EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE

Orfeu: personatge de la mitologia grega, es diu que era esciptor i poeta. El caracteritza la lira que tocava i que es creu que va heretar d'Apol·lo, déu de la bellesa i el seu pare. Es diu també que quan Orfeu tocava la lira tots els animals del bosc eren atrets per la seva música i així encantats.

Orfeu amb la seva lira

Eurídice: dríada que vivia als boscos. Solia sortir a passejar amb les seves companyes, les nereides, també éssers mitològics.  Així doncs, va ser com Orfeu la va veure per primera vegada, a l'instant, es va enamorar d'ella degut a la seva bellesa.

  Eurídice morint ,escultura de marbre del 1824, Charles-François Lebœuf

El mite

Després que Orfeu quedés tant enamorat d'Eurídice i aquesta d'ell, van decidir casar-se. Un bon dia, quan Eurídice passejava amb les seves companyes les nereides com solia fer sempre, la va veure un pastor anomenat Aristeu. Aquest, era enemic d'Orfeu i decideix raptar-la i així fer mal a Orfeu. 

Eurídice intenta escapar de les seves mans però mentre corre, sense adonar-se'n trepitja una serp verinosa, la qual li provoca la mort. Quan el seu estimat descobreix el seu cos sense vida no pot suportar el pensament d'haver de viure sense ella. L'única manera de retornar la vida a Eurídice és anar al món dels morts a buscar la seva ànima, i així ho fa. 

El món dels morts i dels vius estaven separats per una gran llacuna anomenada Estígia. A la riba d'aquesta llacuna hi havia Caront amb la seva barca. Aquest barquer decidia qui travessava la llacuna i qui no; l'entrada al món dels morts estava prohibida per aquells que encara eren vius. Per aquest motiu quan Orfeu li va demanar que li permetés la travessia ell l'hi va negar. Moltes van ser les súpliques d'Orfeu però Caront seguia negant-li el pas. Orfeu, desesperat, va treure la seva lira i es va posar a tocar. Es diu que ho feia tant bé que el barquer va quedar encisat d'aquella melodia i li va permetre el pas per la llacuna amb la seva barca. 

Caront no era l'únic obstacle, la porta del món dels morts estava custodiada per Cèrber, un gos gegant amb tres caps que no deixava passar a qualsevol. Veient el què havia fet amb Caront, Orfeu va seguir tocant la lira i la seva música un cop més el va ajudar en el seu propòsit. El gos, sentint aquell so, va quedar adormit i així va ser com Orfeu va poder creuar la porta al món dels morts. 

Dins aquest nou món hi regnaven Hades i Persèfone, déu i deessa de l'infern. Ells, també encantats per la dolça música d'Orfeu van permetre quelcom inimaginable que mai abans havia passat. Orfeu els va explicar el què havia succeït i els dos reis li van contestar que agafés la seva estimada i se l'emportés cap al món dels vius amb ell una altre vegada amb l'única condició que no li podria mirar el rostre fins que fossin fora de l'infern. Com és d'esperar, Orfeu va acceptar sense pensar-s'ho i es va endur a Eurídice de nou al seu món. Malauradament, Orfeu no va poder aguantar les ganes de veure el bell rostre d'ella i la va observar abans de creuar l'ultima porta del món dels morts, així l'ànima d'Eurídice va ser condemnada a morir i restar a l'infern per tota l'eternitat i Orfeu va ser expulsat del món dels morts immediatament. 

Relacions amb l'actualitat

Aquest i altres mites quan es parla d'Orfeu sempre surt la referència a la seva lira i és això el què ens uneix a aquests mites, ja que hi ha una constel·lació (no massa coneguda) anomenada lira.

Paula Vinci
1r Batx