. La llegenda diu que Gea i Urà ja havien advertit a Zeus que si la seva dona tenia una filla seguidament tindria un fill que el destronaria. Això va fer que Zeus s'empasses a Metis, per tal de que no pogués tenir la filla. Alhora del part Zeus va començar a sentir uns forts dolors dins del seu cap, i va ordenar a Hades que li obris el cap. De la ferida del cap en va sortir Atena ja adulta, amb el seu casc, armadura i llança i també amb la decisió de ser verge.  Atena amb el seu casc, armadura i llança CONFLICTE ENTRE ATENA I POSIDÓ Aquest conflicte va començar quan  es va fundar la ciutat de Polis. La gent havia decidit que el nom de la ciutat havia de fer referència a un déu, i estaven entre dos: Ate

CONSTANTÍ I EL GRAN

Imatge
Constantí I el Gran va néixer a Naissus, Dàcia el 27 de febrer de 272, i va morir a Ancycrona, Pont, el 22 de maig del 337. Va ser el primer emperador romà que professà el cristianisme. Constantí va rebre el títol d'august per les seves tropes el 25 de juliol del 306 i va governar l'Imperi Romà, el qual es trobava en constant creixement, fins la seva mort. També refundà la ciutat de Bizanci , la qual més tard va anomenar Constantinopolis que significa "ciutat de Constantí", després la declarà la Nova Roma. Era fill d'un oficial grec, Constanci Clor, que l'any 305 va ésser anomenat August. Un any després mor Constantí i és proclamat emperador per les tropes locals, enmig d'una situació política complicada, agreujada per les tensions amb l'antic emperador Maximià, i el seu fill Majenci. Constantí derrota a Maximià el 310 i al seu fill a la batalla de Ponte Millivio, el 28 d'octubre del 312. Una tradició afirma que Constantí va tenir una visió

CONSTANTÍ I

Imatge
Flavius Valerius Aurelius Constantinus (272-337) conegut com Constantí I, va ser emperador de l'imperi Romà des del 306 fins al 337 Dc. La seva importància ve de que va ser el primer emperador cristià.Tot i que no fou batejat fins al final de la seva vida. Va néixer a Naissus, l'actual Nis a Sèrbia i va morir a Nicomèdia. Va ser fill de Constanci I i d'Helena. Va acompanyar el seu pare a Britània on quan va morir el seu pare va ser proclamat emperador per les seves tropes.El seu regnat no fou fàcil, perquè uns sis emperadors li van fer front per establir-se amb el poder.  Constantí va refundar la ciutat de Bizanci canviant-li el nom a "Constantinoble" la que fins el segle XV devia el seu nom a Constantí. Actualment és anomenada Istambul. Se'l recorda per haver promulgat l'Edicte de Milà l'any 313. Unes lleis que legalitzaven el cristianisme en l'imperi Romà i que consagraven la llibertat de culte. Això, fou clau en la expansió del cr

CIRCE

Imatge
Circe fou una deessa/bruixa, que vivía a l'illa d'Ea. Filla dels dos grans titans Hèli i Perseis i germana d'Etees, Egea, Pasifae i Calipso. Circe oferint una copa a Ulisses. John William Waterhouse D'aquesta deessa en trobem un mite que apareix en l'Odissea d'Homer que ens diu que després de que Ulisses passés pel país d'Estrígons i s'encaminés juntament amb la seva tropa cap a l'illa de la deessa Circe, Els homes d'Ulisses amb el capdavant d'Euríloc, van decidir endinsar-s'hi per descobrir cada racó d'aquesta, on minuts després van arribar a una vall on hi van trobar un bell Palau, el Palau de la deessa Circe. Tots els homes menys Euríloc, no es van resistir a entrar i un cop dins, s'hi van trobar a la jove Circe que els esperava  hospitalàriament i que els convidà a un banquet.  I just en el moment en què tots estaven menjant, la deessa agafà la seva vareta i un per un, va convertir a tots els homes en animals c

DIONÍS

Imatge
Dionís era fill de Zeus i la mortal Sèmele, déu del vi, l'agricultura i vegetació, però també era conegut com el déu del teatre, per l'emoció i el caos. Organitzava diferents festes i banquets .                                                               Déu Dionis Segons el mite, Hera molt gelosa de Sèmele va convènçer-la dient-li que Zeus l'estava enganyant, l'hi deia que ell no era Zeus sinó un mortal que es feia passar per ell i perquè li digues la veritat sobre qui era i demostrar la seva immortalitat havia de preguntar-li que l'hi mostres tot el seu poder i tota la seva esplanador. Zeus per complaure va aperèixer envoltat de llamps i trons els quals van provocar la mort immediata de Sèmele. Llavors saben que Sèmele estava embarassada del seu futur fill, Zeus ràpidament l'hi arrencar el nadó encara viu del ventre perquè pogués completar la gestació. Amb l'ajuda d'Hermes se'l cosir a la cuixa, on sis mesos més tard va poder néixer.

ÈDIP REI de SÒFOCLES

Imatge
Èdip Rei, de Sòfocles, és una tragèdia grega que pertany al cicle tebà, on s'explica la història dels Labdàcides, una dinastia fundada per Làbdac, el pare de Laios i avi d'Èdip.  Tot i que hi ha hagut moltes versions diferents i moltes d'elles contradictòries, explicaré la que té més semblança a la història de Sòfocles.  Èdip Rei, de Sòfocles Tebes era una ciutat maleïda des del principi del seu origen, una característica que marcarà tots els que siguin reis d'aquesta ciutat.  Quan Laios, pare d'Èdip, torna a Tebes per recuperar el tron que legítimament li corresponia, arrossegava la maledicció de Pèlops , per haver raptat i violat el fill Crisip del rei d'Èlide.  L'oracle de Delfos va predir que Laios moriria a mans del seu futur fill, i així és com decideix imposar-se una castedat forçosa. Tot i que, una nit es deixa endur per l'impuls eròtic i Iocasta, la seva dona, queda embarassada. Endut per la por del que havia predit l'oracle,