CLÀSSICS A LA ROMANA

L'origen de la licantropia se situa a la Grècia clàssica, en el regnat del rei Licaó, rei d'Arcadi, un home savi, culte i molt religiós que fou un governant que va fer tirar endavant al seu poble i qui va erigir un altar en honor a Zeus . També, va fer sacrificis humans i, fins i tot, matava a qualsevol foraster que vingués en cerca d'hospitalitat, així doncs, violant una de les més sagrades lleis de Grècia; la de l'hospitalitat. Quan Zeus es va assabentar d'aquests rumors, va voler comprovar per si mateix si eren certs, així que va decidir fer-se passar per un foraster i es va hostatjar a en el Palau de Licaó. Aquest va voler matar al seu visitant al primer moment, però, per sort, va adonar-se de qui realment era. Així doncs, Licaó decideix convidar a Zeus, que encara seguia amb la seva tapadora, a un banquet. Tot va anar bé fins que el rei va decidir en gastar-li una broma de mal gust al déu de l'Olimp; va ordenar que li servissin la carn d'un nen, presump

Andròmeda significa "governant dels homes". Era la filla de Cassiopea i Cefeu, i dona de Perseu . La seva mare estava tan orgullosa de la seva bellesa i de la seva filla que va declarar que eren més belles que les Nereides, cosa que va enfurismar aquestes filles del mar i es van queixar amb el déu Posidó .  Andromeda Aquest fet va provocar la fúria del déu grec de les aigües, Posidó . Va decidir inundar el planeta i va enviar el monstre marí Ceto a devorar tota la humanitat. Desesperat, Cefeu va buscar l'oracle per saber què fer. Va ser guiat a oferir a la seva filla Andròmeda al monstre Ceto, com una forma de salvar el món. Ceto accepta i encadena Andròmeda a una roca. L'heroi Perseu, en passar per la regió, va veure la princesa encadenada i se'n va enamorar. Va anar al rei i a la reina a demanar la mà de la princesa en matrimoni. Aquests coincidien sempre que l'heroi salvava la filla del monstre marí. Aleshores Perseu, amb el cap de Medusa a les mans, va an

L'escultura era una manifestació artística que formava part de l'art, activitat que apassionava als grecs. Reflectia els ideals de la civilització grega, que era la importància de l'home com a centre de l'univers i recerca d'un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció. Cal dir que coneixem poques escultures originals i que la majoria estan, en part, mutilades. Existeixen, però, moltes còpies de l’època romana que ens proporcionen una bona base per a conèixer l’escultura grega. TEMA DE LES ESCULTURES El tema central i gairebé únic és la figura humana, que rep un tractament idealitzat. L’escultor grec es basa en l’observació de la forma humana i la seva màxima aspiració és aconseguir una semblança perfecta amb el cos humà, però no amb la individualitat (no hi ha pràcticament retrats) sinó amb la idea de l’home. Es busca el model de bellesa, el cànon, les proporcions perfectes. Els materials més utilitzats son el  marbre policromat (els colors s’han per

  Obra: Les Parques Autor: Francisco de Goya Data:1820-1823 Museu: Museu del Prado Técnica: Tècnica Mixta En aquesta obra, titulada "Les Parques" fa una referencia a les Moires de la mitologia grega que eren divinitats que decidien el destí dels nadons.  Tota vida d'un esser humà era determinada per un fil de llana que canviava de color a mesura que passaven diversos tipus d'emocions: la llana blanca o daurada significava emocions de moments d'alegria i la llana negre representava emocions o fets dolorosos. Aquestes moires anomenades les tres com: Cloto, Làquesis i Àtropos avui en dia els hi diem parques. Normalment son representades com 3 dones que de vegades poden ser vistes com joves o com velles. A la tradició grega, s'apareixen a l'infant tres dies després d'haver nascut per fixar el seu destí. Son inflexibles al decidir el destí d'una persona, ja que tenen una llei que ni els mateixos deus poden incomplir ja que es veuria afectat l'ordre

A la mitologia grega el Tàrtar tant podia ser una deïtat com un lloc per sota l'inframon. El Tàrtar és la primera entitat il·limitada de qui neixen el cosmos i la llum. Segons la versió clàssica ell és fill de Gea i Èter. Va tenir dos fills amb la seva pròpia mare, anomenats Tifó i Campe.  El Tàrtar, un món d'eterna foscor, era la tercera de les deïtats primordials juntament amb Caos, Gea, Eros i Nix que van sorgir de l'univers. No obstant això, el Tàrtar, com a lloc, estava ubicat a més profunditat de l'inframon on governava Hades. El Tàrtar era un lloc tan remot que equivalia la seva distància del cel amb la terra. Hesíode, afirmava que si una enclusa de bronze caigués del cel, tardaria nou dies abans d'assolir la terra i trigaria nou dies més a caure de la Terra al Tàrtar.  Aquest, estava envoltat per tres capes de nit i un mur de bronze, cosa que constituïa un pou fosc, desolat i tenebrós. Allà va ser on Zeus durant la Titanomàquia va tancar els Titans. Malgrat

Salve! Som alumnes de 4t ESO i des de fa unes setmanes hem estat treballant en un projecte anomenat Art i Mitologia. Ens hem dividit en quatre grups per fer projectes de diferents temàtiques. El primer grup, i nosaltres, el segon, hem tractat la mitologia mitjançant la recerca de les biografies dels 12 déus més importants de l'Olimp i els seus mites. Després vam representar 5 imatges. El 3r grup va dur a terme una presentació sobre els emperadors de l'Antiga Roma a través de la seva biografia, ideologia i dels seus èxits. El 4t grup va realitzar un altre projecte anomenat llatinismes. Aquest consistia a trobar el significat d'unes determinades frases que utilitzem freqüentment en català, però provenen del llatí. Tanmateix, van buscar el seu significat literal i com aquest s'aplicava en la vida quotidiana utilitzant dibuixos.  Núria González Nicole Aillon Clement Amudu 4t ESO

Orfeu era el fill d'Apol·lo, déu de les arts, i Callíope, musa de la poesia èpica. Orfeó va desenvolupar un talent innat de la música, era tan bo que fins i tot el seu pare se'n va sorprendre. Orfeu va anar a l'expedició dels argonautes on faria ús del seu talent per encantar ell a les sirenes i no pas al revés, com seria el normal. Així doncs, gràcies a ell, van poder fer la travessia sense l'encant de les sirenes.  Un cop va tornar del viatge, va decidir quedar-se a Tràcia (Grècia), allà coneix a Eurídice, una nimfa, de la qual s'enamora i s'acaba casant.  Un dia, però, durant un passeig usual pel bosc, Eurídice es va trobar amb un pastor que estava caçant a un cèrvol; aquest li va demanar que cap a on havia anat la bèstia però ella es negà a contestar-li, aleshores, el pastor va resultar ser el déu Aristeu , el déu dels caçadors. Per calmar la seva ira, li va demanar a Eurídice un petó però aquesta es va negar i va començar a córrer per escapar-se'n. Men

  Acrisi va ser el rei d'Argos, fill d'Abant i Aglaea, i avi de Perseu. Mites: La rivalitat dels bessons Acrisi i Pretos eran germans bessons i sempre tenien una lluita constant en les seva vida, van començar a odiar-se des del ventre de sa mare. Quan Abant va morir, els dos germans van decidir regnar de forma alternativa. Un dia, Pretos va intentar seduir a Dànae, filla d'Acrisi, per la qual cosa va ser desterrat i se'n va anar cap a Lícia. Temps després, Acrisi va tornar a l'Argòlide, casat i amb un exèrcit, on després d'una batalla van decidir dividir el regne i governar cadascú una meitat: Argos per a Acrisi i Tirint per a Pretos. La profecia Acrisi estava casat amb Eurídice i tenien una bella filla, Dànae, però el rei d'Argos desitjava tenir un nen que no arribava. Impacient, va consultar l'oracle, que li deia que la seva filla tindria un fill, però aquest nen mataria al seu avi. Per evitar la profecia, Acrisi va tancar a Dànae en una torre de bronz

El mite comença en què Píram i Tisbe eren 2 joves que eren veïns, i això feia més real l'enamorament d'aquells dos. El problema que hi havia era que les famílies no acceptaven aquella relació, i els 2 joves l'havien d'amagar. Tisbe,  John William Waterhause Van trobar una manera de comunicar-se, que era a través d'una esquerda que duia un mur que els separava dels 2 habitatges. Des d'aquell lloc podien parlar. Cada vegada augmentava l'enamorament dels dos joves i van quedar en trobar-se en l'empara d'una morera sense que els seus familiars s'assabentessin.  A la nit, Tisbe va sortir de casa d'amagades, sense que la seva família s'assabentés i va esperar al seu amat impacient al lloc acordat. Però per mala sort, gràcies a la llum de la lluna va veure una lleona arribant de caçar, ja que estava ple de sang de les restes de les seves preses. La lleona va anar a veure aigua d'un riu i Tisbe no va perdre l'oportunitat de salvar-se. Va

Andròmeda era una princesa d'Etiòpia i filla dels reis de Cefeu i Cassiopea, a més de la dona de Perseu i mare de set fills. El seu nom significa governant dels homes. Mite: La llegenda d'Andròmeda Els pares d'Andròmeda van ser castigats perquè Cassiopea creia que era la més bella de les Nereides. Això va provocar la fúria de Posidó, que va inundar Etiòpia i va enviar al monstre marí Cetus per devorar a les persones i el bestiar. Per mitjà del Oracle d'Amon, Cefeu sabia que l'única solució era lliurar a la seva filla en sacrifici al monstre. Van deixar a Andròmeda encadenada a unes roques, nua i vestida de joies. Perseu, qui venia de decapitar Medusa, es va topar amb la noia i se'n va enamorar. Va baixar fins a la platja per demanar la mà d'Andròmeda als pares a canvi d'acabar amb Cetus. Els reis van acceptar de mala gana. Perseu va utilitzar el cap de la gorgona i el monstre es va convertir en corall. L'heroi creia tenir assegurat el matrimoni amb l

Dintre la mitologia grega, Hèlios era fill dels dos titans Hiperió, el seu pare i Tea , la seva mare qui s'encarregava de protegir la vista i dotava l'or, la plata i les gemmes amb la seva brillantor respectiva característica. Les seves germanes eren Selene, deessa de la Lluna i Eos també deessa de l'aurora.  Els grecs van figurar a Hèlios com un bon home jove de gran bellesa, coronat per una brillant aurèola del sol i que cada dia recorria els cels amb el seu carro tirat per bous solars o quatre corsers que tiren foc amb les seves goles anomenades: Flegonte, Aetón, Pirois i Éoo. Aquest recorregut és el que marcava l'inici i final del dia.  Hèlios, el déu del Sol La versió més coneguda sobre Hèlios ens diu que va seduir a Clímene, que aquesta era esposa de Merope, el rei d'Etiòpia . Tot i així hi han altres versions que afirmen que era esposa legítima d'Hèlios. D'aquesta unió va néixer Faetó, un noi imprudent que va provar de conduir el carro del seu pare pe

Salve! Som alumnes de 4t d'ESO de llatí, i hem preparat un projecte.  En aquest projecte hem hagut de fer representacions de 5 quadres i escultures diferents, dels que abans vam haver de buscar informació.  ZEUS I HERA : Zeus era el déu dels cels i dels fenòmens i el deu suprem. Hera, la deessa del matrimoni i la família.  Júpiter i Juno, Annibale Carracci Ells estaven casats, però Zeus tenia innombrables aventures. Hèrcules, va ser fruit d'una d'aquestes aventures, per tant, Hera l'odiava. Un dia, Zeus, que no tenia límits, va enganyar a Hera per fer que alletés a Hèrcules. Quan ella s'adonà, va apartar al nadó dels seus braços, i un raig de llet va sortir volant cap al cel, i així es va crear la Via Làctia.  El neixament de la Via Làctia, Peter Paul Rubens Després, Hera va castigar a Hèrcules amb els famosos 12 treballs. Zeus i altres déus de l'Olimp van protegir al noi en moltes de les feines, frustrant els plans de la reina de l'Olimp.   DIANA : Diana er

Salve! Durant el principi del tercer trimestre del 2022, hem iniciat un projecte en grup. La nostra professora ens va oferir diverses opcions que eren: Buscar informació sobre pintures de mitologia i fer-ne una representació en la que hi apareguéssim, o endinsar-se més en la llengua llatina buscant significats d'expressions llatines utilitzades actualment degut a l'apropiació d'aquetes en la llengua catalana i, a més, fer-ne una representació lliure fent ús de diversos mètodes a la nostra elecció Nosaltres vam optar per aquesta última opció i aquest va ser el resultat final que vam obtenir representant-les: A més a més, us deixem l'enllaç del document amb les altres expressions llatines i el seu significat, amb un exemple, ja que n'hem representat unes poques. Teniu l'enllaç aquí . Doae Boussatta, Fatima Kachout, Nour el Karrouchi, Arnau Giner 4t ESO

Oceà, va ser el tità del mar de la mitologia grega durant l'era preolímpica. Oceà, és fill d'Urà i Gea. Sol ser representat com un home barbut, de tors i braços musculós, amb banyes o pinces de cranc, i amb serps en lloc de cames. Tanmateix, hi ha altres versions que el podem trobar amb cua de peix i una serp, que simbolitzaven recompensa i profecia. Oceà representava originalment tots els cossos d'aigua salada coneguts pels antics, incloent-hi el mar Mediterrani i l'Oceà Atlàntic. Amb el temps els grecs van anar coneixent altres terres i mars, fet que Oceà va passar a representar les aigües més desconegudes i estranyes de l'Atlàntic, i el mar Mediterrani va passar a mans de déu Posidó, Neptú pels romans. Aquest tità es va casar amb la seva germana titànica Tetis de la qual aquesta unió van néixer les tres mil Oceànides, és a dir, nimfes marines i déus fluvials que personificaven, les fonts i els llacs. Quan van néixer els déus olímpics i va començar l'anomenada

Els filòsofs pluralistes són els filòsofs presocràtics, entre ells Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit els quals seguidament explicarem. Els pluralistes són aquells filòsofs que consideren que "l'arkhé" és a dir la realitat, la natura, no esdevé per un sol principi sinó que hi ha més d'un factor que fa que esdevingui. Segons Empèdocles la realitat és formada de quatre elements, per terra, aigua, foc i aire. Aquests quatre elements formen tan el què ens envolta, com a les persones i diu que hi ha dos principis pels quals ens movem, l'amor i l'odi que fan que els elements se separin per l'odi o s'ajuntin per amor. També dirà que el coneixement humà és possible ja que els elements es distingeixen l'un de l'altre i això ho podem percebre gràcies als sentits. Empèdocles d'Agrigent Anaxàgores dirà que els principis que formen la realitat son eterns i infinits, s'aproxima al què són els àtoms als quals va anomenar "homeomerias". Aquest

A l'antiga Roma hi havia quatre tipus d'habitatges segons l'economia de qui les ocupava i, segons si es trobaven a la ciutat o al camp: La casa típica romana era la Domus. Tot i així, aquests habitatges tan sols els podien tenir les famílies benestants, és a dir, només un nombre limitat de persones.  Aquestes cases només tenien un pis, amb la planta rectangular i tancada de l'exterior per parets uniformes i amb poques finestres.  Als inicis tenia les parts següents: L'entrada principal constava d'un uestibulum , un espai petit abans de la porta ( fores ), que donava a un passadís anomenat fauces . La primera cambra que es trobava era l'anomenada atrium, la qual era el centre de la casa. Estava coberta per un sostre excepte per una gran obertura, el compluuium, que donava claror i aire i, a més, deixava caure l'aigua de la pluja en el impluuium , una bassa que recollia l'aigua i passava a una cisterna subterrània.  Originàriament hi havia la llar ( fo

L'Antiga Grècia va ser l'origen de la democràcia i el naixement de la figura del polític com a representant de la democràcia tal i com coneixem actualment, que és aquella persona escollida per uns ciutadans i que té el càrrec d'encapçalar i/o representar el poble. Amb aquest encàrrec van sorgir els primers representants de la població grega, concretament la que vivia a Atenes, i van sortir els primers polítics de tota la història. De polítics, com en els nostres dies, n'hi havia de bons i de dolents. De fet, ens podem trobar amb uns polítics que van ser molt importants per Grècia i d'altres que van ser desastrosos i eren corruptes; fet que ens fa pensar que, definitivament, les coses no han canviat tant.  Philipp Foltz, V ia Wikimedia Commons GRANS POLÍTICS DE L'ÈPOCA Durant l'antiga Grècia es va anar formulant el concepte de política i el concepte de una figura política representant.  Tot i que el polític no es veu avui en dia com una figura fonamental per