Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2020

LIVIA DRUSIL·LA

Imatge
Al ser una dona, no es conserva massa de la seva infantesa ni joventut, ell va néixer allà l'any 58 a.C.  Lívia es va casar amb Tiberi Claudi Neró i van tenir a Tiberi, que acabaria essent l'emperador cap al 43 a.C, quan ella només tenia 15 anys. Però la situació política amb la guerra civil que havia esclatat per l'assassinat de Cèsar va interferir de forma directa en la seva vida. El seu pare, Marc Livi, va participar en la conspiració per la mort de Cèsar i això va provocar el seu suïcidi l'any 42 a.C. a Filipos.  La seva mare, pertanyia a la burgesia i va ser qui va entregar a Lívia al seu cosí Tiberi. Seguit el conflicte per la mort de l'emperador, Tiberi que es trobava en el bàndol contrari Octavi  August, va ser la raó per la qual, Lívia i August es van conèixer. A partir d'aquest moment, el jove s'enamoraria perdudament de Lívia. En aquell moment Octavi estava casat amb Escribònia, qui era més gran que ell. Però, quan la seva esposa ja havia donat

MENAECHMI, PLAUTE

Imatge
Tittus Maccius Plautus, o més conegut com a Plaute, va néixer a Sarsina el 251 a.C i va morir a Roma el 184 a.C.  Escrivia comèdies amb un vocabulari col·loquial, especial per a les classes més baixes, i així va ser com es va guanyar l'apreci de la gent i ser un dels escriptors més famosos de l'època. un dels elements que caracteritzaven la seva obra era la poca preocupació que mostrava per respectar la moralitat en les obres, ja que el seu únic objectiu era divertir a la gent . El gènere del que pertanyien les seves comèdies era denominat en llatí fabula palliata ( adoptava aquest nom a causa del pal·li, un vestit típic grec) , una comèdia romana que tenia temàtica grega. Quan va morir se li van atribuir més de 300 obres com a seves però Marc Terenci Varró va dir que només 21 eren seves.  Plaute, juntament amb Terenci, van ser els únics comediògrafs de l'època. Les seves obres més destacades són: Aulularia (La comèdia de l'olla) Amphitruo (Anfitrió) Bacchid

5 PEL·LÍCULES BASADES EN LA MITOLOGIA GREGA

Imatge
La mitologia és un tema que sempre ha agradat molt i moltes vegades s'ha portat al cinema. En aquesta entrada us presento 5 pel·lícules que no us podeu perdre si sou amants dels clàssics. Els jocs de la fam  (2012-2015) Tot i que no ho sembli, aquesta exitosa saga es basa en el mite del Minotaure, segons el qual el rei d'Atenes enviava cada 7 anys a joves com tributs. Narra la història de com Katniss (J. Lawrence) s'ofereix voluntària per substituir la seva germana petita Prim per fer de tribut als Jocs de la Fam que se celebren cada any, que consisteixen en una competició en la qual els 24 participants (12 homes i 12 dones dels dotze districtes de Panem) barallen a mort fins que només sobreviu un. Juntament amb Peeta (J. Hutcherson), Katniss partirà com a representants de districte 12 per complir amb el seu destí que el portarà a convertir-se en la líder contra la tirania del Capitoli. Percy Jackson i el lladre del raig  (2010) La pel·lícula narra la hi

LES GUERRES PÚNQIUES

Imatge
Les guerres púnqiues són tres guerres que van fer els romans contra els cartaginesos , també coneguts com a púnics. Un cop els romans tenien assegurat el control de la Península, decideixen que volen més territoris i així continuar la seva política expansionista. En aquells moments, els romans, van esdevenir una potència mediterrània del mateix nivell que Cartago, el seu imperi arribava de Sicília fins Hispània, i eren un gran potència marítima i econòmica de la Mediterrània Oriental. Aquests havien establert tot de colònies al nord d'Àfrica i el sud de la península Ibèrica (Màlaga, Eivissa, Còrsega, Sardanya...).  En aquesta situació Roma i Cartago eren les dues potències  en expansió destinades a enfrontar-se pel domini del Mediterrani occidental.  『1a Guerra Púnica』 Va de l'any 264 a.C. - 241 a.C. El que va provocar aquesta primera guerra va ser una confrontació d'interessos, Roma volia expandir el seu imperi cap a occident i Cartago volia mantenir el seu imperi

EL DÉU VULCÀ

Imatge
El déu Vulcà, és un déu romà que s'encarrega del foc i dels volcans. És fill de Júpiter i de Juno, i a la vegada marit de Venus, que era l'encarregada de forjar el ferro i crear armes per ser utilitzades posteriorment pels déus i herois de la mitologia romana. Va ser rebutjat per la seva mare per ser un ésser lleig i amorf, és a dir, sense cap forma determinada. Es presentava com un home gran, d'aspecte realment desagradable, però malgrat això, comptava amb una habilitat enorme a l'hora de treballar amb el ferro. Segons la mitologia, la seva farga es troba situada sota la muntanya Etna , a l'illa italiana de Sicília. Déu Vulcà amb una exomis i una pili . Escultura del segle I a.C. Autor desconegut.  El què més va sorprendre sobre aquest déu, és que es va unir amb la deessa de l'amor, Venus, una deessa preciosa. No obstant això, la seva relació amb Venus no va ser una relació idíl·lica, ja que aquesta li va ser deslleial amb el déu de la guerra, Mart.

LA LLEGENDA DE LATONA

Imatge
Latona o Leto era filla de la titànide Febe i el tità Ceo . Va ser una de les amants de Zeus amb el qual va tenir dos fills: Apol·lo i Artemisa. Durant l'embaràs, va tenir algunes dificultats ja que Juno havia prohibit a la gent que li donessin allotjament. Leto estava desesperada i fins i tot Hera li va enviar la serp Pitó per impedir el naixement dels seus fills.  Finalment, amb l'ajuda de Zeus va arribar a l'illa de Delos ja que no estava lligada a la terra i els seus habitants no temien la venjança d'Hera. Leto va donar a llum en el mont Cintus, segons una versió, i segons una altra, ho va fer recolzada en una palmera i una olivera. Posidó va ancorar l'illa al fons del mar amb una columna gegant on més tard s'hi va construir un santuari pel déu Apol·lo. Totes les deesses, a excepció d'Hera i Ilitia , al principi, van ajudar Latona en el part que va durar nou dies. Finalment Ilitia va ajudar sense que ho sabés Juno.  Latona amb Apol·lo i Artemisa

10 MENTIDES SOBRE L'ANTIGA GRÈCIA (I)

Imatge
La producció del cinema ha contribuït a distorsionar alguns aspectes de l'antiga Grècia. Encara que, sovint, la realitat està molt lluny de les imatges que veiem a les pel·lícules: 1.  L'antiga Grècia va ser un imperi unificat Els retrats que s'han fet sobre l'antiga Grècia a la ficció, moltes vegades representen aquesta civilització com un imperi unificat, quan en la realitat no era així. L'antiga Grècia era un conjunt de ciutats estat (més de 1000) repartides des de Marsella fins a Turquia. Segons l'historiador grec Heròdot d'Halicarnàs, aquestes ciutats estat compartien trets culturals comuns, com la llengua i la religió, però també tenien moltes altres característiques com costums, sistemes polítics, i fins i tot calendaris, diferents.  L'única ocasió en la qual es van unir polis per lluitar, va ser per fer front a l'imperi Persa, cap al 480 a.C. Mapa de l'Antiga Grècia. 2. Els atenesos van inventar la democràcia Aquesta

NÍOBE

Imatge
Níobe era filla de Tàntal , que havia estat condemnat a patir gana i set eternament a l'Inframón ja que havia robat menjar als déus. S'havia casat amb Anfió el qual havia participat en la construcció de les muralles de Tebes atraient les roques amb el so de la seva lira. Van arribar a ser reis de la ciutat i van tenir set filles i set fills.  Una vegada estaven celebrant un ritus en honor a la deessa Latona, Apol·lo i Artemisa i Níobe va dir que perquè s'havia d'adorar a éssers que no poden ser vistos, enlloc d'adorar els que tenien a davant, per tant, a ella. Va manar que cancel·lessin la cerimònia ja que ella tenia catorze fills i Latona només dos, i el seu pare havia menjat a la taula dels déus i que ella era més joiosa. El poble de Tebes va fer-li cas i van parar les cerimònies. Latona, que havia sentit tot el que Níobe havia dit, va enviar els seus dos fills perquè la castiguessin.  Apol·lo i Artemisa es van dirigir a les torres de la ciutat, amagats en

LA BATALLA DE LES TERMÒPILES

Imatge
La Batalla de les Termòpiles és l'enfrontament entre l'Imperi Persa i les ciutats-estat gregues produïdes durant les Guerres Mèdiques (segle V aC), que van començar amb el regnat de Cir II el Gran, quan Jònia es trobava sota domini persa. Si busquem els antecedents d'aquest conflicte bèl·lic s'ha de tirar enrere fins a l'expansió de l'Imperi Persa sobre les zones més orientals de Grècia, i el detonant fou la revolta jònica contra la regió de Lídia, també sota el domini persa, cosa que va provocar l'ira del rei persa, Darios I el Gran. Darios I decidí escarmentar tant als jònics com a la resta de polis gregues que els havien ajudat, i entre aquestes hi havia Atenes. Aquest, doncs, és l'origen de les Guerres Mèdiques, les quals es divideixen en tres períodes: la Primera Guerra Mèdica (492-490 aC), la Segona Guerra Mèdica (492-479 aC), i la Tercera Guerra Mèdica (479-449 aC). La Batalla de les Termòpiles es situa en el segon període. En l

APOL·LO I CORONIS

Imatge
A la mitologia grega, Coronis era una noia de Larisa (Grècia),  amant d'Apol·lo i  filla de Flègies, el rei dels Làpites.  Apol·lo i Coronis, d'Adam Elsheimer Apol·lo, que havia de viatjar a Delfos , va deixar-li un corb de plomes blanques per què la protegís. Però Coronis, ja embarassada d'Apol·lo, estava enamorada en secret d'Isquis, un mortal. El corb va volar fins a Delfos per avisar a Apol·lo que Coronis estava enamorada d'Isquis, i tot i que el déu ja coneixia aquesta infidelitat, va castigar al corb per no haver-li tret els ulls a l'humà quan aquest s'acostava a Coronis. Aquesta maledicció va fer que el corb es tornés negre i des de llavors tots els seus descendents siguin negres. Quan Apol·lo es va queixar a la seva germana Artemisa, ella el va venjar disparant fletxes a Coronis, matant-la. Després Apol·lo es va penedir, però la seva ànima ja estava al Tàrtar, el seu cadàver col·locat al lloc fúnebre i ja amb el foc encès. El déu do

GRÈCIA, LA GRAN COMERCIANT

Imatge
GRÈCIA A la Grècia antiga, l'economia es caracteritzava per la gran importància de l'agricultura, augmentada encara més per la pobresa  relativa dels camps de cultiu de la geografia de Grècia. A principis del segle VI a.C., es desenvolupa l'artesania i el comerç, principalment marítim, que van anar sent cada vegada més importants en el període clàssic. LA BASE DE L'ECONOMIA Importància del vi a l'Antiga Grècia L'agricultura va ser la base de l'economia de l'Antiga Grècia. Des dels temps més antics, l'agricultura grega estava basada en els tres tipus de plantacions mediterrànies bàsiques: cereals, oliveres i vinyes. Tot i això, degut a les restriccions naturals de la zona, la producció de seguida va començar a no ser suficient per a satisfer la demanda. L'escassa fertilitat de la terra és, per tant, el que explica el començament de la creació de les colònies gregues i la importància de les Clergues d'Àsia Menor en el control del b

EL MITE D'ÈDIP

Imatge
L'oracle de Delfos li va dir a  Laios, rei de Tebes,  que un fill seu l'assassinaria. Poc després, la seva dona Jocasta va donar a llum a un nen que, per evitar la predicció, va ser abandonat a una muntanya, on va ser recollit per un pastor. Aquest el va entregar al rei de Corint, Pòlib, que el va adoptar i el va criar com un fill i li va posar el nom de Èdip, que vol dir peus inflats, perquè havia estat trobat amb els peus lligats amb una corda. Quan Èdip va ser adult, va visitar l'oracle que va predir que seria l'assassí del seu pare i es casaria amb la seva mare, de manera que, per evitar que el presagi es complís, ja que creia que els reis de Corint eren els seus pares, va fugir cap a Tebes.  En un lloc on es creuaven tres camins, va discutir amb el conductor d'un carro, que va confondre amb el cap d'una banda de lladres i, fart de la disputa, el va matar i així, inesperadament, es va complir la primera part de l'oracle. Va aparèixer per Tebes