PAS DE MITE AL LOGOS

Escrita per -

Com veurem en el següent apartat, aquest esdeveniment provoca l'inici de la filosofia, per tant necessitem una mica de context per entendre millor el pas de mite al logos. La filosofia occidental va néixer el segle VI a. C a Grècia, concretament a Milet. Abans de Milet, els éssers humans resolien les qüestions sobre el per què utilitzaven els mites en aquells temps, qualsevol fenomen inexplicable era atorgat al poder diví. 

                  Els primers "filòsofs" reunits i intercanviant opinions.

Anomenem "el pas de mite al logos" al canvi que va haver-hi al segle VI a. C, en què apareix una nova manera d'interpretar el món. L'home comença a entendre la realitat basant-se en principis racionals i deixa de banda les formes mítiques i religioses. Els primers filòsofs cerquen el perquè de les coses a través de l’observació de la realitat, basant-se en criteris lògics. Aquests primers pensaments, s'anomenen els brots filosòfics, i són origen del pensament i la cultura occidental en la recerca de la veritat científica. Podríem descriure aquest pas com un salt epistemològic de maduresa intel·lectual en què prioritza la racionalitat per sobre de la imaginació.

Primera escola de Milet en què es va utilitzar la filosofia.

A continuació, deixo un vídeo que crec que explica bastant bé el pas de mite al logos.

Pau Godó

1r batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Molt interessant, però una pregunta, per què van fer aquest canvi? Hi ha algun motiu concret?
20 de febrer del 2021, a les 21:38
Unknown ha dit…
Bona feina! Una cosa que es podria afegir és que els primers filòsofs d'aquesta etapa va ser els PRESOCRÀTICS, que van inaugurar una nova forma de pensament, el racional.
24 de febrer del 2021, a les 10:46
Anònim ha dit…
El comentari anterior es de la @najlae.amazian
24 de febrer del 2021, a les 10:58
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació