ELS JOCS INFANTILS A ROMA

Com  tots els nens quan són petits, els nens romans tenien diferents jocs per passar l'estona. Alguns d'ells encara existeixen però d'altres han anat desapareixent al llarg de la història. Alguns d'ells són:

• Caput aut navis: es tradueix com "cap o nau". És el que nosaltres coneixem com "cara o creu". El nom és degut a que moltes de les monedes romanes tenien per un costat la cara d'algun personatge històric important o d'algun déu romà, i per l'altre un vaixell o nau. 

Monedes utilitzades en el caput aut navis

• Ocellates: eren les bales i possiblement el joc més popular de tots. Les feien amb fang cuit o a vegades utilitzaven pedres petites i rodones. També s'han trobat algunes bales de l'època fetes de vidre transparent. 

Bales utilitzades per el joc ocellates

• Talus: són el que actualment anomenem tabes. Eren ossos de les potes de xai, ovella o cabra, amb sis cares però normalment només se'n conten quatre. Els nens de famílies riques utilitzaven peces de marfil o cristall enlloc d'ossos.  Utilitzaven tres o quatre tabes a cada partida. Les normes eren semblants a les dels daus i la venus era la millor tirada, mentre que la canis era la pitjor.

Ossos d'animals per jugar al talus

• Tesserae o cubi: eren els daus. Els feien sovint d'ossos, marfil, fusta o marbre i tenien un número gravat de l'1 al 6 com actualment. S'utilitzaven dos o tres daus alhora i guanyava qui treia un sis en tots els daus.

Daus utilitzats en el cubi

• Ephedrismos: consistia en colpejar un objecte clavat al terra amb algun accessori i el que perdi havia de portar el guanyador a les espatlles amb els ulls tancats fins la línia de meta. Era semblant al cricket actual. 

Ceràmica on es representa el joc de ephedrismos

• La mosca de bronze: consistia en què un nen es posava una vena als ulls i deia: "jo caçaré la mosca de bronze", els altres responien: "tu la caçaràs però no l'atraparàs". Començaven a córrer brunzint i el que tenia la vena als ulls els havia d'atrapar. Quan algú era atrapat passava a ser el que portava la vena.

• Micare: hi ha dues persones col·locades una davant de l'altra i han d'ensenyar tants dits d'una mà com vulguin, alhora han de dir un número entre el 2 i el 10 intentant endevinar la suma dels dits dels dos. La gràcia d'aquest joc era fer-lo el més ràpid possible. 

• La morra: era semblant al micare amb la diferència que enlloc d'intentar endevinar la suma dels dits de les dues persones, havies d'esbrinar el nombre que trauria el teu contrincant. 

Representació de la morra

Silvia Kanuteh Rubio
2n batx