PARMÈNIDES D'ELEA
Parmènides va ser un filòsof presocràtic i poeta grec, concretament d'Elea, l’actual Itàlia. Va viure entre els anys 540 aC i el 470 aC. Era fill de Pires i venia d'una família aristocràtica, reconeguda i noble.
 |
| Estàtua de Parmènides d'Elea |
Va ser el principal representant de l'escola Eleàtica, és més va deixar l'escola de Pitàgores per dedicar-se a l'escola Eleàtica. Va ser deixeble d'Anaximandre i Xenòfanes i també seguidor de Pitàgores. És el creador de l'ontologia.
 |
| Escola d'Elea |
La seva doctrina es va contraposar contra la d'Heràclit, ja que Parmènides concebia la realitat com a alguna cosa única i immutable. La seva filosofia es basava en el fet que el ser és i el no ser no és, amb això Parmènides ens comunica que el que no és, és a dir el no-res, el buit o l'espai no existeix i que el que és, és a dir la realitat, és eterna, ingenerable i impredictible. També diu que no existeix el moviment, ja que a través dels sentits captem aquest moviment i transformació per tant les conclusions que extreu Parmènides ens diuen que els sentits ens enganyen i que el que percebem només és aparença o doxa, no és la realitat. La realitat l'hem de percebre a través de la raó i el pensament lògic, Parmènides identifica el pla lògic amb l'ontològic. L'únic deixeble que va ser fidel als pensaments de Parmènides va ser Zenó.
Parmènides té una única obra, aquesta parla sobra la naturalesa. Es tracta d'un poema filosòfic escrit en 154 versos èpics. En aquest poema filosòfic Parmènides ens presenta la idea de que hi ha un ser absolut i que aquest no es perceptible ja que a aquest ésser no s'associa amb cap de les limitacions que pensa l'ésser humà. En aquest poema hi han referències mitològiques com ara les filles del Sol que son qui treuen els vels que tapen la realitat i així descobreixen la veritat.
Laura Rovira
1r batx
Comentaris
Ens proposa un problema que diu aixins.
Si el veloç Aquil·les es troba en el punt A d’un camí, i una lenta tortuga està una mica més avall en el punt X, Aquil·les no podrà atrapar mai a la tortuga per molt que corri, perquè si Aquil·les es vol desplaçar del punt A fins al X, abans haurà d’arribar al punt intermedi J, i abans del punt J haurà d’arribar al punt intermedi T i així fins a l’infinit. Per tant, segons la lògica matemàtica és impossible el moviment, i no obstant això, l’experiència ens informa de què sí és possible atrapar la tortuga.
Parmènides i Zenó ens dirien que els sentits només ens projecten pures il·lusions. Els sentits ens enganyen mostrant-nos una realitat que no és tal hi com la percebem.