CLÀSSICS A LA ROMANA

Les parcae eren antigues divinitats itàliques protectores de la gestació i del naixement.Van assimilar les funcions i la personalitat de les Moires gregues.Elles controlaven tots els esdeveniments de la vida des del naixement fins a la mort dels humans, immortals i déus. Les parques eren: Nona (o Clotó) : feia girar el fil de la vida Decima (o Laquesis) : mesurava la vida amb una roda Morta (o Atropos) : posava fi a la vida dels humans i escollia la manera de morir de cada persona. A més, les parques les trobem a altres llocs: Àtropos, les parques o el destí:és una de les pintures negres de Francisco de Goya. Quadre Francisco de Goya El Cant de la sibil·la que es fa cada any, l'any passat va afegir les parques a la representació: Aquí us deixo un enllaç de la web on explica tota la informació necessària del cant de la sibil·la Mireia Cutura 1r Batx

Us sona d'alguna cosa l'expressió " Entre Escil·la i Caribdis "? Ha estat molt utilitzada a la història (encara que jo no l'havia sentit mai). Doncs aquesta expressió ve d'un mite grec . Escil·la havia estat una preciosa nimfa, però s'havia convertit en una dona meitat peix amb sis gossos de dos potes sortint-li de la cintura. Tenia les dents llargues i mortals, i cridava d'una manera semblant a un gos. Estava en una punta d'un estret, al mar, i quan els mariners i nt entaven esquivar-la, anaven a parar contra Caribdis . Caribdis estava a l'altra banda d'un estret. Era una espècie de remolí gegant que tres vegades al dia agafava aigua i tres vegades al dia la vomitava. Com hem vist abans, quan els mariners intentaven esquivar-lo, anaven contra Escil·la, que se'ls menjava amb les seves dents. Segurament el que sí que us sonarà és Ulisses . A l' Odissea , quan torna a casa, viu una aventura amb aquests personatges. Per

A la plaça Vila de Madrid de Barcalona hi ha una mena de parc on és poden contemplar tombes romanes. Aquest fet es va donar a conèixer, ja que es va enderrocar el convent de Santa Teresa de les carmelites descalces. Durant les obres es va donar a conèixer aquest jaciment sepulcral romà que ara en dia està situat en el jardí, on la gent ho pugui contemplar. Abigail Chang 1r Batx

Faetont era fill d' Hèlios , la personificació d el sol, i de Clímen , una ninfa filla de l'Oceà i de Tetis. Un dia Èpaf , rei d'Egispte i fill de Zeus i d'Ió, va posar en dubte que era el fill d'Hèlios i Faetont va acudir al seu pare perquè li concedís un do i així demostrar que era el seu fill. El jove li va demanar si podia conduir el seu carro del sol.  Hèlios no li va poder negar i al matí següent li va deixar el seu carro. Quan els cavalls es van adonar que no portaven al seu amo es van desbocar i van sortir de la ruta. Faetont no els sabia dominar. Les voltes de l'astre amunt i avall van causar grans catàstrofes al cel i a la terra, on van haver-ho molts incendis. Zeus va haver de fulminar amb un raig a Faetont abans que l'univers quedés destuït. Al ser fulminat, Faetont va caure al riu Erídan, on va ser enterrat per unes nimfes. Les conseqüències d'aquest viatge són les difere n ts temperatures a diferents zones, la vegetació

Luci Aureli Còmode Antonina va néixer a Lanuvium al 161 d.C i va morir al 192 d.C. Va ser l'Emperador de l'Imperi entre 177 i 192. Era el fill de Marc Aureli (l'emperador filòsof) i de Faustina la Menor . Va ser l'últim membre de la dinastia Antonina. Còmode va ser el primer emperador que va succeir al seu pare des del regnat de Tit. El jove fill de Marc Aureli també va ser el primer emperador que "nascut en purpura" (símbol de la reialesa romana), ja que va ser el primer que, en el moment de néixer, ja era considerat el successor al tron. Joaquin Phoenix representant l'emperador a la pel·lícula "Gladiator" El seu govern es pot dividir en dues fases: 177-180: Va regnar juntament amb el seu pare. En aquesta etapa es pot dir que les accions de Còmode van ser moderades. Còmode va lluitar contra els exèrcits del Danubi. 180-192: comença a regnar sol. El mode de governar de l'emperador va anar degenerant a una paranoia incontrolable q

Oi que molts de vosaltres utilitzeu videojocs, televisions,... de la marca Sony? Sony Corporation és una de les companyies electròniques més importants del món. Els seus origens són japonesos. L'empresa Sony L'origen de la paraula d'aquesta companyia prové inicialment de la paraula "Totsuko" del Japó, però es va canviar ja que molts ciutadans Nord-Americans no sabien pronunciar amb claredat aquest nom. El nom actual Sony , prové d'una barreja de la paraula llatina sonus que vol dir "so" o "soroll" i del títol de la cançó Sonny-Boys, expressió que significa "prodigiós".  Artur Bossy 1r Batx

Golfus de Roma és una versió cinematogràfica d'un musical que es va fer al 1966. Està basat en una de les obres de Plaute , Pseudolus . És una comèdia per a tota la família i que, personalment, a mi em va agradar molt. A continuació us en faré un resum. Hero , fill d'un acaudalat ancià, està enamorat d'una de les dones que està en possessió del seu veí, el proxeneta Lycus . Es tracta de la verge Philia que està destinada al soldat Miles . El jove enamorat promet la llibertat al seu esclau Pseudolus si l'ajuda a alliberar-la. Pseudolus , d'infinta astúcia i recursos, aconsegueix convèncer a tots que la noia té la peste, cosa que fa que  l'alliberin. Però Miles Gloriosus arriba reclamant la jove. Aterroritzats, Lycus i Pseudolus s'alien per distreure'l al principi i després per convèncer-lo de la veracitat de la malaltia de la noia. Un altre esclau, Hysterium , fingeix ser el cadàver de la jove. Descobert l'engany i mentre el soldat pe

Molts de nosaltres segurament sempre hem contemplat la lluna amb tota la seva esplendor, però sabíeu que en la mitologia romana , Febe o Phoebe , està associada amb la lluna. Aquesta se la coneix com a una Titànide, una de les filles d' Urà (Déu del cel) i Gea ( deessa de la terra). Febe va tenir dos fills amb el seu germà Ceos: Leto (mare d'Apol·lo i Àrtemis) i Astèria (mare d'Hècate). Aquesta va rebre el control de l'oracle de Delfos de Tetil, que posteriorment passaria a mans d'Apol·lo, el seu nét. Aquesta deessa en la mitologia grega se la coneix com a Selene , i amb la història que més se la relaciona es la del pastor de Caria, on s'explica que un dia d'estiu aquest pastor després de cuidar als seus revanys, aquest es va refugiar en el mont Latmos, per descansar. Aquella nit era molt lluminosa, on la deessa Selene passejava pel cel amb el seu carruatge. I va haver un moment en què la cova es va il·luminar i Selene, la deessa el va poder contem

El desig dels antics grecs i romans de donar-li alguna explicació a les coses importants de la vida, de saber quin serà el seu futur, va fer que personifiquessin molts d'aquests dubtes en divinitats que tenien el control sobre el destí dels humans.Hi ha cinc divinitats que s'assimilaven al destí i al futur dels mortals. Les parques : Són la personificació del destí. Són tres germanes de les quals ningú no pot fugir. Són tres germanes ja que cadascuna d'elles s'encarrega d'una etapa diferent de la vida dels mortals. Cloto presideix els naixements, Làquesis , que controla la vida i Àtropos que és l'encarregada de la mort. Sempre se les representa filant, teixint i tallant el fil de la vida. les tres parques La fortuna: Els grecs i romans volien personificar els canvis a les vides tan bons com dolents: la Fortuna. deessa fortuna La deessa Fortuna és una dona delicada, preciosa i sol ser representada amb un corn de l'abundància, perquè és ella qui decideix les

Quan parlem d'un tifó , ens podem referir als hurcans . Al futbol , quan parlem d'un tifó , ens referim al mosaic que es forma a les grades de l'estadi per donar suport a un equip. Això d'aquí sota, per exemple, és un tifó d'aquests: Doncs, com comprendreu, no és el mateix a la mitologia (més que res, perquè no em veig a Apol·lo animant a Troia amb un d'aquests). A la mitologia, Tifó era un monstre gegant com una muntanya. Al lloc on hauria de tenir-hi dits, i tenia caps de drac , de cintura cap abaix estava format per serps . Tenia ales que podien provocar tifons) i dels seus ulls en sortia lava o foc . La intenció d'aquest monstre era dominar el mòn , així que el que va fer, va ser atacar l' Olimp dels déus . En veure com s'acostava, tots els déus van tocar el dos i es van refugiar a Egipte , on es van tranformar en animals per passar desapercebuts. Els únics que es van sentir amb ganes de plantar cara al perill van ser Zeus i Her

Encara que era inusual, l'exèrcit romà anava uniformat amb una túnica curta. Si feia fred se lis donava una capa que també la podien utilitzar com a mantes. De calçat portaven unes sandàlies de sola gruixuda, la qual facilitava el moviment de les tropes. Es deien caligae. No tots els soldats eren iguals. El que importava a l'hora d'entrar a l'exèrcit és si tenien la ciutadania o no. Hi havia dos tipus: Els legionaris : eren ciutadans romans, els quals es podien allistar a l'exèrcit quan tenien més de 15 anys. Estaven armats amb dues javelines, una espasa i un punyal. Anaven protegits amb un casc, una armadura d' anelles i un escut rectangular. Aquestes persones formaven part d'un cos molt ben organitzat i entrenat. Fixeu-vos en què l'exercit està posat en forma de puntes. Així quan els atacaven si els enemics es ficaven dintre de les puntes, quedaven rodejats i els romans els podien matar amb més facilitat. Tropes auxiliars: soldats que no tenie

