DEMÈTER

Escrita per -

Demèter era una de les deïtats més antigues del panteó grec, ella garantia la fertilitat de la terra i protegia els cultius així com a la vegetació. També deien que Demèter protegiria els seus adoradors a l'altre vida, per els romans la deessa va conservar la seva popularitat i va ser coneguda com a Ceres. 

Demèter, museu del Prado


Demèter i Persèfone per als romans les deesses eren bessones percebudes com a mare i filla, representaven per als pobles de l'antiguitat els poders de la naturalesa, la seva transformació i emergència cíclica.

Demèter i Persèfone

El principal mite de Demèter explica que Hades, el seu germà, va raptar Persèfone amb el consentiment de Zeus. La deessa va començar a buscar la seva filla per tota la terra, sense èxit, fins que el sol li va dir el que havia passat. Demèter, irritada, va decidir abandonar l'Olimp i, com a conseqüència, la terra va deixar de donar fruits i els humans van començar a morir de fam.
Així que Zeus, enviat per Hermes va demanar a Hades que tornes Persèfone a la seva mare. Però Hermes li havia donat una fruita per menjar a Persèfone i s'ho va menjar, Persèfone no sabia que si ho menjar hi hauria d'esta allà per sempre. Zeus i Hades van fer un acord per evitar la fúria d'hades. Persèfone romandria a l'infern mig any i la resta de temps estaria a la terra. Així doncs, quan Persèfone estigui amb Hades, Demèter no farà collites i les plantes no creixeran i serà hivern, i quan Persèfone estigui amb Demèter estarà amb alegria, per tant, serà la primavera.

Us deixaré un vídeo que explica més a fons.


Fatima Kachout
4t ESO

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació