CLÀSSICS A LA ROMANA

Quan pensem en la mitologia grega, ens venen al cap déus com Zeus o Atena, herois com Hèracles o Aquil·les, i criatures fascinants com centaures i sirenes. Però entre totes aquestes figures, n’hi ha una que destaca per la seva força simbòlica: Medusa, la Gorgona amb serps al cap i una mirada capaç de petrificar qualsevol que l’afronti. Avui, el seu rostre no només és recordat per la mitologia antiga, sinó que ha estat reinterpretat i reivindicat com un símbol de poder femení, resistència i justícia. QUI ERA MEDUSA? Segons la mitologia grega, Medusa era una de les tres Gorgones, però l’única mortal. Inicialment, no era cap monstre, sinó una dona jove de gran bellesa, sacerdotessa del temple d’Atena, consagrada a la castedat. El gir tràgic arriba quan Posidó la viola dins el temple sagrat. En comptes de castigar el déu del mar, Atena, enrabiada pel sacrilegi al seu espai sagrat, descarrega la seva fúria contra Medusa: la transforma en una criatura monstruosa, amb serps en lloc de cabells...

A l’antiga Grècia, la música i la dansa eren molt més que una forma d’entreteniment: eren una part fonamental de la cultura, la religió i l’educació. Per als grecs, aquestes dues formes d’expressió tenien un valor gairebé sagrat i es consideraven essencials per a una vida equilibrada i harmoniosa. LA MÚSICA Els grecs pensaven que la música tenia un origen diví. De fet, la paraula “música” ve de les Muses, deesses inspiradores de les arts, especialment la música i la poesia. Es deia que Apol·lo, déu de la música, tocava la lira amb tanta bellesa que podia calmar les bèsties ferotges i fins i tot moure els arbres. La música estava present en molts àmbits de la vida: En les cerimònies religioses, es tocava música per honorar els déus. En els jos olímpics, hi havia concursos musicals. En els banquets, es combinava la música amb poesia i dansa. En el teatre, especialment a les tragèdies i comèdies, el cor cantava parts del text. Fins i tot es feia música en els contextos militars, per marca...