A classe ens hem proposat estudiar uns quants mites dels antics romans. Tots ells formen part d'una obra del filòsof Ovidi , les Metamorfosis . Es diuen "les Metamorfosis" perquè els personatges de cada un dels contes d'aquesta obra experimenten un canvi important en les seves vides o caràcters del començament al final. Nosaltres hem treballat el mite de Píram i Tisbe, que tracta de dos enamorats. Ens hem repartit el treball en tres principis: recerca, explicació de les diverses versions del mite als companys i representació. Dins de la recerca havíem de buscar el mite ampliat, el llibre i la biografia de l'autor de cada una de les versions i havíem de decidir com el representaríem. Al final, vam decidir que el representaríem d'una manera molt original. Vam representar-ho amb ninots de plastilina, mitjançant  una petita obra de teatre. Mentre jo, en Martí, narrava la història, la Maria (Tisbe), en Sebas (lleona i pares) i en Fran (Píram) movien els ni

Sembla increïble però és cert els seus tints es deien rutil andis capillis . Estaven fets de cendra i escorça d'arbre, les dones de l'antiga roma, els utilitzaven per rentar-se i tenyir-se els cabells de color ocre i brillants, els rutilandis capillis , eren sabons no massa durs, es fabricaven a Itàlia i tenien una gran importància, ja que en aquell temps la higiene personal era molt important. Actualment aquest sabons han anat canviant i modificant tant que ara s'anomena "sabó de Glicerina". rutil andis capillis Gràcies a que el sabó de glicerina es va fer famós, més endavant al 1783 el químic Carl Wilhelm Scheele va descobrir el per que el cabell de les dones canviava de color al ser banyat amb aquesta pastilla, va descobrir que era degut al procés de fabricació que feien a l'antiga Roma, en comptes d'utilitzar olis per formar la Glicerina, utilitzaven grasses animals que intervenia en els àcids del sabó i modificava així el pigment del cabell, per

En el món antic la història no era una ciència com en l'actualitat sinó un gènere literari. L'historiador antic no analitza científicament el passat sinó que el narra. En general es creu la tradició oral i els autors anteriors. El seu criteri és la versemblança. L'interès que els historiadors antics tenien pel passat era sobretot pels personatges i pels esdeveniments concrets. D'aquí l'abundant presència de discursos i episodis dramàtics. Els antics buscaven les causes dels fets històrics més en la psicologia dels pobles i dels herois que no en consideracions socials i econòmiques com en l'actualitat. Els precedents de la historiografia llatina s'han de buscar en la grega. Al s. V a.C. és quan neix aquest gènere amb Heròdot i Tucídides. A Roma la historiografia neix en el període tardà de la República romana (s. III-I a.C.) sota la idea que els costums dels avantpassats ( mores maiorum ) eren un sistema ideal de valors del qual es podien extreure

Us sona aquest home? Segur que sí, feu una mica de memòria. És Zeus (el déu superior, ja el coneixeu). Aquesta imatges està treta d'un joc d'internet online : Grepolis . Es tracta d'un joc de rol (per el que he pogut descobrir, ja que no hi he participat). Comences amb una petita polis i es tracta d'anar ampliant-la per l'antiga Grècia mentre pots anar conquerint altres llocs amb el teu exèrcit . També s'han de tenir en compte els déus: Zeus , Posidó , Hera , Atena i Hades . En cada una d'aquestes paraules, us hi he posat l'enllaç de descripció del personatge de la pròpia web . I aquí mateix hi trobareu més informació del joc ( la guia ). I heu jugat alguna vegada o ara en teniu ganes? De totes maneres, aquí us hi deixo el tràiler. Anahí Domínguez 1r batx

Molts tenim una concepció molt clara respecte a la mort, però sabíeu que els romans també en tenien les seves? Dons bé, pels romans aquest àmbit de la mort era molt important, pels quals en tenien al respecte. Pels romans hi havia diferents tipus d'ànimes: Manes: Eren les ànimes dels avantpassats, i el seu nom vol dir: "els Bons". Els dies que es celebraven eren: el 13 i el 21 de febrer, considerats com dies  nefastos . Lèmurs: Eren esperits dels morts, però en aquest cas eren dolents. I per que no fassin cap mal els hi dedicaven uns rituals entre el 9, 11, 13 de Maig. Aquest rituals es feien de la manera seguent: primer es rentaven les mans com a senyal de purificació, seguidament es ficaven nou faves negres a la boca i passejaven descalçes per casa i l'escupien una d'arrera l'altre, i aquesta servia com aliments d'aquells esperits malignes. També repetien nou vegades unes paraules.  Larvae: Aquest també eren esperits malignes, que s'identif