ZENÓ I LA PARADOXA D'AQUIL·LES I LA TORTUGA
Zenó va ser un filòsof grec deixeble de Paramènides, conegut per les seves paradoxes filosòfiques. Zenó va neixer el 495 a.C i va morir el 430 a.C (tot i que no se sap del tot segur), a Elea, l'actual Itàlia. És l'ultim representant de l'escola que van formar Paramènides i Xeòfanes de Colofó. Zenó és conegut especialment per les seves paradoxes, defensant les idees del seu gran mestre Paramènides, per tant no va dur a terme una doctrina pròpia. Molts destacats han afirmat que va ser l'inventor indiscutible del racionalitzar a través de paradoxes. La idea principal que defensava en les seves paradoxes era la inexistència del moviment, i que tot aquest és un producte de la nostra ment. Però a part d'això també defensava la unitat del ser. Afirma que el principi etern de totes les coses és una pluralitat i no és un sol element.
Les seves paradoxes més destacades van ser:
Les seves paradoxes més destacades van ser:
- La paradoxa d'Aquil·les i la tortuga
- La dicotomia (Paradoxa de la pedra)
- L'argument de la fletxa
- L'argument de l'estadi
Zenó d'Elea
LA PARADOXA D'AQUIL·LES I LA TORTUGA
Dins de les paradoxes que va crear Zenó, segurament la paradoxa d'Aquil·les i la tortuga seria la més coneguda. Amb aquesta volia demostrar la idea principal del seu mestre.
Zenó va il·lustrar al guerrer veloç Aqui·les en un punt A, mentre que llavors va col·locar una tortuga a un punt B. Tot seguit va plantejar que si els dos fessin una carrera, Aquil·les mai podria arribar a la tortuga, és impossible, passi el que passi o corri el que corri, ja que entre els dos hi ha infinites meitats i abans d'arribar a la meitat del trajecte, hauria d'arribar a la meitat d'aquesta meitat i la tortuga ja hauria avançat, i llavors a la meitat d'aquesta altra... i així anar continuant. Per tant, la tortuga sempre tindria avantatge, ni que fos el més mínim.
dibuix de la paradoxa
Com es pot entendre la paradoxa?
Amb aquesta paradoxa Zenó ens ve a dir que el moviment és una pura il·lusió que ens porten els nostres sentits. Si ens anem més enllà, vol dir que el món ens ensenya una veritat física que en realitat és metafísica. Defineix el món dels sentits com un món fals, falsejat pel nostre espectre sensible, una realitat que no és i Paramènides l'anomena el no-ser.
La vertadera veritat és estàtica ja que mai canvia, és a dir, no implica cap mena de moviment. La que avui serà allò i l'endemà i qualsevol dia també ho serà. Ens ve a dir que la clau de tot és la raó i l'univers matemàtic, i que és amb l'únic que es pot confiar perquè és un pensament indiscutible que mai canvia i ja està establert.
Aquesta és una de les idees de Paramènides, que Zenó defensava, i volia demostrar amb aquesta paradoxa.
Per més informació sobre les paradoxes que qüestionen el moviment consulteu aquest vídeo:
+çCarla Erra
1r Batx
Comentaris