POSIDÓ, DÉU DEL MAR I DELS TERRATRÈMOLS

Escrita per Anònim -
 Posidó era un dels dotze Olímpics i el déu del mar, dels terratrèmols i dels caballs. Tenia una forca de tres puntes que s'anomenava trident i era el protector dels navegants, i de moltes ciutats i colònies hel·lenes.

En la Ilíada d'Homer, el déu del mar dóna suport als grecs contra els troians a la guerra de Troia. En la Odissea, durant el viatge marí des de Troia a Ítaca, l'heroi grec Odisseu provoca la ira de Posidó en cegar el seu fill, el ciclop Polifem, castigant-lo amb tempestes, la pèrdua completa del seu vaixell i dels seus companys, i un retard de deu anys. 

Ell es fill de Cronos i Rea. Està casat amb Amfitrite i amb ella va engendrar a Tritó, Bentisicime, Rodo i Cimopolea. Posidó es capaç de provocar tempestes i terratrèmols. Alguns dels seus fills són ciclops i entre ells hi ha Polifem. És germà del Déu Olímpic Zeus (déu del cel i dels fenomens atmosfèrics) i del déu Hades (déu dels inferns).





Mite

Segons narra la mitologia grega, Posidó era homosexual. En néixer, la seva mare el va salvar de ser menjat pel seu propi pare, amagant-lo entre uns anyells i lliurant a Cronos un petit poltre perquè saciés la seva gana.

Posidó va establir el seu habitatge al mar, on es va construir un gran palau daurat, decorat amb coralls i pedres de colors. Allà l'acompanyaven altres déus com Pontos, els Titans, Tetis i l'Oceà. Posidó va tenir protagonisme en l'aixecament de les muralles gegantines que protegien la ciutat de Troia. Quan els déus va intentar treure-li el poder a Zeus, ell va castigar a Apol·lo i a Posidó convertint-los en humans perquè treballessin.
 
Amb la seva esposa Amfítrite, va ser pare de diversos fills: Tritó (déu amb cos meitat humà meitat peix), Bentisicime (esposa d'Enal, rei del mar d'Etiòpia), Rodo (deessa-nimfa de la illa de Rodes i amant d'Hèlios) i Cimopolea (esposa de Briàreu i deessa dels sismes submarins). Els seus principals assistents són Tritó i Delfino i el seu sèquit el formaven tots els déus marins, tritons nereides... El seu principal centre de culte va estar a l'Istme de Corint i li estaven consagrats el cavall, el dofí, la tonyina i el pi. Els dofins, els hipocamps o altres monstres marins estiraven el seu carro. La oceànida Cafira va ser la nodrissa del déu i la seva segona mare.








A continuació us deixo un vídeo amb informació sobre la vida de Posidó:




Clement Amudu
4t ESO

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació