EL NAIXEMENT D'ATENA

Escrita per -
Atena deessa de la guerra justa i estratègica, del teixit i de la ceràmica i protectora d'Atenes, també coneguda com a Pal·las o Minerva, és representada per una olivera, una òliba o una serp.
Filla d'un dels romanços de Zeus juntament amb Metis, s'explica que va néixer del cap del seu pare ja amb l'armadura, el casc, l'escut i la llança amb ella. I el mite succeeix així: 
Atena Pàrtenos, Fídies
Quan Zeus va assabentar-se que Metis estava embarassada, Urà i Gea van advertir a Zeus que si Metis tenia una filla, temps després tindria un fill que arribaria a destronar-lo. Així dons, aquest va decidir empassar-se Metis.
Temps després Zeus, va començar a patir un gran mal de cap i va ordenar a Hefest que li obrís aquest d'una destralada. D'aquí en sorgeix el naixement d'Atena ja armada i adulta.

Aquí podreu trobar algunes curiositats:

Gabriela Núñez
1batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
És molt interessant saber el naixement sobre aquesta deesa, ja que és present en molts mites. També sorprèn molt que Zeus, per alliberar-se dels seus problemes, se'ls mengi literalment. Bona feina!
15 de novembre del 2018, a les 17:04
Anònim ha dit…
Desconeixia que Atena, deessa que la sentim en diferents mites, naixés amb armadura, casc, escut i llança. Però el que més m'ha sorprès és que Zeus demanés a Hefest que li obrís el cap, per un simple dolor. Bona feina!
16 de novembre del 2018, a les 17:11
Anna Canadell ha dit…
M'ha sorprès molt el neixement d'Atena i el fet de que neixés ja amb armadura i armada, he trobat molt interessant la seva història ja que no la coneixia! Un fet que m'ha sobtat és la manera de resoldre els problemes que té Zeus i com els supera eliminant les causes que els provoquen.
17 de novembre del 2018, a les 16:38
Fernanda Paredes ha dit…
M'ha semblat un mite força curiós la veritat. Zeus va fer el mateix acte que el seu pare, aqui podem obvservar com una part de l'historia de Zeus amb el seu pare es torna a repetir. Bona feina!
18 de novembre del 2018, a les 23:00
Judith Rodríguez ha dit…
Com molt bé diu el mite; Atena surt del cap de Zeus ja adulta i ben armada, no és casualitat que més endavant es converteixi en deessa de la guerra i l'estratègia, tampoc és casualitat que representi la sabiduria ja que surt del cap del seu pare. Bona feina!!
22 de novembre del 2018, a les 9:43
Berta Dong Reixach ha dit…
Bona entrada.
Que curiós aquest naixement, mai n'havia sentit a parlar, i doncs, he trobat estrany i sorprenent que Zeus per tal de seguir el tron fos capaç de menjar-se a la seva filla.
Molt bonic que la filla Atena nasqués ja adulta i armada!
25 de novembre del 2018, a les 9:22
Karina Szabo ha dit…
Es molt irreal el que arriba a fer Zeus perquè Metis no tingui el fill i no el pogués destronar. Com es pot veure el poder era molt important per els déus en la mitologia... També m'ha sorpres molt que Atena neixes ja amb l'armadura i adulta. Molt bona entrada!
25 de novembre del 2018, a les 21:59
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació