LA FAMÍLIA ROMANA
El concepte de família romana no coincideix amb la nostra noció actual de família. A roma, el lligam que uneix a les persones que pertanyen a la mateixa família és el paterfamilias. Als nostres dies, la base de tota família és normalment el vincle natural o de sang.
La família romana estava formada pels pares, els fills i parents, tots ells sota l'autoritat del paterfamilias, incloent-hi els esclaus. La paraula familia està emparentada amb famulus, "esclau".
El paterfamilias era l'home que no depenia de ningú però tots depenien d'ell. Tenia el dret de la patria potestas, dret que li donava el poder absolut sobre les persones i els béns de la família: tenia el poder de vida i mort sobre les persones que estiguessin sota el seu poder, podia vendre'ls, condemnar-los a mort, no acceptar els nadons i abandonar-los. Tot i tenir el poder de vida i mort, alguns es caracteritzaven per l'amor i el respecte als seus fills.
El parentiu legalment vàlid dins de la família era el parentiu civil, el fet de dependre tots d'una mateixa autoritat. El paterfamilias acollia la seva família el fill nascut de la seva dona si ho creia convenient i aquesta acollida era més important que el fet d'haver nascut, ja que el fill podia ser rebutjat. El paterfamilias també podia adoptar fills d'una altra família que passaven a formar part de la seva.
La situació de la dona:
En la vida familiar, la dona s'havia de fer responsable de tres tasques: tenir cura de la casa, donar a llum els fills i criar-los i per últim, confeccionar la roba dels membres de la família. En algunes famílies, la mare (matrona) solia comptar amb l'ajuda d'esclaus.
La dona romana no tenia els mateixos drets que l'home: mai s'emancipava, ja que depenia sempre jurídicament d'un home; no tenia drets polítics, perquè ni podia votar ni presentar-se a càrrecs públics i rebia menys formació. A canvi, des del punt de vista social i moral era molt respectada i posseïa gran autoritat.
El matrimoni:
A l'Antiga Roma, era una de les principals institucions de la societat i tenia com a objectiu que la parella tingués fills perquè ells heretessin les propietats dels seus progenitors. Es feia amb un pacte privat i no era necessari que quedés de forma escrita
Segons la llei romana hi havia dues classes de matrimonis: cum manu i sine manu. En el primer, la dona quedava sotmesa jurídicament al marit. En canvi,, en el segon cas, la dona no passa a dependre de l'autoritat del marit, ni tampoc abandonava la pertinença a la família paterna o d'origen. Aquest últim es va generalitzar a partir de finals de la república.
Comentaris