Els bestiaris són obres en prosa que van sobre característiques d'espècies animals, reals o imaginaries, dels quals en fan una interpretació simbòlica. Els primers bestiaris van ser documentats a principis del segle Xll, tot i que tenen antecedents molt llunyans. Amb aquesta edició, ens posen a disposició El bestiari català amb el llenguatge actual.
Seguidament, veurem alguns dels éssers prodigiosos de la mitologia grega. Aquests tenien la tendència d'aparèixer en mites adoptant la forma d'animal i persona o, també, de barreja de dos o més animals, d'espècies diferents, amb característiques molt poc comunes. Aquests animals fantasiosos han arribat fins a l'actualitat i en podem trobar en videojocs, llibres de fantasia o màgia (la saga de Harry Potter en seria un exemple), cinema fantàstic, etc.
El primer ésser del qual parlarem és l'esfinx; aquesta criatura tenia cara de dona i cos de lleó, més unes ales d'àguila. Fou enviada a una muntanya, al costat de Tebes, per Hades com a càstig. El que es dedicava a fer era proposar un enigma als viatgers i, si no eren capaços de resoldre'l, els devorava. L'enigma era el següent; "Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més ràpid com menys peus utilitza per caminar?" Ningú va poder endevinar la resposta, fins que va arribar Édip amb la següent solució; "És l'home, que va de quatre grapes quan és petit, fa servir les dues cames d'adult i el bastó quan és vell".
Un altre ésser fantàstic és la medusa, qui segur coneixeu pel seu mite. Aquesta tenia una mirada tan penetrant que podia petrificar a qui la mirés directament als ulls. Era un ser amb urpes, una cabellera de serps verinoses, una llarga llengua i dents punxegudes. El seu cos era recobert per escates de drac, tenia ullals de senglar, les seves mans eren de bronze i les seves ales d'or, amb les que no podia volar a causa del seu pes. Segons el mite, Perseu va ser qui la va matar, lliurant el seu cap a Atena, qui l'incorpora al seu escut de batalla. 
El tercer ser mitològic que veurem ara és el grifó, animal que té el cap i les potes davanteres d'àliga gegant, amb enormes ales de plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut; mentre que les potes del darrere i la cua són de lleó. Aquest últim sempre ha estat considerat el rei dels animals terrestres i les àligues les aus més majestuoses de totes. El grifó reunia les característiques més destacats de les dues bèsties, cosa que el convertia en rei de la terra i rei del cel a la vegada, i per això se'l considerava un ser noble. Tot i ser molt perillós, es diu que mags i déus en van poder domesticar. Apol·lo, déu de la música i la medicina, ho va aconseguir segons relata una antiga llegenda grega; ell va anar en cerca d'un grifó, per domesticar-lo, i va tornar muntant-ne un. Després d'això, tota mena de mags i déus en contractaven per custodiar tresors. 
Seguim amb el fènix, un ocell mascle amb unes precioses plomes daurades i vermelles. Quan aquest arriba al final del seu cicle vital, fa un niu de branquillons de canyella per després encendre'l; el niu i l'ocell es cremen fins a convertir-se en cendra, de les quals en reneix un nou i jove fènix. Aquesta nova au embalsama les cendres del vell en un ou de mirra i el porta a Heliòpolis ("ciutat del sol", en grec), situada a Egipte. Es deia que l'ocell es regenerava de les ferides de l'enemic, cosa que el convertia en immortal i invencible; símbol del foc i de la deïtat.
Ara parlarem d'un que segurament haureu vist molt en pel·lícules, o ha sigut molt nombrat en llibres; el pegàs, un cavall alat engendrat per Posidó. Va néixer de la sang de medusa quan va ser decapitada per Perseu. Bel·lerofont va voler capturar-lo i muntar-lo per vèncer a la quimera i les amazones, fins que, cegat de poder, va intentar agafar vol fins a l'Olimp. Durant el vol, el pegàs el deixa anar al buit i va arribar sol a l'Olimp, on Zeus el va acollir i el va convertir en un dels seus cavalls.
Un altre ser, del que segur que haureu sentit a parlar molt també, és el centaure. Generalment, eren imaginats amb sis extremitats, quatre potes de cavall i dos braços humans, tot i que, a vegades, hi havia la possibilitat que apareguessin en històries com a homes, de cap a peus, amb el cos de cavall que els surt pel darrere. Es deia que habitaven a les muntanyes de Tessàlia, que tenien un esperit salvatge i bàrbar, amb costums brutals, i que s'emborratxaven molt fàcilment. Acostumaven a alimentar-se de la carn crua i dels excrements de porc. Un nom que destaca en la llegenda d'aquest ser és Quiró, que ve a ser el centaure més savi de tots.
Finalment, acabarem amb la quimera, un ésser monstruós amb tres caps diferents; un de lleó, un de cabra i un altre de serp. Aquest treia foc per la boca i devorava gent i bestiar. Vivia a la regió de Líbia, on el rei va ordenar a Bel·lerofont que la matés. Ell va fer el que se li demanava i es va desfer de la bèstia acostant-s'hi per l'aire, muntant un pegàs, i enfonsant-li una llança amb punta de plom a la gola, que es va fondre amb el foc que exhalava i la va ofegar, causant-li la mort.4t ESO
Comentaris