LA CAIXA DE PANDORA

Escrita per -

N'estic segura que tots hem sentit a parlar alguna vegada d'aquest popular mite; La caixa de Pandora o en una altre versió " La caixa dels trons ", tot i així, no deveu saber molt sobre l'historia d'aquesta misteriosa dona que va castigar milers de mortals amb el seu encant.


Tot comença en el moment en què Prometeu, déu defensor dels humans, roba el foc diví del poderós Zeus per entregar-lo als homes mortals. Zeus venjatiu, ordena la creació d'una dona d'argila, bella i formosa, amb uns trets físics meravellosos. Alguns déus van col·laborar en la formació d'aquesta magnífica dama i per acabar de perfeccionar-la; Apol·lo li va concedir una veu ben tendre,  suau i dolça. Atenes li va donar la saviesa i els coneixements necessaris. Afrodita va cedir a la agraciada una bellesa i un encant màgic que faria caure a qualsevol mortal, i tots junts la varen brodar amb vestits esvelts, pentinats i joies fins deixar-la impecable, però per pagar totes aquestes virtuts, Zeus va entregar a Pandora una caixa que posseïa tots els mals del mon.
Pandore, Jules Joseph Lefebvre.



Així doncs, completa i preparada, Zeus va enviar a la dama a casa de Prometeu com a ofrena.
L’objectiu de l’astut Zeus era venjar-se del lladre del seu foc i Prometeu ho sabia, tant mateix no va acceptar el regal de l’enemic, però, el seu germà, Epimeteu, força més ignorant, cau en la trampa tot i ser avisat pel seu germà, la va rebre com a la seva esposa.

Pandora, B. García, 2018.


Pandora, un dia mentre Epimeteu dormia va tenir l’encuriosiment i la temptació d’agafar la clau del cofre, el va obrir sense remordiment i d’allí en van sortir tots els mals, baralles, penes i malalties i des de aleshores, a nosaltres, als éssers humans, ens han angoixat aquestes males sorts.
Va obrir el cofre dels mals, La caixa de pandora,  i només havia quedat una sola cosa dintre la caixa, l’única virtut que Zeus havia posat dintre era l’última cosa que es perd: l’esperança. Pandora ràpidament va tancar el cofre però ja era massa tard per evitar que tots els mals s'escampessin pel món.




Anònim, Waterhouse pandora, 1896








Doae Boussatta

4t ESO

Comentaris

Iman Barmou ha dit…
Molt bona entrada! Hem sembla interesant el mite, però perquè fan veure que la dona es una malvada i la culpable del caos?
4 de desembre del 2022, a les 18:01
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació