Prometeu era un tità, i segons la mitologia era un deu salvador de la humanitat, ja que sempre treballava a favor dels homes. Ell era fill de Jàpet i Clímene, i els seus germans eren Epimeteu, Meneci i Atles.
El mite de Prometeu consta de dos enganys cap a Zeus. En el primer engany, Prometeu mata a un bou, i en fa dos munts; un serà per els homes i un per els déus. En el primer munt només hi posa pell i ossos, però l'hi dona un aspecte més atractiu que a l'altre, on hi haurà tota la carn. Quan Zeus ha de triar el munt per els déus, cau en la trampa de Prometeu i tria el que només té pell i ossos, i això farà que a partir d'aquell moment, tots els sacrificis cap als deus siguin ossos i pells, i pels humans quedaran les carns. Zeus s'enfada molt, i tira la seva ira contra els homes, i els priva del foc, condemnant-los a patir fred i fam.
En el segon engany, ja que a Prometeu no l'hi sembla bé la injustícia de Zeus cap als homes, roba el foc a Hefest per tornar-lo als homes. Zeus es va enfadar amb molta més ira que abans, havia estat enganyat per segona vegada. Va atorgar dos càstigs: un per els homes, i un per Prometeu.
Prometeu portant el foc, Jan Cossiers
El càstig de Prometeu va consistir en que se'l va lligar a una columna amb unes cadenes. I cada dia Zeus enviava una àguila que se li menjava el fetge, i cada nit l'hi tornava a créixer perquè així l'àguila se li pogués tornar a menjar al dia següent. Va estar sofrint el càstig fins que Heracles el va rescatar.
Prometeu encadenat, Rubens y Snyders
Pel que fa al càstig dels homes, Zeus ordenà a Hefest que construís a una bella figura femenina. Tot seguit va manar a altres déus i deesses que l'hi atorguessin uns dons; Afrodita li va atorgar l'efecte; Atena els coneixements dels arts de la casa i Hermes li va proporcionar la paraula i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. El seu nom, compost de mots grecs pan "tot" dorón "regal", fa referencia a que ella va ser un regal dels deus i que va rebre de tots els deus.
Zeus la va oferir com a regal a Epimeteu (germà de Prometeu), que la va acceptar, captivat per la seva bellesa, i sense fer cas a l'avís del seu germà, que el va alertar de que es malfies dels regals de Zeus. A casa d'Epimeteu, Pandora va trobar una caixa, i incapaç de retenir la seva curiositat, la va obrir. Immediatament en van sortir tots els mals que Prometeu hi havia tancat. Quan va intentar tornar a tancar-la, a dins només quedava l'esperança. Des d'aleshores, tots els mals i preocupacions dels quals els homes havien estat lliures fins llavors, persegueixen la humanitat sense repòs, i l'únic consol que queda, és l'esperança.
Psyche Opening the Golden Box, John William Waterhouse
La història dels homes no acaba aquí: el fill de Prometeu, Deucalió, i la filla de Pandora i Epimeteu, Pirra, es casaren. Quan Zeus va decidir acabar amb la humanitat amb un diluvi com a càstig per als seus crims, Prometeu va aconsellar al seu fill que crees una arca per ell i la seva esposa i que l'omplissin de provisions, per així escapar.
L'arca va navegar nou dies per damunt la terra inundada, fins que arribà a Parnàs, una terra que sobresortia de les aigües del diluvi. Un cop parà de ploure, els enamorats van desembarcar i van consultar a l'oracle com trobar a les altres persones. L'oracle els va respondre que "llancessin els ossos de la seva mare". Al principi Deucalió i Pirra van quedar molt desconcertats, però al final van arribar a la conclusió que "mare" volia dir la Mare Terra, i els seus ossos eren les pedres. Així doncs, Deucalió i Pirra començaren a tirar pedres i, efectivament, de les pedres llençades per Deucalió van esdevenir-se homes, i les pedres tirades per Pirra van esdevenir-se dones. Així va ser com la humanitat, va tornar a sorgir després del diluvi.
Deucalió i Pirra, Rubens, Perdro Pablo
Amàlia García Pous
4t ESO
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comentaris
Anònim ha dit…
Qui és Heràcles?
Anònim ha dit…
el mite en que hi ha el diluvi i Deucalió i Pirra es salven del diluvi, és un referent o semblança a l'Arca de Noé?
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme. Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Comentaris