CLÀSSICS A LA ROMANA

Tal hi com vam veure en l'entrada anterior, la mitologia grega també està present en el món dels vídeojocs. Per això, vaig decidir fer-ne una segona part amb jocs, alguns, no tan coneguts.  Saint Seiya : Sanctuary Battle,  és un joc basat en el manga (que també compta amb anime) de Saint Seiya o Cavallers del Zodíac. És un joc de lluita on els 12 cavallers del zodíac s'han d'enfrontar a diferents cavallers per rescatar a Saori, que és Atena reencarnada. Aquest joc és centra, principalment, en la història del manga. Tot hi que no transcorre durant l'època medieval sí que apareixen déus, com: Afrodita, Atena, Posidó i Hades.  Seiya de Pegàs lluitant Spartan , és un altre videojoc inspirat lleugerament amb la mitologia grega. Tracta d'un soldat d'Esparta que ha de lluitar contra els romans que intenten envair Grècia Però, no només lluitarà contra romans sinó que, també lluitarà contra criatures mitològiques com el minotaure, Hidra, Medusa... També fara

Apol·lo té moltes atribucions: és el déu de la música, del vaticini, de l'equilibri i el guia de les nou muses. Està relacionat amb el Sol (així com la seva germana bessona ho està amb la Lluna), la bellesa, la perfecció i l'harmonia.  És fill de Zeus i Leto, i germà bessó de la deessa Àrtemis. Pertany a la segona generació del déus Olímpics. Segons el mite va néixer a l'illa de Ortígia, que és una illa que forma part de Siracusa , a la qual està unida per un pont.  Els seus atributs són la cítara, l'arc i les fletxes, el trípode sacrificial .. i es relaciona amb el dofí, el llop, el cérvol i el cigne. El llorer era la seva planta per excel·lència. Eros, a causa de les constants burles que li feia pel seu arc i les fletxes, va fer que Apol·lo s'enamorés de la nimfa Dafne i que aquesta el rebutgés i fugís d'ell.  El seu tron era alt i daurat, amb inscripcions màgiques. El seu respatller tenia la forma d'una lira de set cordes i sobre

Seguint amb la influència que va tenir la cultura romana i grega dins d'aquesta trilogia literària, ens trobem amb:   La  Cornucòpia La Cornucòpia, traduït literalment "corn de l'abundància", ve de la tradició de la taula del dia d'acció de Gràcies, provenint de la mitologia grega. El corn, originalment, ve de la cabra que l'infant Zeus va usar per beure. A la història de la infància de Zeus, es diu que va ser enviat a una cova per protegir-se del seu pare, Cronos, que se'l volia menjar. A alguna versió es diu que va ser cuidat per una cabra, Amaltea, que a vegades apareixia  una nimfa amb el mateix nom que l'alimentava de la llet de la cabra. Per ocultar els plors de l'infant, Amaltea va demanar als Curetes que anessin a la cova i fessin molt soroll, aconseguint amagar aquest del pare que el buscava.                                               Feedinf child jupiter  Nicolas Poussin Pels Jocs de la Fam, doncs, la Cornucòpia és un

Sísif era fill dels déu Èol, i va ser rei de la mateixa ciutat que va fundar, Corint. Durant el seu regnat sempre va destacar per la seva habilitat a l'hora de governar, ja que era molt astut. Aquest va manar que es construís una muralla al voltat de la ciutat i que tots els viatges haguessin de pagar per passar per la ciutat. Tenien molts ramats de bestiar i com a veí tenia a Autòlic qui tenia l'aprovació del déu Hermes, ja que aquest li havia donat el poder de convertir els toros en vaques i passar-les de color blanc a vermell. D'aquesta manera Sísif no trobaria mai el seu bestiar tot i esta molt a prop o davant d'ell.  A poc a poc, aquest es va adonar que li estaven robant els bestiar, així que va gravar en una de les seves vaques amb lletra molt petita "M'ha robat Autòlic" així demostraria que les vaques havien estat robades.  Aquest, en veure l'astúcia de Sísif, va enviar la seva germana Anticlea per tal que l'enamorés i tenir fills aix

Com ja vaig dir, la mitologia grecoromana està present en moltes de les sèries, pel·lícules, llibres, videojocs... que consumim actualment. I no és estrany, que aquests mites s'hagin escampat per tot el món a través de les xarxes socials i tot internet. Per aquesta raó, han arribat a Corea. Desenvolupant a que moltes cançons de Kpop estiguin inspirades en aquests mites.  GUGUDAN - ACT.2 NARCISSUS Com l'altra vegada, comencem amb el mite de Narcís. En aquest cas, Gugudan , agafa el mite per l'àlbum "Act.2 Narcissus" el qual té un toc més humorístic del propi mite. Les noies mostren diferents versions de narcisisme: la Hana està en un habitació de miralls on es contempla a ella mateixa, la Hyeyeon és fa un retrat en pintura, la Mina té l'habitació plena de fotos d'ella i la Mimi es dedica fer fotocòpies de la seva cara. Tot hi així, la lletra de la cançó ens parla de l'autoestima i de tenir confiança en nosaltres mateixos.  Les escenes de

Hèracles ELS DOTZE TREBALLS 1.- El lleó de Nèmea Hèracles va escanyar amb els seus braços el terrible lleó de Nèmea, que ningú aconseguia caçar perquè era invulnerable a qualsevol arma. Li va arrencar la pell i se la va posar damunt les espatlles com a abric. El lleó es va convertir en la constel·lació de Lleó. El lleó de Nèmea, Liebig 2.- L'Hidra de Lerna L'Hidra era un horrorós monstre que respirava foc, tenia el cos d'un lleó i nou caps de serp. Hèracles, juntament amb Iolaus, va ser capaç de matar-lo, però no va ser fàcil. Cada vegada que tallava un cap, en creixien dos més al seu lloc. Així doncs, cada vegada que tallaven un cap, segellaven la ferida amb foc per evitar que es recuperés. Hèrcules lluita contra l'hidra de Lerna, Francisco de Zurbarán 3.- El senglar d'Erimant Després de buscar-lo durant hores, Hèracles va caçar un enorme senglar dels boscos d'Erimant i el va portar viu a Euristeu, el qual es va amagar en un calder en e

Europa , filla del rei Agenor, estava un dia a la platja amb les seves amigues. Aquesta va ser vista per Zeus i ell es va sentir atret ràpidament per la bellesa de la jove. Per tal d'acostar-se cap a la jove sense provocar cap mena de sospita, es va autotransformar en un bou blanc i resplendent: d'aquesta manera, Zeus es va aproximar cap a la jove i va seure als seus peus. Al principi, Europa va tenir por de l'animal que tenia als seus peus, però a poc a poc va anar agafant confiança i el va acaronar amb les seves belles i suaus mans. Va ser tan gran la confiança que li va agafar, que fins i tot se'n va pujar sobre l'esquena de l'animal, i aquest va aprofitar l'ocasió: es va aixecar i va dirigir-se cap al mar, emportant-se així, a la jove que estava sobre la seva esquena agafant-se de les seves banyes.  El rapte d'Europa , Erasmus Quellinus 1638   A través del mar, van arribar fins a l'illa Creta, on allà, el deu i la mortal es van unir s

A la mitologia romana, Cupido representa l'amor. És un dels éssers més coneguts arreu del món d'aquesta mitologia.  Aquest és fill de dos déus: Venus (la deessa de la bellesa) i Mart (déu de la guerra). I sempre se'l representa com un home que té ales i porta arcs i fletxes.  Una curiositat és que el seu nom significa passió/desig.  El naixement de cupido:  Sobre el naixement de cupido existeixen moltes versions diferents, tot i que la més viable és la del poeta Simònides de Ceos. Aquesta versió diu el següent:  Que cupido va néixer a Xipre igual que la seva mare Venus. Aquesta el va haver d'amagar al bosc, ja que Júpiter volia acabar amb ell, perquè deia que el seu naixement només portaria catàstrofe i caos per tota la vida. Així que Cupido va ser criat per nimfes als boscos, on va créixer salvatge i lliure, sense ser capaç de raonar.   Cupido amb una papallona , William-Adolphe Bouguereau, 1888 La seva mare, Venus, ja que no s'atrevia a arris

Aquesta paradoxa posa en joc tot el que normalment diem basant-nos en el sentit comú i en la presumpció egocèntrica de la universalitat d'un coneixement determinat. L'autor en va ser Eubúlides de Milet, un filòsof de l'antiga Grècia que visqué durant el segle IV aC. Va assistir a l'escola Megara (ja que era deixeble d' Euclides de Megara ) i s'havia declarat rival d'Aristòtil. Així doncs, una de les paradoxes més importants que va formular va ser la "Paradoxa Sorites " (o "Paradoxa del munt", ja que sorites , en grec, significa "munt", "conjunt"), que diu així: "En quin moment un munt de sorra deixa de ser-ho?"  Aquesta pregunta ens porta a realitzar dues deduccions sobre què constitueix un munt de sorra: Dos o tres grans de sorra no formen un munt. Un milió de grans de sorra sí que el forma. Per tant... Si "n" grans de sorra no formen un munt, en el cas que n'afegim un de

El Minotaure   el podem definir com  mig home mig animal, violent i corpulent.   Aquest monstre vivia al laberint de Creta. El minotaure era fill de Pasífae, que era esposa del rei Minos de Creta però també ho era d'un toro blanc, que va ser enviat per el déu del mar de Posidó. Creta va declarar la guerra a Atenes, i el càstig imposat era que cada set anys set nois i set noies eren enviats al laberint de Creta on es trobava el minotaure, que s'alimentava de carn humana. Estàtua del Minotaure de Vilanova i la Geltrú Mite el rapte d'Europa: Zeus es va enamorar d 'Europa filla d'Agènor.  Ella acostumava a jugar amb les seves amigues a la platja,fins que un dia se li va aprèixer el seu estimat  transformat en un toro blanc. Les seves amigues en veure'l tan maco van començar a jugar amb ell, però Agènor en contes de jugar-hi s'hi va enfilar al cim i així es com Zeus se la va aconseguir emportar cap a Creta per posseirla.  Finalment de la seva u