Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2018

LA HISTÒRIA DE CLEÒPATRA

Imatge
Cleòpatra VII (gloria del seu pare) va néixer durant l'hivern del 69 al 68 a. C a Alexandría. Cleòpatra VII era filla de Ptolomeu XII i Cleòpatra VI (que varen ser 2 fills més), tot i que es diu que sa mare era una egípcia de classe alta. La seva família va aconseguir regnar Egipte després de la mort d' Alexandre El Gran . Cleòpatra (pel·licula de 1963) Ptolomeu XII era famós per la seva afició per les festes. Aquesta causa va fer que gestiones el país de manera de sastrosa i va ser expulsat de manera nefasta pels alexandrins. Egipte va recaure a mans de la seva dona, Cleópatra VI que va morir.  Als 18 anys, Cleòpatra VII va ascendir al tron d'Egipte i ja va desenvolupar un atractiu aspecte físic amb una educació intensa. No se sap gaire sobre els principals anys de la vida de Cleòpatra . Cleòpatra es va casar amb el seu germà Ptolomeu XIII, amb qui va heretar el tron el 51 a.C. Els conflictes entre el dos germans i esposos no va durar gaire en arribar. Aix

CANNABIS A L'ANTIGA ROMA

Imatge
En el coneixement del cannabis els romans recullen el testimoni dels avanços de la medicina i botànics dels grecs. De forma que els romans ja tenien en el seu ús, les dosis i les aplicacions terapèutiques.  Sherratt (arqueòleg anglès)al 1987 situa la introducció a tota la zona de la Mediterrània durant el període dels romans. La fibra de cànem: Igual que els autors grecs, existeixen poques referències al cannabis. Les narracions que ens parlen de les propietats psicològiques són poques. Els romans principalment es van centrar en l'obtenció de fibra per les seves cordes i teixits. Fibra de Cànem sense tractar Gai Lucili (180a.c. - 102a.c.) va ser el primer literari en escriure del cànem, que era el material amb el que es lligava els presoners. Els Romans van introduir el cannabis a les illes Britàniques al voltant del l'any 180. Marc Terenge Varr ó  (116a.c. - 27a.c.) cita al cànem com matèria primera per la confecció de cordes, sogues, estores... Varr

EUROPA I EL BRAU

Imatge
Europa era la princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa. Europa estava a la platja de Sidó amb les seves companyes, quan Zeus la va veure. Aquest va quedar meravellat per la seva bellesa i de seguida es va enamorar d'ella.  Zeus es transformà en un bonic brau blanc amb unes banyes semblants al creixent lunar, i s'hi acostà fins arribar als peus d'Europa. Primer, la jove es va espantar, però després li va anar agafant confiança. L'hi va acariciar el llom i per últim va decidir pujar a la seva esquena. Zeus, que ja esperava aquesta acció d'Europa, es va aixecar immediatament i es va endinsar cap al mar. La princesa cridava i s'aguantava amb força a les banyes corbades, però Zeus no es detenia. De seguida es va allunyar de terra, fins arribar a Creta. La mare i germans d'Europa van anar a buscar-la desesperats i per ordre del seu pare, però no la van trobar. A Gortina, Zeus va aconseguir el que volia i es van ajuntar a prop d'una fon

EL MITE DE LEDA I EL CIGNE

Imatge
Els mites, encara avui en dia, són una gran inspiració pels artistes.  Com és en aquest cas, el passat 19 de novembre es va trobar un fresc amb una escena d'un dels mites més coneguts, el de Leda i el cigne.  A causa d'aquest antic mite, fa uns dies es va trobar un fresc a la ciutat de Pompeia , que està situada en el sud d'Itàlia. Aquest fresc, anunciat pel Parc Arqueològic de Pompeia, l'han descobert en una habitació que antigament era un dormitori d'una casa luxosa, enmig de les ruïnes de l'antiga ciutat, i tenint en compte que, en el mateix lloc, també es va trobar un altre fresc que tractava sobre el déu Príap, el déu dels jardins i la fertilitat, pesant-se el seu membre en una balança.  La pintura va ser trobada mentre es feien "treballs de remodelació d'excavació", segons el director del parc arqueològic, Massimo Osanna, que també va destacar que es tracta d'un descobriment "únic i excepcional".  El fresc recentmen

ELS DÉUS OLÍMPICS II

Imatge
Aquesta és la continuació de la meva explicació dels Déus Olímpics.  MART: en grec, Ares. Déu de la guerra. Apareix amb una cuirassa i diferents estris de guerra com un escut, un casc, una llança,... El seu animal és el gall.  És un dels pocs fills del matrimoni de Juno i Zeus. Considerat pare de la ciutat de roma ja que era el pare del seu fundador, Ròmul.  Marte, Diego Velázquez VULCÀ: el nom en grec és Hefest. És el déu del foc i dels ferrers. És lleig, brut i coix, porta el torns nu, i estris relacionats amb la seva feina com tenalles. Considerat el déu protector contra els incendis per aquesta raó de l'honora i invoca i se li atribueixen les festes Vulcanals.  Va ser casat amb Afrodita però a ella no li agradava ell. La dona tenia varis amants i Hefest al assabentar-se, va construir una xarxa intrencable.  Hefest en la forja, Guillaume Coustou MINERVA: és Atena. Deessa de la guerra, saviesa, intel·ligència

MINERVA

Imatge
Minerva o Atena en la mitologia grega,  era la deessa de la saviesa, filla de Júpiter i Metis, deessa de la  prudència . Minerva simbolitza les arts, les tècniques de guerra i era la protectora de la ciutat de Roma. També era la patrona dels artesans, que en aquella època, eren una classe social nombrosa. La llegenda sobre el naixement de Minerva explica que el seu pare Júpiter va devorar a la seva dona Metis, i li va provocar un gran dolor de cap, i va decidir demanar a ajuda al déu del foc i dels metalls. Aquest decideix obrir-li el cap d'un cop de destral, i en fer-ho apareix Minerva, d'una edat adulta, amb un casc, una espada i un escut. Aquesta deessa seria l'acompanyant de Júpiter en diferents batalles com la Guerra dels Gegants i la Guerra de Troia.                                 El naixement de Minerva, anònim El famós poeta romà Ovidi, anomenava a Minerva "la deessa de les mil obres", per les diverses arts que va arribar a desplegar; se la trob

ELS DÉUS OLÍMPICS I

Imatge
Com ja sabem, els grecs eren politeistes, creien en diferents déus. Aquestes divinitats, tenien forma humana tot i que són més forts, més alts, més poderosos i més bells. El què distingeix els humans dels déus és que aquests últims són immortals.  Principalment hi ha dotze déus olímpics, que vivien a l'Olimp . Però si contem els d'alguns autors en surten catorze o quinze si afegim Eros.                                                                                                     Olimp , Luigi Sabatelli JÚPITER: el nom en grec és Zeus . És el déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics, de la justícia, el déu de tots els déus. Se'l representa amb barba i assegut a un tron, amb un ceptre o un llamp a la mà i l'animal que el caracteritza és l'àguila.  Quan va néixer, el seu pare Cronos, se'l volia menjar com a tots els seus fills. Rea, la mare de Zeus el va amagar a una cova perquè no fos devorat i li va donar a Cronos una roca em

DÉUS GRECS

Imatge
NOM GREC        NOM LLATÍ           FUNCIÓ                              SIMBOLOGIA Zeus                Júpiter                 Déu del cel i dels               Llamp i àguila                                                  llamps / Déu suprem Hera                Juno                    Deessa del matrimoni i       Ceptre, diadema i                                                   de les dones casades          paó Posidó             Neptú                   Déu del mar, llacs,             Trident, carro i                                                   terratrèmols i els cavalls     cavalls Hades              Plutó                    Déu de l'inframón              Ceptre i Cèrber Demèter          Ceres                  Deessa de l'agricultura         Espiga de blat i una torxa Hèstia             Vesta                   Deessa del foc de la llar       Una flama a la mà dreta Afrodita           Venus                  Deesa de la sexualitat,     

CALENDARI GREC

Imatge
El calendari grec era una eina de càlcul del temps establerta per la societat per les necessitats de la vida quotidiana. Es dividia, com l'actual, en diferents intervals com els dies, mesos i anys. Les divisions del calendari es basaven en els moviments de la Terra i la seva conseqüència, que són les aparicions regulars del sol i de la lluna. Aquest calendari es dividia en l'àtic i l'hel·lènic: El calendari àtic era lunisolar. Comptava amb un any de 354 dies, en concret, 12 mesos de 29 i 30 dies alternativament. Deixava un marge d'onze dies de diferència respecte a l'any solar. A aquest any de 354 dies se li afegia un nou mes cada tercer, sisè i vuitè any.  Cicle lunar Els mesos s'escrivien de la següent manera: Gamelió  (Gener) Formava part de l'hivern. Antesterió   (Febrer) Formava part de l'hivern. Elafabolió  (Març) Formava part de l'hivern. Muniquió (Abril) Formava part de la primavera. Targelió (Maig) Formava part de la