DÉUS GRECS

Escrita per -
NOM GREC      NOM LLATÍ         FUNCIÓ                            SIMBOLOGIA
Zeus                Júpiter                 Déu del cel i dels               Llamp i àguila
                                                 llamps / Déu suprem

Hera                Juno                    Deessa del matrimoni i       Ceptre, diadema i 
                                                 de les dones casades          paó

Posidó             Neptú                   Déu del mar, llacs,             Trident, carro i 
                                                 terratrèmols i els cavalls     cavalls

Hades              Plutó                    Déu de l'inframón              Ceptre i Cèrber

Demèter          Ceres                  Deessa de l'agricultura         Espiga de blat i una torxa

Hèstia             Vesta                   Deessa del foc de la llar       Una flama a la mà dreta

Afrodita           Venus                  Deesa de la sexualitat,        Roses i petxina
                                                 l'amor i la bellesa

Ares               Mart                      Déu de la guerra                 Cuirassa, casc, escut, llança i espasa

Hefest             Vulcà                   Déu del foc i dels ferrers      Eines de ferrer

Atena             Minerva                 Deessa de la guerra, la       Armadura, casc,
                                                  saviesa i l'artesania           escut, llança, ègida, olivera, òliba i serp

 Àrtemis          Diana                    Deessa de la caça i             Arc, fletxes, cérvol, gos de caça
                                                 protectora dels animals i 
                                                 els boscos

 Apol·lo             Apol·lo                 Déu del sol i de la música    Lira, arc, fletxes

 Hermes            Mercuri                Déu missatger                    Capa, casc alat i sabates alades

 Eros                Cupido                  Déu de l'amor                    Ales, arc, fletxes

 Dionís             Bacus                    Déu del vi i de la festa        Raïm, copa de vi

 Selene            Lluna                     Deessa de la lluna              Mitja lluna, torxa

Rea                Terra                      Personificació de la Terra    Cigne
Hades

Cronos           Saturn                    Déu del temps                   Falç


Posidó
Atena


Zeus

Bruna Villegas
1r Batx

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
Una entrada molt interessant i ben esquematitzada! Però tinc un dubte respecte a les relacions personals entre els deus; potser m'equivoco però és possible que Àrtemis i Apol·lo fóssin germans? Si és així, en saps alguna cosa destacable?
22 de novembre del 2018, a les 9:54
Unknown ha dit…
La he trobat una entrada realment interessant! Gràcies a això he pogut veure que tenia els noms molt confosos i també he descobert nous déus. Tot i que tot els noms són molt bonics i originals, penso que va ser egoista per part dels romans de canviar tots els noms de déus que els grecs ja havien establert prèviament.


Jana Casacuberta
1r batx
22 de novembre del 2018, a les 21:50
Bruna Villegas ha dit…
Judith, pel què fa al teu comentari, m'agradaria destacar que Àrtemis i Apol·lo són germans i són dos figures molt importants al món de la mitologia ja que representen un símbol de l'horòscop: bessons. Tot i així també el símbol dels bessons també es pot representar amb Càstor i Pòl·lux.
23 de novembre del 2018, a les 14:04
Anònim ha dit…
Bona entrada i ben organitzada! He pogut aprendre la funció de molts déus que coneixia o que n'havia sentit a parlar. També la seva simologia, com l'arc, les fletxes, cèrvol... d'Àrtemis o el raïm de Dionís. Però tinc un dubte, diria que Àrtemis i Apol·lo eren germans, no se si vaig desencaminat... Bona feina!
23 de novembre del 2018, a les 17:14
Júlia Sabat ha dit…
Els romans van crear els seus propis Déus els quals eren els mateixos que els grecs però amb diferents noms, cosa no gaire original.
Veien que adoraven a diferents Déus, ens adonem que la religió era politeista.
Molt bona entrada!
24 de novembre del 2018, a les 19:25
Berta Dong Reixach ha dit…
Molt bona entrada i molt ben explicat!
He pogut conèixer alguns deus més a fons, també és molt interessant de que hagis posat el nom tan amb llatí com grec ja que hi han deus que només els coneixem per un sòl nom.
És curiós veure com la majoria de noms llatins fan referència a coses de l'univers (planetes, estrelles...)
Per acabar jo havia sentit que Apol·lo i Àrtemis eren germans...hi ha alguna cosa que en podem destacar?
25 de novembre del 2018, a les 9:17
Gabi Núñez Gómez ha dit…
Selene també era representada per un carroatge dirigit per uns caballs blancs, que simbolitzaven la puresa i la llum d'aquesta.

Molt bona feina!
25 de novembre del 2018, a les 12:15
Alba Le Riera ha dit…
Molt ben esquematitzat, m'agradaria preguntar-te, tots aquests déus tenien el mateix poder? És a dir, tenien alguna mena de piràmide social, per diferenciar el poder que tenien? Com és en el cas dels humans, nosaltres ens divideixen per classes socials depenent de l'estat econòmic que tinguem. Bona feina!
25 de novembre del 2018, a les 18:34
Bruna Villegas ha dit…
Sí, Berta i David, Àrtemis i Apol·lo eren germans, fills de Leto i Zeus (tot i que algunes versions diuen que Àrtemis és filla de Dèmeter). De fet, representen els bessons del zodíac!
25 de novembre del 2018, a les 18:48
Bruna Villegas ha dit…
Bona pregunta, Alba. El déu amb més poder, és a dir, el principal, era Zeus ja que va tenir el mèrit de salvar als seus germans quan Cronos se'ls havia menjat. També afegir que hi ha els déus de l'Olimp els quals són Zeus, Hera, Posidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atena, Apol·lo i Artemisa. Després trobem a Hestia, Dèmeter, Dionís i Hades que són variables.
25 de novembre del 2018, a les 18:55
Karina Szabo ha dit…
Es impressionant la quantitat de déus que tenien i a sobre un per cada cosa! Com han cambiat les creençes... Abans hi havia un munt de déus i ara només un... Molt bona entrada i molt ben explicada i esquematitzada.
25 de novembre del 2018, a les 21:39
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació