TICI

Escrita per -


                                   Tici Donant de Fetge, José de Ribera 1632

Obra: Tici Donant de fetge

Autor: José de Ribera

Data: 1632

Museu: Museu del Prado, Madrid

Tècnica: Oli sobre llenç (227x 301 cm)

Procedència: Col·lecció Real

Cap al 1632, Jose de Ribera, un pintor aficionat per les escenes de martiris i suplicis.  Crea una obra on es veu representada la figura de Tici o Titios (grec antic) que era un gegant fill de Zeus i d'Elara, una de les moltes amants de Zeus.

El seu mite tracta sobre com va ell va intentar violar a Latona (Leto) una de les amants de Zeus. Segons diverses versions del mite, Tici va intentar abusar de l'amant del seu pare perquè va ser instigat per Hera, l'esposa de Zeus, per venjar-se de l'engany del seu marit.

El càstig de Zeus per el seu fill va ser que Tici estaria eternament condemnat a Tàrtar, lligat a una roca amb un voltor menjant el seu fetge eternament.


Amb aquesta quadre, L'autor ens vol transmetre el patiment de Tici davant del càstig de Zeus, per exemple: ens posa el personatge de forma diagonal per així aconseguir que el rostre de Tici quedi mes proper al espectador i poder veure amb mes facilitat els gestos dramàtics del Gegant. També si ens fixem en la mà dreta, en com esta tensa, forçada i bruta.

A part de que a Ribera li agradava molt pintar aquets tipus de pintures, no la va fer per gust. Va ser un encàrrec real i el tema principal va ser representar el poder de la reialesa i com eren capaços d'infligir càstig a qui no acati les ordres monàrquiques.  


Comentaris

Sara Torres Pedret ha dit…
M'ha semblat interessant la teva entrada.
El món de l'art està ple d'escenes sobre
els mites, la seva figura humana i les
seves accions i interaccions amb el món
dels humans.
11 de novembre del 2022, a les 17:34
Maria Vasileva ha dit…
Molt interessant! Em sembla una manera molt visual i es veu tan bé quan mires l'obra, de veure i sentir el patiment d'aquest home davant el càstig de Zeus. Penso que és una obra que els detalls estan molt ben elaborats i projectats, perquè com has dit tu, podem veure la seva mà dreta tensa, bruta i forçada i això és un detall que és molt clau i que fa l'obra encara millor.
4 de desembre del 2022, a les 14:11
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació