L'ORIGEN DELS JOCS OLÍMPICS
Tots hem vist alguna vegada els Jocs Olímpics o n'hem sentit a parlar, però potser no tothom coneix el seu origen. Si ets un d'ells, et recomano que llegeixis aquesta entrada perquè segurament descobriràs l'origen i l'essència d'aquestes conegudes competicions esportives.
Tot i que alguns pensen que els Jocs olímpics són originaris de Roma, en realitat els primers Jocs Olímpics de l'antiguitat es van celebrar al 776 a.C. a Olímpia (Grècia). Des de llavors i durant més de mil anys cada estiu els habitants d'aquest país viatjaven a la ciutat sagrada d'Olímpia per celebrar les seves passions per les competicions esportives. Es tractava d'una celebració religiosa que durava només sis dies i que sempre es duia a terme durant els mesos de juliol o agost en un complex esportiu d'Olímpia amb diversos temples i santuaris consagrats als déus de l'Olimp (principalment a Zeus).
L'origen dels jocs no està del tot clar, hi ha una llegenda explicada per l'historiador grec Pausànias que un heroi mitològic va reptar als seus germans a una cursa i qui guanyés rebria honors i una corona d'olivera. Altres històries diuen que va ser Zeus qui va fundar els jocs després d'haver vençut a Cronos.
Els jocs a l'antiga Grècia eren tan importants que fins i tot es feien treves entre tropes enemigues durant la seva celebració (ékécheiria) perquè els atletes poguessin viatjar de manera segura a través de les diferents polis fins a Olímpia. Mentre duraven els jocs la vida a la ciutat es parava, fins i tot el govern que només resolia temes urgents i molt importants. Tots els atletes i els seus familiars anaven a l'altar de Zeus on feien un jurament i es comprometien a fer una competició neta i sense trampes.
Inicialment, només podien participar-hi les classes nobles, però al llarg del temps s'hi va poder afegir la resta de la societat sempre i quan fossin homes, ciutadans grecs lliures i que parlessin grec.
A diferència dels actuals Jocs Olímpics, els atletes no competien representant un país, sinó que ho feien de manera individual. Tampoc hi havia esports de equip i només hi havia premi pel guanyador (el segon i tercer lloc no tenien recompensa). Els vencedors no rebien medalles com ara, sinó que només una corona feta amb fulles d'olivera i l'honor de tenir una estàtua a Olímpia. A més a més, els guanyadors guanyaven molta popularitat a les seves polis i es convertien en llegendes molt respectades.
Els atletes que només eren homes (les dones no podien ni tan sols veure les competicions) compatien completament despullats. Tot i que hi havia diferents competicions esportives les més importants són:
- Pugilat: Tipus de lluita similar a la boxa actual. Era un combat molt dur i llarg que s'acabava quan un lluitador aixecava un dit per rendir-se.
- Pancraceo: Tipus de lluita encara més dura on es permetia trencar articulacions i donar cops a l'estómac de l'adversari. L'únic que no estava permès era mossegar ni posar els dits al nas o als ulls del contrincant. Igual que el Pugilat, el combat s'acabava quan un dels dos contrincants aixecava el dit.
Escultura en marbre representant lluita Pancracea, anònim (Itàlia)- Curses: Competició de velocitat entre els atletes. Hi havia curses de diferents longituds.
Gerro de ceràmica amb dibuixos atletes grecs, anònim, (Itàlia)-Salt de longitud: Hi havia diferents modalitats, de carrera, ajuntant els peus, o a distància. Els atletes a més a més portaven objectes pesants de pedra o plom de 5 quilos per dificultar la prova.
Bol de ceràmica amb dibuix representant salt de longitud, 330 a.C, anònim (Itàlia)- Llançament de javelina: Tècnica que consisteix en llençar al més lluny possible una javelina, molt similar al que coneixem avui en dia.
Estàtua de marbre llançament de javelina, anònim (Itàlia)- Hípica: Proves molt importants i populars on es feien carreres amb obstacles, balles i fosses en un carro conduït per dos o quatre cavalls. Era una competició molt perillosa i espectacular i era l'única que permetia la presència de dones, ja que es feien en honor a la deessa Hera.
Gerro de ceràmica amb dibuix de cursa de cavalls, anònim (Grècia)
Després de la conquesta de Grècia per part de Roma, els Jocs Olímpics van patir una forta transformació. L'Imperi Romà va adoptar els jocs però amb un altre sentit. A Grècia l'esport es considerava vital, un deure del ciutadà i un honor per l'home, en canvi, a Roma s'entenia com una com diversió social i un espectacle públic. L'atleta grec era un home lliure mentre que el romà solia ser un mercenari esclau o presoner de mort. L'imperi romà va fer que els esportistes es professionalitzessin i s'entrenessin exclusivament per guanyar les competicions que donaven glòria i poder a l'emperador. És per això que es considera que els jocs olímpics de Grècia són més purs que els dels romans.
Els Jocs olímpics es van anar celebrant cada quatre anys fins a l'any 394 d.C on l'emperador Teodosi I el va prohibir, ja que va adoptar el cristianisme com a religió oficial i va eliminar totes les celebracions i culte a l'exercici físic com eren els jocs. No serà fins al s.XIX que es tornaran a restaurar aquesta tradició esportiva adaptada als nous temps i representant els diferents països com encara avui es fa, recordant l'esperit de la ciutat sagrada d'Olímpia.
Si voleu conèixer més sobre la importància de l'esport a l'antiga Grècia i sobre l'origen dels Jocs olímpics, us deixo aquest vídeo on us resoldrà tots els dubtes que tingueu!!!
Comentaris
Per altra banda, et volia comentar que un dels símbols dels Jocs Olímpics era la flama Olímpica. Una flama que mantenia el foc encès en les seus on es celebraven els jocs. Aquesta flama representa el mite de Prometeu, un tità que va robar el foc als déus per donar-lo als humans. Com bé has dit tu, les dones, majoritàriament, no podien participar en els jocs. Però sí que eren les encarregades d'encendre aquesta flama, per tan dins dels jocs olímpics tenien un paper important.
Gràcies.