PARADOXA SORITES

Escrita per -
Aquesta paradoxa posa en joc tot el que normalment diem basant-nos en el sentit comú i en la presumpció egocèntrica de la universalitat d'un coneixement determinat.

L'autor en va ser Eubúlides de Milet, un filòsof de l'antiga Grècia que visqué durant el segle IV aC. Va assistir a l'escola Megara (ja que era deixeble d'Euclides de Megara) i s'havia declarat rival d'Aristòtil. Així doncs, una de les paradoxes més importants que va formular va ser la "Paradoxa Sorites" (o "Paradoxa del munt", ja que sorites, en grec, significa "munt", "conjunt"), que diu així: "En quin moment un munt de sorra deixa de ser-ho?" 

Aquesta pregunta ens porta a realitzar dues deduccions sobre què constitueix un munt de sorra:
  • Dos o tres grans de sorra no formen un munt.
  • Un milió de grans de sorra sí que el forma.
Per tant...
  • Si "n" grans de sorra no formen un munt, en el cas que n'afegim un de més tampoc el formaran.
  • Si "n" grans de sorra formen un munt, en el cas que en traiem un seguirà formant-lo.
Quina és la mesura adequada? Quin és el nombre que inaugurarà l'existència o no d'un munt de sorra? Les respostes més encertades són les següents:
  • O bé no hi ha tal cosa com munts [de sorra], o bé un gra de sorra ja és un munt. 
En realitat, la naturalesa no es preocupa de límits, som nosaltres, els éssers humans, que ens entestem a posar-los, definir-los. Ets blanc o negre, gras o prim, petit o alt, bo o dolent. Quan comences a ser persona? Quan deixes d'estar viu? Quan deixes de ser un "munt de cèl·lules" per ser un "ésser humà"?

 Un límit, una barrera, una definició, té "sentit" quan és la naturalesa qui l'imposa. Però quan som els mateixos humans que ens els "inventem" segons els nostres beneficis, estem sempre amb una paradoxa. Tots els nostres principis ètics o morals, les nostres veritats, estan plenes de "munts de sorra". El que és estrany és que anem per la vida sense adonar-nos de l'arbitrarietat dels nostres conceptes i els acceptem amb naturalitat, com si tinguessin sentit. 

 Així doncs, acceptar aquesta realitat ens fa més menys poderosos, però més humans.

Bruna Villegas 
2n Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Altra vegada, els filòsofs grecs busquen resposta per entendre i saber com funciona la creació de les coses, el ser o no ser. Diferents teories ens responen la pregunta, però hi han tantes respostes com opinions, com es pot veure en aquesta paradoxa, la qual es qüestiona l'existència basant-se en un munt de sorra: en quin moment un munt de sorra deixa de ser un munt de sorra?
14 de gener del 2020, a les 9:40
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació