EL MITE DE MEDUSA I POSIDÓ

Segurament la majoria de nosaltres ha sentit a parlar alguna vegada sobre la Medusa, "una dona amb serps al cap". Bé, doncs aquesta dona és molt més que això, té una llarga història a darrere. Està clar que si és tan coneguda avui en dia és per alguna raó important. 

La llegenda ens diu que l'anomenada Medusa era una dona mortal amb una gran bellesa que portava a la temptació i al pecat. Era diferent a les seves germanes (les gorgones) ja que era la única mortal i no era cap monstre sense ànima com elles. Potser ser tan excessivament guapa, tampoc era una qualitat gaire bona en segons quina situació, ja que Posidó, déu del mar, va quedar hipnotitzat per la seva bellesa i va satisfer el desig amb ella en contra de la seva voluntat al temple d'Atena, deessa de la puresa.


Posidó, Shenzhou


Atena, possiblement amb enveja ja que Medusa tenia allò que ella no tenia, la va castigar injustament. Va fer que els seus cabells es transformessin en perilloses serps, va fer que els ulls fossin intensos i brillants creant intensitat i profunditat en la seva mirada, tanta, que qualsevol que la mirés es transformava en pedra, igual que les seves germanes. La raó per la qual va fer que els seus cabells fossin serps, va ser perquè Atena sempre va tenir enveja de la seva cabellera, però Medusa seguia sent bella, potser més que abans i tot. Creava desig i temptació entre tots els homes, portant-los al dolç pecat.
Això va provocar encara més ràbia a Atena i va enviar a Perseu perquè tallés el seu cap i així perdre-ho tot. 
Perseu va ser més llest que ella i va utilitzar l'escut com a mirall. Així Medusa es reflectiria en ell i seria ella qui es convertís en pedra. El seu pla va funcionar i la va vèncer fàcilment. 
Des de llavors, Medusa va ser la imatge tant  de l'escut de Perseu com del temple d'Atena, una idea brillant per tenir l'enemic al marge. 


Escultura de Medusa decapitada Benvenuto Cellini             

Escut d'Atena amb la terrible imatge de Medusa

En aquesta versió es diu que Perseu considerava que el càstig que va imposar-li Atena era just i se'l mereixia, per això Medusa representa la luxúria.


Aquí us deixo un vídeo que ens explica gràficament una de les diferents versions d'aquest mite resumidament. 


Podem comparar aquest mite amb la societat actual i veiem que representa com es tracta a les dones acusades de "seductores". També podem observar que una dona és castigada per una altra dona quan es dóna compte del seu idil·li amorós i del seu poder de seducció, cosa que ens recorda la repressió sexual de les dones que encara avui en dia és present i com són senyalades per la societat.


Júlia Sabat
1r Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
També es pot interpretar aquest mite com una representació de la repressió i assetjament que algunes persones pateixen per culpa de destacar en algun aspecte tant físic com psicològic. L'enveja fa actuar d'una manera imprudent i és vergonyós. Un mite molt interessant, en cada versió que s'explica es veuen coses noves. Bona feina!
Judith Rodríguez ha dit…
Una entrada molt interessant! Medusa realment és un personatge molt conegut i té una història molt curiosa al seu darrera. Com a curiositat deixa'm dir que quan Perseu matà a Medusa, de la seva pròpia sang, en sortiren dos éssers mitològics; Pegàs i el gegant Criasor. També, segons la llegenda, la sang de Medusa va ser guardada gelosament pels deus amb finalitats que només ells coneixien; ja que la sang de la seva vena esquerra contenia un verí molt poderós i mortal, i en canvi la sang de las seva vena dreta, era dotada de poders curatius meravellosos.
Molt interessant! buscant información he trobat que un cop morta, els déus la van reconèixer per la seva sang, ja que la vena esquerra posseia un verí mortal i la vena dreta, podía resucitar a persones.
Trobo injust que Medusa rebés el càstig quan havia estat Posidó qui s'havia aprofitat d'ella i que tot i convertir-la en un monstre, Atena continués tenint enveja d'ella. Molt interessant!
Fernanda Paredes ha dit…
Estic molt d'acord amb tu sobre la comparació que has fet amb el mite i la nostra societat, dones que jutgen a altres dones o castiguen per fets com l'enveja, el rancor, per amor. M'agradat molt la teva entrada. Bona feina.
Bruna Villegas ha dit…
Un mite molt interessant, Júlia! Deixa'm afegir que, tal com diu la Judit, de la seva sang en surten Pegàs i Priasor, dos éssers mitològics bastant coneguts. És curiós veure com Medusa era castigada per enveja, avui en dia també hi ha gent que es troba en aquestes situacions. Bona feina!
Anònim ha dit…
moltes gracies aquest mite m'ha ananat molt be

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES