LA BIBLIOTECA D'ALEXANDRIA

Escrita per -
La biblioteca d'Alexandria (Egipte) va ser creada el segle III a.C per Ptolomeu I Sòter, rei d'Egipte, i era la més gran de l'època. Va arribar a  contenir més de 700.000 manuscrits. Es va crear amb la intenció de cultivar la cultura i els coneixements grecs a una ciutat com era Egipte, amb un pensament totalment diferent. Els grans pensadors de tota l'època es reunien allà per estudiar i intercanviar idees. Durant els incendis al llarg de la història, la biblioteca va acabar amb gairebé la completa destrucció.


 Es diu que la crema d'aquesta va provocar un retard extrem del coneixement. El fet que es cremessin anys de història i de coneixement, fan que molts experts afirmin que si aquest incendi no hagués existit, probablement l'home hagués arribat a la lluna 400 anys abans. Tot i això, molts experts també pensen que a la ciutat encara s'hi troben pergamins o restes de llibres, que són necessaris buscar per la ciutat.

Mentre molta gent pensa que la destrucció de la biblioteca va ser a causa de l'incendi provocat pels cristians, vertaderament es desconeix la vertadera causa. Malgrat això els historiadors afirmen que va ser a causa de diversos esdeveniments que van fer caure la biblioteca.

O. Von Corven. Representació de la biblioteca del segle XIX

S'afirma que el primer succés que va destruir una gran part de la biblioteca i dels documents que s'hi trobaven dins va ser de la guerra per part de Juli Cèsar i les seves tropes el 47 a.C on s'enfrontava amb el seu enemic Ptolomeu. No va ser fins el 48 a.C que es va produir el desastre. Cèsar volia disparar a les naus enemigues, quan el foc se li va escapar de les mans i va arribar a la biblioteca. Els historiadors estimen que es cremaren uns 40.000 papirs. 

Durant el segle IV d C, quan es va establir el cristianisme com a religió oficial de la ciutat, els cristians odiaven la biblioteca ja que pensaven que estava ple de coneixements que negaven la paraula de Déu i de pensaments pagans. Així doncs, aquests també van contribuir més tard amb un incendi.

Finalment les tropes del califa Omar van ocupar la ciutat del 581 al 664 a.C. Van estar sis mesos cremant el contingut de la biblioteca, dient repetits cops "Si els llibres contenen la mateixa doctrina que l'Alcorà, llavors són una repetició i no serveixen per res; si no estan d'acord amb la doctrina de Mahoma, cal destruir-los". Es diu que va ser l'incendi més gran i podria ser el principal detonant del retard de coneixement.

La destrucció de la biblioteca va tenir tanta repercussió que el 2003, es va crear una nova biblioteca en aquest mateix lloc en mans de la UNESCO, en homenatge a la cremada i per poder recuperar de certa manera aquest patrimoni de la Humanitat.

Runes de la biblioteca 

Aquí teniu un suport que conté més informació:


Carla Erra
1r Batx

Comentaris

Ingrid Tornamira ha dit…
Carla, m'ha encantat la teva entrada! La biblioteca d'Alexandria ha estat un tema que sempre m'ha fascinat molt. És molt fort que la desaparició d'aquesta biblioteca provoqués que la societat no avances a la velocitat que ho hauria fet si no l'haguessin destruida, això ens demostra que a vegades la pròpia incultura huma és la millor arma de destrucció.
Molt bona feina!
12 de desembre del 2019, a les 13:13
Aina Garcia ha dit…
M'agrada molt aquest tema. La Biblioteca d'Alexandria també es pot considerar la primera Universitat de la història. A la biblioteca s'hi discutien i debatien desde temes cientifics com politics i filosofics. Es precisament allà on es van començar a dibuixar els primers mapes del mon. A més la funció principal de la biblioteca era emmagatzemar i conservar quansevol tipus de manuscrit sigues del tema que sigues i sense importar l'autor o d'on provenia.
1 d’octubre del 2023, a les 16:34
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació