LA TRAGÈDIA GREGA
Al segle V a.C, l'època clàssica, el gènere literari més destacat va ser el teatre, dins d'aquest gènere destacava la comèdia i la tragèdia (a Atenes). L'època clàssica també va ser el període de màxim esplendor de la cultura grega (desenvolupament de la poesia, filosofia...)
Aleshores, la tragèdia grega és un gènere literari, més concretament, és un gènere teatral, provinent de l'Antiga Grècia.
Què distingeix aquest gènere teatral dels altres?
El més característic de la tragèdia és la catàstrofe final.
Deixant de banda la catàstrofe final, hi ha sobretot 2 característiques que la defineixen:
El cor: És un personatge col·lectiu que representa la veu del poble, que comenta l'acció tràgica i l'acció dels personatges.
El destí: És una mena de força invisible que empeny l'heroi o l'heroïna cap al desenllaç tràgic de manera inevitable. A la tragèdia, l'heroi s'enfronta al que no té remei. El destí també s'anomena "fatalitat" (deriva de fatum, en llatí; "phatos", en grec). Per tal que l'espectador tingui la impressió que el destí existeix, l'autor escampa indicis al llarg de l'obra: són els anomenats "indicis premonitoris".
És important saber que les tragèdies no són fruit de la imaginació de l'autor, sinó que s'inspiren en la mitologia clàssica. També s'ha de tenir en compte que les tragèdies només desenvolupen un episodi d'un mite molt més extens. Els autors tràgics focalitzen l'atenció en un personatge i en recreen la història, però sense escenificar el mite sencer.
S'inspiren majoritàriament en dos mites:
- El cicle de Tebes
- El cicle d'Argos
En honor al déu Dionís, es feien unes festes on hi havia un concurs teatral en el qual s'hi representaven les tragèdies. Els autors que s'hi presentaven, havien de portar una trilogia i un drama satíric. Les representacions de les obres dels tres autors finalistes eren gratuïtes: les despeses corrien a càrrec de la polis, en part, i d'un ciutadà ric a qui es demanava que ajudés a pagar l'obra: el corega. Es concedia valor didàctic i exemplar al teatre: la tragèdia tenia utilitat social, per als atenencs. S'hi escenificaven temes de reflexió importants per al funcionament de la ciutat estat. A més, la tragèdia provoca una catarsi: un alliberament, una purificació, de la tensió, de les passions. L'espectador s'identifica amb l'heroi tràgic i sent les seves mateixes emocions mentre dura la funció. Per tant, retorna a la vida quotidiana menys tens i això afavoreix la convivència ciutadana.
Els tres autors més importants de la tragèdia grega van ser: Èsquil, una de les seves obres més conegudes va ser Els perses; Sòfocles, la seva obra més coneguda és Èdip rei; i Eurípides, una de les seves obres més famoses és Medea.
ESTRUCTURA DE LA TRAGÈDIA
L'estructura general de la tragèdia grega és:
- Pròleg: situa l'acció en el temps i l'espai, resumeix el mite.
- Pàrode: És l'entrada del cor en escena.
- Episodis: Escenes interpretades pels actors.
- Estàsims: Són les intervencions del cor.
- Èxode: Sortida d'escena dels actors i del cor.
Les tragèdies gregues havien de representar la regla de les 3 unitats:
-Que la història passi en un sol lloc.
-Que només hi hagi una trama.
-Que passi durant un sol dia.
Sovint, en les tragèdies gregues, allò que causa la catàstrofe és l'hybris, en català en podríem dir "excés" o "desmesura".
Comentaris