TESEU I EL MINOTAURE

El Minotaure és probablement un dels éssers mitològics més conegut del món grec i en aquesta entrada explicaré el seu origen i l'enfrontament que va tenir amb l'heroi atenenc Teseu. 

Minos, el gran rei de Creta va quedar horroritzat en adonar-se que la seva esposa Pesífae va tenir relacions sexuals amb Zeus. Després de nou mesos d'embaràs va néixer un híbrid, un humà amb cap de toro. No li agradava la idea de tenir un fill meitat home i meitat toro, va ordenar a un dels seus millors arquitectes en Dèdal que construís un laberint immens en una illa deserta per empresonar i ocultar dels altres homes el Minotaure.

Pintura grega del Minotaure

Els atenesos van convidar a Androgeu, el fill de Minos, a competir en llançament de disc. Minos va donar permís al seu fill d'anar a Atenes. Androgeu va triomfar en els jocs però, l'enveja va despertar en els seus competidors, inclòs el rei d'Atenes. El van assassinar i li van donar la mala notícia al seu pare.


Pintura grega d'Androgeu

Minos declara la guerra a Atenes però, veu que no volen sotmetre la seva voluntat i fa oracions a Zeus per obtenir el poder i guanyar la guerra. Zeus escolta les pregàries i ajuda a Creta. Egeu, rei d'Atenes, veu que ja no pot suportar la pressió de l'enemic i envia un emissari a Creta per suplicar el fi de la guerra. Minos volia un tribut anual d'Atenes, Egeu accepta i el sobirà cretenc va posar fi a la guerra. A canvi de rebre 7 joves masculins i 7 joves femenins cada any, Creta i Atenes mantenien la pau.  

Escultura del rei Minos de Creta
Els cretencs al pas dels anys van adoptar una tradició molt boïga, uns jocs en honor dels deus. Es tractava d'enviar els tributs atenencs al laberint perquè lliuressin combat contra el Minotaure i, si no estaven a l'altura, eren devorats. Els joves eren enviats a una mort segura ja que la bèstia era impotent només a les seves pròpies banyes.  

 









Moneda amb l'estampat del laberint

Teseu, fill del rei d'Atenes, el més fort i valent entre els grecs, veia que era una injustícia que tantes famílies patissin el dolor de perdre els seus fills i filles. Per poder venjar els joves i assassinar el Minotaure. Li va proposar al seu pare sumar-se al joc quan comencés el lliurament del tribut. Així va ser. Els joves i l'heroi grec van ser encadenats i dirigits cap a l'illa del monstre. 

El rei cretenc va quedar confós que el seu enemic enviés el seu propi fill per ser devorat. El va convidar a un banquet abans de començar el joc. Minos l'alaga per la seva valentia i entra Ariadna a la sala del banquet, aquesta s'enamora del guerrer i se sent fascinada per ell. Al dia següent li dona un cabdell de fil perquè l'enganxi a l'entrada del laberint i no es perdi pel camí.

Pintura grega, Teseu i Ariadna
Els tretze joves i Teseu varen entrar al laberint i Teseu enganxa el fil a l'entrada.
L'heroi ordena els joves quedar-se a l'entrada i ell sol va emprendre els llargs camins del laberint.

Teseu, impacient per tallar-li el cap de l'híbrid entra per un estret passadís que dona sortida a un passadís més ampla i allà es trobava, el ferotge fill de Pasífae davant del jove Teseu, aquest va emprendre una salvatge carrera per atrapar i degustar la carn de l'heroi. Teseu, preparat per treure la curta espasa que guardava entre les cames i es posicionà per atacar al monstre, li travessa el gruixut coll del Minotaure i li comença a clavar estocades per venjar les morts dels atenencs. El Minotaure, esquarterat pel grec, havia acabat el turment dels atenencs.

Teseu matant el Minotaure 

Teseu va tornar on va deixar els joves aterrits i Atenes, va deixar de pagar tribut a Creta.


Elias Anaaoui
4t ESO

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES